‘Natty Dread’ Tuff Gong/Island, 1974
Aquesta tardor ha fet mig segle de la publicació de Natty Dread (en català, por increïble), un dels millors discos de reggae de tots els temps i un dels treballs més reeixits de Bob Marley. Era el seu setè àlbum i el primer que es va editar després de la ruptura dels Wailers originals i la sortida dels històrics Peter Tosh i Bunny Wailer de la banda. Als cors, però, ningú els va trobar a faltar ja que va fitxar les I Threes, un trio de veus femenines amb Marcia Griffiths, Judy Mowatt i Rita Marley, la seva dona. També és el disc on hi ha una de les cançons més famoses del seu repertori, l’eterna “No Woman No Cry”. Per cert, tot i que Marley era l’autor de totes les músiques i lletres de les nou peces de l’àlbum només un parell porten el seu segell oficial, ja que va voler repartir royalties amb amics i parents. En el cas de “No Woman, No Cry” l’afortunat va ser Vincent Ford, un amic de la infantesa que a partir de llavors no va haver de patir més per arribar a final de mes. I sí, en aquest disc Marley assumeix el paper de profeta i s’enfronta a la discriminació i la desesperança amb la seva millor arma: la música. Per cert, Marley va morir el 1981 però la seva dona, Rita, que ara viu a Ghana i que a finals dels 90 va arribar a tocar a l’extingit U-Zona Reggae de Torelló, continua activa.
