Els Amics del Cinema de Ribes de Freser recorden aquest dissabte el centenari de la mort d’Àngel Guimerà amb la projecció d’una peça cinematogràfica de museu, la pel•lícula muda Maria Rosa, basada en l’obra de teatre del mateix títol i que va estrenar el mític director nord-americà Cecil B. DeMille l’any 1916. Que una obra de Guimerà passés a la gran pantalla és un fet sorprenent que ha estat investigat a fons per la filòloga i especialista en teatre català Sharon G. Feldman, sotsdegana de la Universitat de Richmond (Virgínia). La professora Feldman fa una dècada que documenta l’impacte que va tenir l’obra del Guimerà als Estats Units i, per això, els Amics del Cinema de Ribes van aprofitar recentment una visita seva a Catalunya per convidar-la a conèixer la seva sala centenària.
Què la va portar a descobrir Guimerà?
El coneixement de Guime-rà prové de l’interès pel teatre català modern i contemporani. Però, a més d’això, el descobriment de la presència de Guimerà als Estats Units ve d’una experiència que vaig tenir a la universitat. Buscant llibres a la biblioteca per a una assignatura sobre el teatre del segle XIX, intentava agafar-ne un que estava en una prestatgeria massa alta per a mi i, de sobte, me’n va caure un altre al cap. Era una edició nord-americana de Terra baixa [Marta of the Lowlands] publicada el 1916. I això va ser el principi d’un projecte de recerca que semblava gairebé un fet providencial.
Què destacaria de l’autor i la seva obra?
Guimerà té un paper decisiu en la construcció de la identitat cultural catalana moderna i la renovació del teatre del segle XIX. És el dramaturg català amb més projecció internacional. A més a més, es pot dir que l’star system de Hollywood va començar amb la producció de Maria Rosa.
Per què es va rodar la pel·lícula Maria Rosa?
Durant l’estiu del 1915, Cecil B. DeMille va portar la famosíssima soprano Geraldine Farrar a Hollywood per fer una versió cinematogràfica de Carmen de Bizet, òpera amb la qual s’havia sentit molt identificada. Però després de l’arribada de la cantant a Califòrnia, DeMille va decidir fer primer una versió cinematogràfica de Maria Rosa i utilitzar-la com a exercici pràctic perquè la soprano pogués adquirir experiència al cinema.
Va triomfar en aquell moment?
Sí. Va ser aclamada per la crítica per la seva qualitat artística i tècnica. Es va estrenar el 1916, després de Carmen, que va ser un èxit rotund. Per tant, l’èxit de Carmen certament va influir en l’èxit de Maria Rosa.
Com s’ha conservat aquesta pel·lícula muda de fa més de cent anys?
La vaig localitzar a la George Eastman House, a Rochester (NY), on es conservava en pel·lícula de nitrat. La Filmoteca de Catalunya llavors va intervenir per fer-ne una versió digital.
Com es recorda cent anys després la figura de Guimerà als Estats Units?
Diria que no es recorda més enllà de l’àmbit universitari dels estudis catalans i castellans.
Què recomanaria als que encara no coneixen l’obra de Guimerà?
Que aprofitin aquest Any Guimerà per veure’n algun muntatge, llegir-ne algun text o veure l’exposició actual “Volta al món d’Àngel Guimerà” a l’Institut del Teatre de Barcelona o bé visitar la seva Casa Museu Àngel Guimerà al Vendrell. I, evidentment, que no es perdin l’oportunitat de veure Maria Rosa a Ribes.
