Autor: Josep Ramoneda
Editorial: Edicions 62
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2024
Pàgines: 141
El darrer llibre de Josep Ramoneda és un conglomerat de textos diversos, escrits al llarg dels darrers 14 anys. Hi trobem a faltar unitat d’estil, tot i que se’ns diu que s’han repassat per ser incorporats en aquest volum. Així, algun que va ser pensat per ser llegit en públic com a discurs manté l’estructura vinculada a l’oralitat i no se li ha donat el to adequat per ser llegit en silenci. D’altres són molt curts (tot i que el tema, i de manera molt especial tractat des de Catalunya, donaria per a molt, ja que s’hi parla de la identitat). I els que s’han escrit expressament per ser part del llibre (i molt significativament el que tanca el volum) tenen un caràcter taquigràfic que denota manca de profunditat i de bon fer. Tot plegat atorga al llibre, que, d’altra banda, planteja algunes reflexions i algunes preguntes molt interessants (que malauradament no estan desplegades), un to menor o d’obra de circumstàncies. I les reflexions que s’hi fan mai no aterren en exemples concrets que permetin al lector comprendre de manera més viva (i fer la pròpia reflexió) sobre allò que s’hi planteja (com el reconeixement de les minories, l’Europa cosmopolita i plurinacional, la llibertat d’expressió, la discriminació o la laïcitat). I és una llàstima! Tot ell sembla banyat per la idea que l’assaig és un gènere menor basat en reflexions impulsives, quan de fet és el gènere més difícil de tots.
D’altra banda, Ramoneda sembla voler dir que aquesta obra forma part d’un conjunt de textos que configuren el corpus de la seva aportació al món de la filosofia, començat amb El sentit íntim: crítica del sentit comú (1982) i continuat amb Apologia del present: assaigs de fi de segle (1989), però, per a nosaltres, tot i que seria llarg d’explicar, no és així. No hi ha cos filosòfic que uneixi aquestes obres, segurament perquè Ramoneda ha dedicat la seva trajectòria professional a la gestió, cosa que cal destacar, i no al treball filosòfic continuat.
Sí que demanaríem a Ramoneda que, com a màxim responsable d’Edicions 62, torni a posar a l’abast la col·lecció de filosofia en català feta per l’editorial, amb el suport del diner públic, i de la qual ell cita uns quants exemplars, ja que avui, i des que aquest món editorial va caure a les urpes del Grupo Planeta, ha quedat fora de circulació. Seria una gran aportació a la filosofia catalana.
