Simfonia humana d’una ciutat
La pel·lícula guanyadora del Gran Premi del Jurat del darrer Festival de Canes, La llum que imaginem /All We Imagine as Light de Payal Kapadia, arriba als nostres cinemes amb còpies, també, en versió original subtitulada en català. La cineasta índia ha rodat una preciosa i commovedora balada sobre els neguits i els anhels de dues dones a Bombai enmig de l’efervescència d’altres d’històries de persones senzilles i treballadores emigrants en aquesta superpoblada ciutat. D’una banda, tenim Prabha, que és cap d’infermeria en un hospital, que viu conformada amb l’absència del seu marit fins que un regal inesperat altera el seu precari equilibri vital. Per altra banda, tenim Anu, una infermera més jove en la mateixa planta d’hospital i que comparteix habitació amb Prabha i que aspira a trobar el seu propi espai a la ciutat on poder materialitzar la relació secreta que manté amb el seu xicot. També hi ha altres personatges femenins com Parvaty, una cuinera vídua, que ha de fer front a la demolició imminent de l’edifici on viu.
El cinema indi competia per primera vegada a Canes amb aquesta pel·lícula d’una realitzadora que ja havia participat anteriorment a Canes a la secció Cinéfondation amb el curtmetratge Afternoon Clouds (2016). La llum que imaginem és una coproducció de l’Índia, els Països Baixos, Luxemburg i França, la història de la qual ha estat escrita per la mateixa Payal Kapadia i que significa el seu debut en el llargmetratge de ficció. Un film que aporta una alenada immensa d’humanitat, de sensibilitat, d’amor i de dolor, rodada amb les maneres del documental, el cinema del que és real. Una pel·lícula que aconsegueix l’empatia absoluta amb el dia a dia d’aquestes dones amb els seus maldecaps i preocupacions, des de la joia de l’enamorament de la jove a l’amargura de la dona separada del marit des de fa més de vint anys, quan ell se’n va anar a treballar a Alemanya. Una pel·lícula esdevinguda una simfonia d’una ciutat on podem sentir els batecs dels cors de tres dones en el que és una commovedora mostra de poesia i sensibilitat del que és quotidià.
