Franquícia zombi inesgotable
S’ha estrenat en cinemes ‘28 años después’ de Danny Boyle, tercera entrega d’una franquícia que es va obrir amb una primera entrega dirigida per ell mateix, ’28 días después’ (2002). El director britànic de films tan recordats com ‘Trainspotting’ (1996), ‘La platja’ (2000) o ‘Slumdog Millionaire’ (2008) ha comptat amb l’escriptura d’Alex Garland, guionista també de la primera entrega, cineasta de films recents d’èxit com ‘Civil War’ (2024) o ‘Warfire’ (2025). Per la segona entrega d’aquesta saga de zombis, Danny Boyle passava el relleu a l’espanyol Juan Carlos Fesnadillo amb ’28 semanas después’ (2007). Boyle i Garland arrenquen amb un pròleg situat en el passat on una comunitat és delmada per un ferotge atac dels primers infectats amb un nen que sobreviu amagant-se en una església.
Vint-i-vuit anys després, Anglaterra es troba sota quarantena mentre el continent europeu ha aconseguit vèncer el virus letal. Alguns supervivents anglesos han sobreviscut en un autàrquic illot, connectat amb terra amb un camí que es cobreix d’aigua quan puja la marea. En aquest indret, aquell nen de l’inici s’ha fet un home, Jamie (Aaron Taylor-Johnsson), i viu amb la seva dona malalta, Isla (Jodie Comer) i el seu fill de dotze anys, Spike (Alfi Williams). Aquest reducte incontaminat és com una aldea prehistòrica on els seus habitants van armats amb fletxes, semblant als arquers de Robin Hood en els boscos de Sherwood, parapetats enfront dels rabiosos assetjadors. El film continua amb una gran i llarga seqüència sobre la incursió perillosa en terra ferma de Jamie i Spike per tal de protagonitzar el baptisme de sang del nen, com un ritu iniciàtic de pas. Després de diversos incidents i enfrontaments que els mantenen lluny del seu poblet uns dies aconsegueixen retornar in extremis, sans i estalvis, a la seva aldea després de ser perseguits per un zombi alpha, un espècimen pràcticament indestructible.
Durant aquesta aventura extrema perceben una misteriosa foguera terra endins enmig d’aquest inhabitable món d’infectats. Es tracta de l’habitacle d’un antic metge, Ian Kelson (Ralph Fiennes), llop solitari recobert d’iode, espècie de boig general Kurtz en el cor de les tenebres, que sobreviu en el seu temple expiatori fet d’ossos i calaveres de milers de cadàvers. Cap aquí s’adreça Spike amb la seva mare per intentar curar-la. Boyle i Garland recuperen amb una renovada salvatgeria el cinema de zombis o infectats i aporten una inventiva imprevisible, prenent tota mena de riscos, tot imprimint un enfocament força demencial aconseguint que ’28 años después’ sigui una pel·lícula d’allò més atractiva i gaudible. I pel que sembla ’28 años después’ ja té una continuació en marxa dirigida per la cineasta Nia DaCosta, ’28 Years Later: The Bone Temple’, amb Cillian Murphy, protagonista de la primera ’28 días después’.
