Carles Molist va morir prematurament l’any 1997 i no va ser a temps de treballar amb les càmeres digitals. Però tot i això va fer moltes, moltes fotografies: “Tenia el dit lleuger”, deia dimecres Núria Silvestre, directora de la Biblioteca Municipal de Manlleu i impulsora de la digitalització del fons del fotògraf, que consta d’uns 150.000 negatius, a més de 20.000 fotografies en paper. A la biblioteca, es va presentar el resultat d’una nova fase d’aquest procés, que ha dut a terme el manlleuenc Xevi Vilaregut, especialista en gestió d’arxius fotogràfics.
Des d’ara tothom qui vulgui consultar el fons el trobarà integrat en el gran repositori Memòria Digital de Catalunya (MDC), on ara mateix ja s’hi han incorporat 20.531 fotografies de caràcter públic. Fins a l’actualitat, ja n’hi havia més de 17.000 que s’hi havien penjat l’any 2014, en una primera fase. Això fa que el total de documents disponibles ara mateix s’acosti als 40.000. També n’hi ha 1.500 de caràcter privat, que no són accessibles, perquè Molist havia tingut botiga de fotografia i per això havia fet molts encàrrecs de celebracions familiars, com casaments. “Ara hi ha, aproximadament, un 57% del llegat de Carles Molist que ja està preservat”, explica Silvestre. La família el va cedir a l’Ajuntament de Manlleu, que el mateix any de la seva mort l’havia nomenat fill predilecte de la vila.
La intenció és continuar ara amb el procés fins que es vagi completant tot el fons, a mesura que es puguin obtenir subvencions per fer-ho. “Des de l’any 2014 no havíem pogut tornar a accedir a una línia d’ajuts”, diu Silvestre. De moment s’ha treballat per ordre cronològic i les fotos disponibles són les que va fer entre els anys 1971 i 1985. Segons Vilaregut, és especialment urgent la preservació de les que es van fer en color, perquè es deterioren més de pressa. “Les fotos en blanc i negre contenen plata, que és un material noble i es conserva molt millor”.
“Era un tipus de persona que ja no existeix”
Carles Molist era “un tipus de persona que ja no existeix”. Ho explicava dijous l’actor i director de teatre Joan Roura, que durant un temps de la seva joventut va treballar com a ajudant seu. Fotògraf, periodista (va treballar per a EL 9 NOU), teatrero i activista en general, responia a un perfil molt sui generis. “Podia estar a la botiga, veure passar els municipals i marxar corrents al seu darrere”. Perseguia la notícia. Al Teatre Centre, havia format generacions d’actors: Lluís Soler, Xavier Boada o el mateix Joan Roure entre ells. Sense oblidar el seu paper al Movi (Moviment Juvenil). “Va acompanyar diverses generacions de manlleuencs.”
Xevi Vilaregut, per la seva part, destacava el seu coneixement tècnic amb diferents càmeres, que ha pogut constatar en digitalitzar les fotos. En un principi, van digitalitzar les fotos en negatius de 35 mil·límetres i darrerament han treballat amb les que va fer en càmera gran, amb visor de cintura. “Va ser un gran fotògraf de patrimoni, el material i l’immaterial. Carles Molist va retratar la nostra joventut.”
