Ens referirem a l’ús del verb medir, que està considerat un castellanisme, tot i que està tan arrelat que fins i tot sorprèn. En català disposem de diversos verbs per recollir aquest concepte.
En primer lloc, quan fem referència a l’acció que fa una persona per calcular la longitud d’un objecte o d’una persona tenim amidar o prendre mides.
Per exemple, “Amidar la llargària d’una paret”.
Quan descrivim la longitud d’un objecte podem fer servir el verb mesurar o, encara millor, fer, però mai medir ni amidar. Això és el que passaria en aquest exemple que escoltem tot seguit:
És la mateixa expressió que surt sempre quan parlem de nadons, per exemple el més típic, el primer nadó de l’any : “pesa 3 quilos i fa 48 centímetres de llargada”, podem dir mesura però no direm medeix.
D’altra banda, també poder fer servir mesurar, que a part de servir per a magnituds lineals també s’utilitza per a volums i sobretot en un sentit figurat que li permet avaluar possibilitats o mèrits.
Relacionat amb el verb amidar, tenim el substantiu corresponent: mida. La mida és la mesura d’un objecte, en especial la linial, igual com dimensió (per tant, la mida dels pantalons, de mida petita…). Cal insistir en la incorrecció de fer servir el mot tamany com a sinònim de mida. En aquest cas, altres mots que podem fer servir són dimensió, volum…
Acabem amb un fragment d’una cançó dels Manel, Aniversari, en què podem detectar que en un moment de la cançó fa servir el mot tamany, que, com hem dit, és incorrecte.
