Es diu La Panarra. És una cervesa artesanal, però no una cervesa més. Conté un tret diferencial que la fa única i especial: està elaborada amb pa. En concret, amb el pa sec que sobra del forn El Castell, de Tona. Darrere la iniciativa hi ha el tonenc David García, que ha aconseguit quadrar, en aquest singular projecte, tres constants vitals: l’ofici, el de forner; una gran afició, l’elaboració de cervesa, i una petita obsessió, el combatre el malbaratament alimentari.
Tot va prenent sentit quan es mira en perspectiva. El setembre de 2016, quan ja portava més de 20 anys d’experiència al sector, García es va animar a assumir negoci propi: el forn i pastisseria El Castell. A les prestatgeries, pa de diferents especialitats elaborat de forma artesanal, amb massa mare i llargues fermentacions, més tot l’assortiment de coques tradicionals. Darrere les mans enfarinades també hi havia algú que, com a divertimento, anava elaborant cervesa casolana amb un kit de homebrewer que li havien regalat. I amb traça, perquè els amics que la tastaven repetien. Aquest hobby va fer un salt endavant quan va conèixer el centellenc Joan Sallent, copropietari de la Cervesa Terra. La marca no passava per un bon moment i aquell mateix 2016 García es va sumar al projecte comprant el 50% del negoci a l’altre soci, Albert Romero. La remuntada, però, es va veure frenada de cop per la pandèmia. I el projecte va quedar tocat de mort. Amb tot, les ganes de fer cervesa continuaven latents, i ara fa tres anys va exposar a Sallent una idea que feia temps que li bellugava pel cap: la possibilitat de fer cervesa amb els crostons de pa sec que li sobraven al forn. Seria, de passada, la seva modesta aportació a un problema que fa temps que li fa “mala sang”: el malbaratament alimentari.
García va trobar inspiració en la recepta d’una cervesa que feia una ONG del Regne Unit amb un 25% de restes de pa, “però de motlle”. Les primeres proves no van funcionar, i això va deixar el projecte un parell d’anys en standby. L’any passat hi van tornar. I ara sí, van clavar la fórmula. Al costat de les maltes d’ordi, el llevat i el llúpol, van incorporar a la maceració un 35% de pa sec. “Tarda una mica més a madurar, però això també li dona molts matisos”, descriu tot cofoi. En un mes i mig va vendre la petita producció d’aquelles primeres coccions. Animat pel resultat, aquest any va contactar amb Jordi Marcé, de Cervesa Artesana Minera, la microcerveseria de Sant Joan de les Abadesses, “i tot van ser facilitats”. El juny passat sortia una primera producció “important” de 400 ampolles i quatre barrils de 20 litres. Naixia pròpiament La Panarra, que a banda del seu establiment també ha començat a distribuir en algunes botigues del poble.
García és conscient que un dels problemes, ara mateix, és que no sempre tindrà prou restes de pa al forn –necessita 25 quilos de pa sec per fer 380 litres de cervesa–, però no descarta, més endavant, recórrer a altres forners amics. El que té clar són, “pas a pas”, les ganes de fer créixer el projecte. De moment ja hi ha una segona cocció en marxa d’aquesta cervesa rossa, i de cara al desembre espera treure una primera La Panarra negra. I ja li ronden un parell d’idees més: elaborar una cervesa amb els excedents de la brioixeria –ha fet alguna primera prova amb les restes de les coques de Sant Joan– i treure un licor fet a base de vodka i pa sec. “Sé que tot plegat pot semblar una bogeria, però ho havia d’intentar”, deixa anar. Té una sort, “aquesta feina, tant la de fer pa com la de fer cervesa, m’apassiona”. Si a més pot contribuir a conscienciar sobre el problema del malbaratament alimentari, acabarà de tancar el cercle.
