James Mangold, director popular de films d’acció fantàstica i de superherois com The Wolverine (2013) o Logan (2017) i films d’aventures com Indiana Jones y el Dial del destino (2023), torna al biopic musical amb A Complete Unknown, com ja havia fet anteriorment amb En la cuerda floja (2005), sobre el cantant Johnny Cash. Amb un guió del mateix cineasta americà i Jay Cocks, aquesta esplèndida pel·lícula sobre el cantant Bob Dylan s’inspira principalment en el llibre Dylan Goes Electric, d’Elijah Wald. La pel·lícula de Mangold atrapa la primera etapa musical de Bob Dylan (Timothée Chalamet), un període que comprèn la seva arribada al West Village novaiorquès el 1961 procedent de Minnesota per iniciar-se a l’escena folk rere els passos dels seus admirats Pete Seeger i Woody Guthrie, i culmina amb la seva transició a la música rock i el consegüent escàndol pels principals valedors de la música folk l’any 1965.
Una pel·lícula que contribueix a la mitificació de Bob Dylan a partir del seu talent descomunal i les seves cançons, que despertaven l’admiració de propis i estranys. La pel·lícula permet fer una radiografia del nucli de l’escena folk del moment amb els cantautors Pete Seeger (Edward Norton) o Woody Guthrie (Scoot McNairy), greument malalt en un hospital, l’estudiós i animador del folk Alan Lomax (Norbert Leo Butz) o el mànager Albert Grossman (Dan Fogler). L’evolució i la creativitat musical de Bob Dylan es desenvolupa en paral·lel a les relacions sentimentals entre diverses dones, principalment la seva primera nòvia, Sylvie Russo (Elle Fanning), i la també cantant Joan Baez (Monica Barbaro). Una pel·lícula esplèndida que pren el pols a la primera meitat d’una dècada política i cultural convulsa i determinant i que ens ofereix una interpretació meravellosa de l’actor Timothée Chalamet posant-se en la pell i posant la seva veu a Bob Dylan.
La pel·lícula de James Mangold es converteix en un inspirat i vistós musical gràcies a la profusió de temes emblemàtics interpretats via concerts, com els de Newport, o en clubs nocturns. Més enllà dels duets amb la cantautora Joan Baez s’ocupa també de la correspondència epistolar amb ocasionals trobades amb el cantant de country Johnny Cash (Boyd Holbrook). Una etapa fulgurant per Dylan compresa sobretot entre el seu primer disc de cançons originals, Freewheelin (1963), de la mà del productor John Hammond per la Columbia, amb temes immortals com “Blowing in The Wind” o “Masters of War”, fins al seu disc rock Highway 61 Revisited, amb temes com “Like a Rolling Stone”. A Complete Unknown esdevé també un relat glorificador de la gestació d’un artista únic i lliure que defuig les etiquetes i les convencions. Personatge esquiu i indesxifrable, un enigma en si mateix, sempre camuflant la seva identitat i, fins i tot, amagant el seu nom real, Robert Allen Zimmerman, cada cop més esquerp a mesura que es veu arrossegat per la fama i pel fenomen dels fans.
Una gran pel·lícula que tot i que es mou entre les convencions del gènere reposa també en el fantàstic tractament de l’encreuament de mirades plenes d’expressivitat entre els seus principals protagonistes en moments clau per transmetre una àmplia gamma de sentiments amb Dylan com a epicentre d’aquest cicló d’emocions. Així mateix, la pel·lícula de Mangold esdevé també una melancòlica balada romàntica que es mou entre l’admiració, l’estimació, el desig i el dolor d’unes dones que van entrecreuar la seva vida amb la de l’estrella Bob Dylan, des de Sylvie –tot i que en realitat es deia Suze Rotolo, forçats a canviar el seu nom per a l’adaptació cinematogràfica– fins a Joan Baez. Tot i que A Complete Unknown ha marxat de buit de la cerimònia dels Oscars, les seves virtuts i encerts han fet que fos nominada a vuit importants categories, des de millor director, millor actor, millor actor de repartiment (Edward Norton), millor actriu de repartiment (Monica Barbaro) fins a millor guió, millor disseny de vestuari i millor so.
