Originària de la llengua fula, que parlen més de 40 milions de persones al sud del Sahel, la paraula jande es pot traduir al català com a lectura però també com a ensenyament. Aissata M’ballo, de Vic, i Diana Rahmouni, de Mataró, el van triar com a nom del seu projecte editorial “perquè reflectia molt bé el que volem, promoure la lectura i ensenyar noves realitats al públic lector”. És tan senzill i tan ambiciós: Jande es proposa fer presents en el món del llibre en català les veus racializades o de procedència migrant.
Aissata M’ballo, d’ascendència senegalesa, és periodista i posteriorment va fer un màster en edició. El projecte final d’aquest màster era dissenyar un projecte editorial “que ens animaven que fos real, factible”. Feia temps que la jove periodista tenia la sensació de no veure’s representada “en les cobertes dels llibres”. Fa set anys, durant una estada per estudis a Maastricht (Països Baixos), va tenir “gairebé una epifania”. En una llibreria, a la portada d’un llibre de literatura fantàstica, hi apareixia una noia negra. “Havia d’estirar d’aquest fil”, explica. L’absència de les cobertes era el símptoma d’una mancança de fons: en el panorama català, la quantitat d’autores racialitzades que estaven publicant “era molt baixa en comparació amb la diversitat de la societat”. Laura Huerga, editora de Raig Verd i mentora del projecte, la va animar a portar-lo endavant. Com a còmplice del projecte va tenir des del primer moment al costat Diana Rahmouni, filla de sirià i de catalana, graduada en Llengües i Literatures Modernes i també amb un màster en edició.
Aissata M’ballo reconeix que en els últims anys el sector editorial independent (la mateixa Raig Verda, Tigre de Paper…) ha obert el camp de visió i es publiquen més autors del perfil que busquen elles. “Però no n’hi havia cap que la seva raó de ser fos només la de publicar aquestes veus i impulsar-les dins del sector”. I no fer-ho com una editorial petita, sinó amb l’ambició d’estar en grans cadenes i llibreries de tot tipus, de traduir autores consagrades o d’impulsar nous talents. “Que sigui la casa de tots els autors racialitzats o migrants que, per la raó que sigui, no han tingut accés a publicar.” Un perfil editorial que treu el cap en diversos llocs d’Europa i que està més consolidat en el món anglosaxó, on hi ha més tradició de publicar autors vinculats al món de l’antic imperi britànic.
Aissata M’ballo està convençuda que a Catalunya el talent hi és “i el tenim detectat”. I els agradaria acompanyar-lo des de Jande no de forma anecdòtica sinó al llarg de tota la seva carrera. També preveuen sortir a fora, anar a negociar amb agents literaris per aconseguir drets de publicació al català d’autors internacionals.
EL PRIMER LLIBRE
En una editorial, el primer llibre sempre fa una especial il·lusió, i les editores de Jande van escollir que fos Mares migrants, un recull de poemes de Fàtima Saheb. “Homenatja els trajectes de les mares que venen del sud al nord buscant una vida millor per als seus fills i filles.” Aquesta autora, amb arrels a Larraix (Marroc), que va viure a Benicarló i es va formar a Barcelona, escriu el poema en forma de carta a la seva mare però pensant “en totes les mares que han sacrificat les seves vides i somnis per arribar aquí”. Només gràcies a això, la segona generació té l’oportunitat de progressar. “La Fàtima fa molta feina d’activista, i entén la poesia com una forma d’activisme, que connecta amb gent que ha experimentat aquesta vivència però amb altres que no”, diu M’ballo.
Pensant en el proper Sant Jordi, Jande té dues altres novetats en preparació. D’una banda, La meva carta més llarga, de la senegalesa Mariama Bâ. “En aquest cas el que fem és recuperar un clàssic de la literatura africana contemporània que havia estat traduït al català però que ja fa més de vint anys que no es troba.” Un títol cabdal de la literatura africana de finals del segle XX, que al Senegal és de lectura obligatòria. La meva carta més llarga és una novel·la epistolar que una dona de Dakar escriu a una amiga que viu a l’estranger parlant de la seva vida, “sense obviar temes com la poligàmia i amb un al·legat feminista molt actual”. La traducció és d’Imma Falcó. L’altre títol imminent serà No és tan radical, de Mikaela Loach, una obra de no-ficció d’aquesta autora jamaicana-britànica. “Un assaig sobre el canvi climàtic, posant el focus en el Sud global.” Jande es proposa publicar una mitjana de set o vuit títols anuals.
