JAUME SERRA HÚNTER. Filosofia, consciència i llibertat
Autor: Joan Cuscó i Clarasó
Editorial: Edicions Enoanda
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2024
Nombre de pàgines: 121
L’efecte de les dictadures del XX per la cultura i la universitat catalana fou devastador: d’una època d’avenç, europeisme i efervescència cultural, al buit. La repressió ens furtà 50 anys! Va caldre redescobrir de nou el que era moneda corrent durant la República, ara però, sotmesos al suprematisme cultural castellà. I així estem.
Pel que fa en concret a la tradició filosòfica catalana, la recuperació durant la transició fou nul·la. Un fet que puc ratificar, com a estudiant de Filosofia en els 80. Algú va definir la facultat com el resultat del pacte entre franquistes i comunistes, però per a ambdós la consciència nacional i la tradició filosòfica nacional catalanes eren una entelèquia absurda.
Avui, tanmateix, Josep Montserrat, exdegà de la facultat, i Joan Cuscó i Clarasó encapçalen un grup que treballa per trencar aquest silenci. Amb una multitud d’obres d’investigació, ens donen a conèixer la riquíssima tradició del primer terç del XX, sobre la qual pot arrelar l’actual.
El llibre de Joan Cuscó que presentem ens descobreix una figura cabdal de la cultura catalana dels 20 i 30 del segle passat, tot i que per a l’actual sigui quasi desconeguda. El professor Jaume Serra Húnter, a banda de la seva producció filosòfica, encara vigent avui, destacà per la seva contribució a la modernització d’una anquilosada universitat, en una època on el seu desprestigi feu que brillants intel·lectuals, com Eugeni d’Ors, hi renunciessin. Serra Húnter entengué que la construcció nacional passava necessàriament per l’enfortiment de les institucions, i gràcies a ell la universitat esdevingué un autèntic estímul per l’impuls del català com a llengua de cultura i de la cultura catalana com a nucli de progrés de la nació. Tant de bo que les actuals institucions tinguessin el criteri, el valor i la determinació que mostrà Serra Húnter. L’obra ens mostra també el context, els deixebles més prestigiosos, i com uns i altres contribuïren a l’aparició de l’anomenada escola de filosofia de Barcelona. Eduard Nicol, un dels més il·lustres, descriu nítidament quina fou la situació: “… la mayoría ignorábamos a Ortega casi con la misma integral naturalidad con que él ignoraba nuestra tradición. Años después reparé aquel error juvenil. Ortega, siento decirlo, nunca llegó a reparar el suyo. Si de la filosofía española se pone en su haber solamente a la escuela de Madrid, es manifiesto que el volumen de lo que así queda excluido resulta demasiado considerable para que la omisión no aparezca forzada, trasparente de intención”.
