Per què ens atrauen tant les vides dels psicòpates assassins si cada vegada que escoltem les notícies que protagonitzen ens horroritzem? Doncs no en tinc ni idea, però segur que existeix algun mecanisme als nostres cervells que s’activa quan veiem Charles Manson amb la seva creu gammada marcada al front o Ed Gein col·leccionant cadàvers a la seva granja. De tota manera, si em deixeu jugar a fer de psicòleg sense títol, diria que tots plegats tenim un punt amagat d’enveja quan veiem que altres han estat capaços de portar a la pràctica allò que sovint faríem nosaltres mateixos amb els veïns quan els saludes i no et tornen la salutació, o amb els conductors de vehicles que creuen que posar els quatre intermitents és una mena de carta blanca per aparcar incorrectament on volen.
Brian Lane disseccionava a l’assaig Los carniceros diferents assassins en sèrie segons la modalitat que havien utilitzat per cometre els seus crims. Desmembraments, banys en àcid, incineració, canibalisme o enterraments en calç viva han estat utilitzats per desfer-se dels cadàvers, el principal problema que es presenta quan acabes de liquidar algú. En l’excepcional novel·la El asesino de la carretera, James Ellroy narrava una cursa embogida entre un assassí i un cap de policia, per veure qui matava més innocents.
Però si una pel·lícula va saber remoure els budells, aquesta va ser Henry, retrato de un asesino, on s’explicava part de la vida del psycho-killer Henry Lee Lucas i el seu company de salvatjades Ottis Toole. Gravada amb un pressupost baixíssim i dirigida per John McNaughton, la pel·lícula era tan crua que després de l’estrena al festival de Chicago van prohibir-ne l’exhibició en cinemes fins al 1990. Aquesta circumstància va provocar que fos considerada una cinta de culte, d’aquelles que quan va arribar als videoclubs de Ripoll era un dels objectes més cobejats pels seus clients. Afortunadament entre aquests no hi havia Henry Lee, que en la vida real va matar unes 360 persones. Els seus biògrafs apunten que les seves primeres relacions sexuals van ser amb animals, que abusava de les filles de la dona amb qui es va casar, i que posteriorment va ser amant d’Ottis, el seu amic taradet, piròman i caníbal. Doncs què voleu que us digui. Sort que va néixer a Virgínia i no a la Catalunya profunda.
