L’ESPERIT DEL TEMPS
Autor: Martí Domínguez
Editorial: Proa (A tot vent, 708)
Lloc i any d’edició: Barcelona, setembre 2019
Nombre de pàgines: 432
Martí Domínguez (Madrid, 1966) és un escriptor valencià. Professor de periodisme de la Universitat de València. Director de la revista científica Mètode. L’esperit del temps segueix La sega (2015) com a segona novel·la d’una trilogia on va tractant temàtiques com ara: la idea controvertida del progrés de l’espècie humana, el paper social de la ciència, l’interès pels règims autoritaris, l’ètica…
L’obra presenta les memòries apòcrifes d’un metge austríac després d’un llarg debat personal amb si mateix. El discurs ficcional s’inicia en el camp de concentració de Kirov, on el protagonista, acabada la Segona Guerra Mundial, resta presoner dels russos. L’escriptura, imposada com a confessió, li serà un mitjà de catarsi a mesura que descriu l’evolució de la seva progressiva participació científica en l’holocaust. Les seves teories sobre l’eugenèsia racial esdevingueren el marc teòric del nacionalsocialisme hitlerià.
Les pàgines de Domínguez, amb un estil àgil i una arquitectura ben entreteixida, traspuen una ingent tasca d’investigació històrica. Ens ofereix els records d’un naturalista etòleg que observa com els animals híbrids manifesten la part pitjor de cada raça. Fet que el nazisme aplicarà a la seva idea de raça ària i d’extermini.
L’esperit del temps desemmascara, des de la ficció narrativa, el transcendental paper actiu que la comunitat científica universitària alemanya i austríaca, exceptuant la jueva o comunista, tingué en l’holocaust. Tots els noms dels personatges que apareixen a l’obra amb càrrecs públics van pertànyer a catedràtics i rectors il·lustres del món acadèmic germànic. Rere l’anonimat del protagonista, s’amaga el naturalista Konrad Lorenz, l’únic premi Nobel atorgat a un nazi, qui al 1973 rebé el Nobel de Medicina. Tant ell com tota la resta de col·laboradors intel·lectuals del nazisme, s’integraren a les seves tasques universitàries un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial.
L’esperit del temps és una denúncia a la trivialització del nazisme; un acostament al terror promogut des de la intel·lectualitat germànica; un mostrari de les barbaritats comeses pels participants nazis en el procés d’eugenèsia racial i de regermanització; un intent de comprendre l’obnubilació i l’enlluernament col·lectiu amb què Hitler conduí la societat alemanya vers l’extermini ètnic; una reflexió sobre la part més fosca que habita dins l’ésser humà… Una excel·lent novel·la sobre l’esperit d’un temps que mai no hauria de tornar.
