‘Tomorrow the Green Grass’ American, 1995
Una vegada vaig llegir que The Jayhawks era el millor grup desconegut del món. Potser sí: són molt bons però poc famosos, sobretot aquí. És una banda de country rock alternatiu, per dir-ho d’alguna manera, liderada pels guitarristes, cantants i compositors Gary Louris i Mark Olson, creada a mitjans dels anys vuitanta, i aquest Tomorrow the Green Grass és el seu quart disc i possiblement el millor. Hi havia una novetat respecte als tres discos anteriors: la incorporació de teclats, i per això es va fitxar Karen Grotberg, que a més té una veu preciosa. Un dels trets distintius del grup són les harmonies vocals, en alguns moments ens fan recordar Simon & Garfunkel, amb més marxa, això sí. És difícil trobar un altre disc que tingui un començament tan pletòric com aquest, amb tres temes extraordinaris: “Blue”, “I’ll Run Away” i “Miss Williams’ Guitar”, que t’enganxen ràpidament. Després, la cosa baixa una mica, és clar, però encara hi podem trobar perles com “Nothing Left to Borrow” o “Ten Little Kids”, que tanca el disc, a més d’un parell de balades molt evocadores: “Two Hearts” i “Over My Shoulder”. Poc temps després de la gravació del disc, les tensions que hi havia hagut sempre entre els dos líders, Louris i Olson, van provocar que aquest últim abandonés el grup. Els Jayhawks van continuar gravant i actuant fins ara, però havien quedat una mica coixos.
