‘Qualsevol nit pot sortir el sol’ Zeleste/Edigsa, 1975
Jaume Sisa va debutar en solitari el 1971 amb Orgia, un disc que va passar desapercebut i que, comercialment parlant, va ser un fracàs. No sortien actuacions, no trobava mànager i tampoc cap segell que li volgués editar un segon àlbum. Amb aquest panorama va haver de deixar la música i es va dedicar a vendre assegurances. Per sort, a casa continuava escrivint cançons fins que va arribar el 1974, un any de contrastos. Per una banda, va morir la seva mare, cosa que el va afectar profundament, però per l’altra es va fer íntim amic de Rafael Moll, que un any abans havia obert la sala Zeleste. Moll de seguida es va enamorar del cantautor del Poble Sec i hi va apostar a cegues. Li va produir el segon disc, li va fer de representant i en poc temps Sisa ho va petar. La cançó que tancava el disc, “Qualsevol nit pot sortir el sol”, es va convertir en un himne i més quan van prohibir que actués al Canet Rock. Curiosament, el Gobierno Civil havia enviat un paper on prohibien l’actuació “de la cantante Lisa” però els organitzadors no se la van voler jugar aprofitant la cagada… Marca España. I a part del “Qualsevol nit…” al disc hi ha “El setè cel”, “El fil del mestre”, “Maniquí”… Un repertori imprescindible per a un disc que aquests dies ha complert mig segle i que segueix del tot vigent.
