Àcid Úric va plegar fa 10 anys, “però la decisió de tornar ha estat latent des de llavors”. Així ho explica Oriol Cardona, el guitarrista i cantant al voltant del qual s’ha articulat el projecte en cada una de les dues etapes. El retorn es fa ara per la porta gran, amb un disc nou (Atac d’àcord) i amb l’actuació en directe que van fer diumenge dins del cicle Cava d’Istiu, tot i que finalment van haver d’actuar dins la Jazz Cava per culpa de la pluja.
El disc s’ha anat gravant “cançó per cançó”, a partir de la que porta el mateix nom que el grup i que s’havia fet a l’etapa anterior. “No tenia clar encara que faria un disc, la idea era no estar parat i anar traient les cançons.” La primigènia va sortir en un single, l’any passat, al costat d’Art de trair, una versió de Kitsch. Un micromecenatge va acabar d’ajudar que fos realitat el treball que Cardona havia anat cuinant a l’estudi, i que volia que fos ben fet. “Cada pas que he fet ha tingut una gran resposta.”
Faltava la banda, perquè cap dels músics de l’anterior no repetia. La proposta de tocar a la darrera edició del Cartellà Rock va ser el pretext per formar-la, “en quatre dies i tres assajos”. Compta amb Eli Aguilera a la veu, Jordi Crosas al baix, Ophelia Alibrando a la bateria i Jordi López al lap steel, guitarra que es toca en posició horitzontal. Tots ells músics amb experiència en altres formacions (Six in Town, Teen Spirit…).
Els 10 temes en anglès i en català que han gravat són una pura reivindicació “del rock de tota la vida”, el dels acords de guitarra que són la seva essència i que també donen peu al joc de paraules del títol. Inclou un homenatge a Led Zeppelin a Sky in Heaven, aproximacions al blues com Foc humà, la balada El nostre joc o One Way, la primera de la nova fornada del grup. De moment el disc ha sortit en format CD però a Oriol Cardona li agradaria que pogués tenir també una versió en vinil. S’afegiria a l’únic llarga durada de la primera vida d’Àcid Úric, Explicit Lyrics (2006).
