“L’enginy i la màgia sotmesos a una ignorància ignorada que els diners i l’ambició dominen. Una natura que perd vida, sotmesa a una rutina de ciment i petroli. I, de tant en tant, un crit a l’esperança i la rebel·lió. ” Són les paraules amb les quals Gemma Terés, crítica de teatre d’EL 9 NOU, arrencava el seu anàlisi sobre l’espectacle Contranit, una obra del compositor Albert Guinovart, amb textos de Santi Montagud, i idea i direcció musical d’Agustí Vidal. Contranit era l’obra més sofisticada cantada mai per la coral Polifònica de Granollers amb la interpretació musical de l’Orquestra de Cambra de Granollers.
Contranit no va decebre el públic amb la seva intenció de presentar un espectacle innovador i soprenent. Per primera vegada, solistes i orquestra van compartir escenari amb ballarins i es van conjurar com un element més de la coreografia. Igualment enriquidor va ser la feina conjunta d’artistes amateurs i professionals. Cantants amb moltes taules com el baríton Lluís Sintes o la soprano Mireia Casas van compartir escenari amb la seixantena de cantaires de la Polifònica de Granollers.A Contranit, tampoc no va descuidar cap esforç per fer brillar música i textos encara més. La direcció teatral, la posada en escena i la dansa van córrer a càrrec de la ballarina Marta Carrasco i l’artista Pep Bou; l’escenografia la va dissenyar el pintor Vicenç Viaplana; i gràcies a la professió de perfumista del director de l’obra, Agustí Vidal, Contranit contenia un ambient olfactiu, produït pel mateix Vidal i Darío Sirerol.
El compositor Albert Guinovart va definir Contranit com “un rèquiem profà”. Guinovart ja era l’autor de musicals tan coneguts com Mar i cel i Flor de nit o de bandes sonores de telenovel·les com Nissaga de poder o El cor de la ciutat. El lletrista de Contranit, l’escriptor Santi Montagud, vibrava als assajos: “És emocionant descobrir de mica en mica com la música va embolcallant les paraules”, va explicar Montagud a EL 9 NOU.
Gairebé 600 persones van anar omplint la sala gran del Teatre Auditori de Granollers durant els tres dies de representació de Contranit des del divendres 21 de març de 2003. En general, el públic va sortir content i definia el que havia gaudit apassionadament: “Preciosista”, “magnífica”, “emotiva”, “captivadora”… I és clar que tampoc no va faltar qui la va trobar un pèl llarga: “Li sobrava una mitja horeta.”
