PARÀSIT I ALTRES ELOGIS
Autor: Llucià de Samòsata
Editorial: Adesiara
Lloc i any d’edició: Martorell, 2024.
Pàgines: 195
Aquest és el quart volum que l’editorial Adesiara dedica als textos de Llucià de Samòsata (c120-c185 dC), en edició bilingüe (grec-català) i en traducció de Cristian Tolsa Domènec. I també ha sortit de les mans del traductor la introducció als textos inclosos en el volum i, com és habitual en aquesta editorial martorellenca, té una molt bona factura.
Els textos d’aquets autor, pel seu contingut i pel seu estil, són rics i agraïts de llegir. I ens aporten molta informació del seu moment històric i donen noves visions del món antic. Destaquen tant la seva imaginació com la seva llibertat. Molt propis d’aquell món grecoromà del segle II dC que, com diu el traductor, va gaudir del desplegament d’una dinàmica d’espectacles públics d’oratòria ple de personatges importants i reconeguts que es guanyaven la vida declamant a les gran ciutats del mediterrani. Essent, aquest, el moment en què Llucià de Samòsata desplega tot el seu enginy a través dels seus diàlegs serioso-còmics i dels seus particulars assaigs. D’una obra que posa sobre la taula de l’escorxador el sentit comú, el paper de la filosofia, els vells mites i les creences més acceptades. És a dir, que, amb un humor mordaç, cerca una visió pròpia de la realitat sencera (i de la vida humana en particular) i de la cultura heretada, que també és la que hem heretat nosaltres. I és per això que llegir aquest autor serveix com a antídot i contrapès indispensable dels tòpics que se solen dir al voltant del món grecoromà, dels seus autors i de les seves dinàmiques filosòfiques i culturals.
El llibre inclou els següents textos: “Paràsit: que el parasitisme és un art”, “Elogi de la mosca”, “Arts i astrologia” i “Fàlaris I” i “Fàlaris II”, destacant els dos primers pel seu estil i per la seva profunditat i imaginació voraç. I tots quatre són ben contextualitzats en la introducció i venen acompanyats d’un acurat apartat de notes.
Cal recomanar, de totes totes, la lectura d’aquests textos, i dels altres que ja han estat traduïts al català, ja que configuren un aspecte dels nostres clàssics que se sol obviar o deixar de costat, però que aporta una visió imprescindible del passat i una manera de fer que avui és tan (o més) necessària que ahir per comprendre el món en què vivim. Sobretot en aquesta època d’acumulació excessiva d’informacions, de mentides i de dogmes que petrifiquen la consciència i la sensibilitat.
