Dels elfs lluminosos als hòbbits invisibles
“Un anell per governar-los a tots. Un anell per trobar-los. Un anell per atraure’ls a tots i lligar-los a les tenebres”. És la inscripció de l’Anell únic forjat pel senyor obscur Sàuron al món del Fat. Escrita en la llengua negra de Mórdor, només es revela quan s’exposa al foc. Un anell que, per ara, ni s’ha mencionat en la segona temporada d’El Senyor dels Anells: Els anells de poder d’Amazon Prime. En canvi, la resta de joies màgiques sí que han aparegut i això fa que la sèrie remunti després d’una primera temporada plana. Com a fan número u de l’obra literària del britànic J. R. R.Tolkien i de l’adaptació cinematogràfica de Peter Jackson, és impossible que cap incursió a la Terra Mitjana superi la trilogia d’El Senyor dels Anells (ESDA). De fet, per mi ni s’acosta a la d’El hòbbit, però s’agraeix la tornada en aquest univers de fantasia.
La sèrie funciona molt bé quan s’enfoca a la trama dels elfs i la creació dels anells sota la supervisió d’un Sàuron d’incògnit (Ànnatar). La relació entre ell i el ferrer i senyor del reialme èlfic d’Erégion, Celebrímbor, s’erigeix en un dels puntals de la temporada, gràcies a la brillant interpretació de Charlie Vickers i Charles Edwards. Un duo que supera el de la Galàdriel i l’Elrond, que també brillen. Després de la forja dels tres anells èlfics, el regne de Lindon, que havia perdut la llum i es moria, recupera la glòria passada. En Sàuron, que és un manipulador i mestre de l’engany, convenç Celebrímbor perquè forgi set anells pels nans i nou pels homes (us sona la pel·lícula, no?). El ferrer no veu tan clara la forja dels anells pels homes, perquè són éssers corruptibles. El que no sap és que ningú és immune a la influència dels anells. El missatge és que la societat es corromp quan té un poder superior. La sèrie es va preparant pels dos capítols finals. Un versa sobre el setge d’Erégion a mans dels orcs. La batalla pateix la falta d’èpica que sí tenia la trilogia, però aprova. L’altre és un dels episodis amb més ritme de la sèrie.
La trama dels nans de Khazad-dûm narra la relació tempestuosa entre el rei Durin III i el seu fill. El pare governa amb l’ajuda dels anells i el fill s’hi oposa. Al final, caven massa profund i ja sabeu què van despertar a les profunditats de la mina. Mentrestant, a Númenor hi ha hagut un “cop d’estat” que ha catapultat en Pharazôn al tro en detriment de la reina Míriel. El paper del seu fidel general, Elèndil, és el d’un traïdor i queda relegat a l’ostracisme. Una trama que compleix, però que necessita seguir explorant-se. A l’altra banda de la balança, hi ha la de l’Isíldur, matada en un capítol i poc i amb una història d’amor fallida pel mig. Però el més preocupant és la història de les hòbbits. La Nori i la Rosella passen a ser personatges secundaris i l’aventura pel desert de Rhûn és oblidable. L’interès resideix en el mag Gandalf i la relació que té amb en Tom Bombadil (paper rellevant, però curt). Visual i musicalment la sèrie és una delícia, però li falta acabar d’agafar el to obscur d’ESDA. Això sí, va pel bon camí de la foscor.
Plataforma: Amazon Prime
Gènere: Aventura i fantasia
Llengua original: Anglès
Català: Sí
Capítols: 8 episodis (16 comptant la primera temporada)
Creador: Amazon Studios amb Tolkien Estate, Tolkien Trust, HarperCollins i New Line Cinema
