Torelló està a punt per a la 47a rua del Carnaval de Terra Endins, amb 25 carrosses i prop de 4.500 persones a les comparses. Després de gairebé cinc dècades ja es pot dir que hi ha tres generacions de carrossaires. És el cas de la família Yebra.
Fortià Yebra porta el carnaval a la sang. Literal. És net d’un rei Carnestoltes, el 30è, i la tercera generació d’una família de carrossaires de Torelló. El seu avi, Jose Yebra, conegut popularment com en Rubio, va començar a participar a la rua quan el Carnaval de Terra Endins, que va néixer el 1978, feia pocs anys que estava en marxa. Primer ho va fer participant amb altres colles i “després pel meu compte”, explica, amb una colla que es deia Els d’en Rubio. Recorda que la primera vegada que van sortir anaven de “muñeca Chochona”, però la seva tècnica i habilitat va evolucionar amb els anys i “últimament fèiem carrosses molt bones”. Fins i tot van aconseguir una segona posició. Ell es cuidava de trobar una nau per fer la carrossa –llavors cada colla s’espavilava–, trobar plataformes per construir-la i també els patrocinadors. En el segon cas, comenta que “no cobràvem a ningú per fer la carrossa, ho treia dels patrocinadors i la cervesa era gratis cada any”. Pel que fa a la carrossa, ho va solucionar quan el conductor que hi anava cada any li va comentar que on treballava “es canviaven el camió i el vaig anar a buscar”. Li va costar 600 euros, però es va quedar la plataforma i van vendre la caixa del camió.
I aquesta plataforma, que Els d’en Rubio van utilitzar fins a mitjans de la primera dècada del segle XXI, la va heretar el seu fill Albert anys més tard pel que acabaria sent la colla D’Mamas & D’Papas, que es va estrenar el 2009, un any després que Jose Yebra fos coronat com a sobirà de la República de la Barrila. Era el segon rei que s’escollia de forma secreta i feia el cop d’estat a la sala de plens per desbancar l’alcalde i la resta de regidors. I ell en té molt bon record, ja que es va tractar d’un reconeixement a anys de dedicació a la festa de la disbauxa.
El primer record que té Albert Yebra d’un carnaval és d’anar a veure les carrosses amb els seus pares quan era un nen i competien amb “un remolc estirat per un tractor”. Després també es va disfressar amb les colles en què havia col·laborat el seu pare. Amb Els d’en Rubio, “treballar massa tampoc ho feia”, assegura, “anava a veure com ho feien i no em deixaven fer gaire cosa”, bromeja, per assegurar-se que quedés bé. Qui sí que hi va estar sempre vinculada va ser la seva germana. “Amb el pare hi vaig estar poquet”, admet, i quan va ser més gran va anar per lliure, va participar a l’antiga carrossa dels entrepans que van impulsar des de l’agrupament escolta. En aquesta ja va participar a “dissenyar i a construir” la carrossa, partint del que havia après amb la colla del pare. I abans de crear D’Papas & D’Mamas encara va passar “d’esquitllada” per la Colla Descolla.
Uns anys més tard amb l’escola Marta Mata, on anava el seu fill, va sorgir la idea de fer una carrossa “encarada i enfocada a la canalla”. Era una manera de “construir, dissenyar i de fer el Carnaval en família”, amb una carrossa pensada perquè els més petits anessin a dalt, protegits amb unes baranes i amb un tobogan que la definia com un dels elements que hi havia cada any. Va néixer a través de l’escola i després es va obrir a tothom. De fet, van fer rècord de participants amb una comparsa de 512 persones, una xifra que ningú ha superat: “Recordaré sempre la imatge de la carrossa de la música començant a girar als Quatre Cantons i la carrossa gran començant a entrar al carrer Sant Miquel amb tot el carrer ple de foc”, la temàtica d’aquella edició. Malgrat tot, “al capdavant érem poquets” i la covid va fer que el 2020 fos l’última rua en què van participar.
Però aquella carrossa de caire familiar va marcar també la infància del seu fill, net d’un rei Carnestoltes. Amb 2 o 3 anys ja “pul·lulava per la nau amb la colla carrossaire del meu pare”, recorda Fortià Yebra. “L’hereu ho va mamar des de petit”, diu l’Albert, perquè “realment amb 3 anys ja estava remenant, enganxant papers, posant cartrons i demanant què podia fer”. Ara és ell qui s’hi ha posat amb una altra carrossa, la d’Un Diumenge Qualsevol, davant de la qual avi, fill i net explicaven, la setmana passada, la seva relació amb una festa que ha marcat la família. “M’hauria fet molta il·lusió que hagués continuat amb la nostra”, diu el pare, però “ens van faltar un parell o tres d’anys”.
En Fortià comenta que va haver-hi un impàs en què va voler experimentar anar per lliure al Carnaval, fins que l’any passat, amb una colla d’amics, alguns dels quals havien passat pels D’Mamas & D’Papas, van decidir apuntar-se a una carrossa i ara “hi estem ben ficats”. Així, aquell nen que amb 3 anys ja remenava ha passat d’enganxar papers a fer tota l’estructura –juntament amb la resta de la colla– d’un vaixell enfonsat envoltat per uns tentacles. Això sí, en algun moment amb l’ajuda que ha demanat al pare, a qui ja li va bé per treure’s el cuquet: “En el fons ho trobo a faltar, és una barreja de voler-hi tornar i també de nostàlgia del que havíem fet”.
En Fortià assegura que “ho tenia claríssim” que algun dia seria carrossaire, “és una cosa que m’han inculcat: acabes agafant aquest relleu i aquest sentiment de voler ser en una colla i tirar-ho endavant”. El net ho viu com “un tema familiar” que des de sempre ha vist com “una tradició més de l’any: arribava el setembre i ja sabies que et posaves a fer carrossa”, i és el que també ha fet aquest any.
A l’avi, “tot l’enrenou del Carnaval m’ha portat sempre de bòlit” i això –encara més a la sang d’un rei Carnestoltes– s’ha transmès de generació en generació.
La rua del 47è Carnaval de Terra Endins sortirà a 2/4 de 7 de la tarda de la plaça de la Sardana. En aquesta edició hi participen 25 carrosses, 11 de la categoria A, les més grans, i 14 de la B. En total, mobilitzaran 4.500 persones, una xifra rècord en la història del carnestoltes torellonenc. Perquè la rua “no s’allargui excessivament”, segons detallen des d’ACTE, l’organització de la festa, aquest any es limitarà el temps al pas pel jurat amb un màxim d’un minut. El cronòmetre s’engegarà quan la carrossa petita entri al carrer Sant Miquel i s’aturarà quan el cul de la carrossa gran hagi creuat el pas de vianants de la meitat del carrer, després d’on hi ha el jurat. Si es compleix el temps, les colles tindran 100 punts extra que s’aniran reduint en funció dels minuts que s’allarguin de més. Pel que fa a les alcoholèmies dels conductors, després dels quatre positius de l’any passat, s’insisteix en la taxa 0,0 i de nou es podran fer controls aleatoris durant la rua. Aquest cop també es podran fer des del matí, quan es porten les plataformes a la zona de sortida i també s’hi afegeixen drogotests aleatoris. Pel que fa al pas del jurat previ a l’inici de la rua, aquesta vegada passaran dos cops. Veuran les carrosses al matí, que es preparen, i abans de sortir a la plaça de la Sardana.
