El teatre clàssic està concebut perquè l’espectador s’assegui en una butaca i contempli la funció sense ser-ne partícip ni interactuï en cap moment amb els actors. El públic es divertirà, emocionarà o s’avorrirà, però deixant de banda algun aplaudiment o xiulet no s’implicarà en l’obra. No serà el cas de Diogenes Garten, el primer espectacle de teatre de realitat virtual en directe de Catalunya i en català.
Parit per la companyia Sargantana, Diogenes Garten és la tercera part d’una trilogia dins del Li/ea/ving Project, que va néixer fa 10 anys i que parla de la migració. La primera peça, estrenada el 2016, feia referència al concepte de la llar i en el fet de deixar-la. La segona part, titulada Escenes d’un èxode, parla sobre el moment de la migració i ja van introduir-hi el videomapatge (projectar imatges o vídeos sobre superfícies reals). Aquesta tercera part dura entre 75 i 90 minuts, i al llarg de nou escenes i amb la participació de 16-17 personatges virtuals (només hi ha dos actors reals) parla d’Europa com la terra promesa i se centra en els europeus. “Què tenim per oferir en el moment actual de crisi de valors, política o social?”, subratlla el director de la Sargantana, Jordi Pérez.
Si bé és cert que en altres països s’han fusionat les arts escèniques amb la tecnologia i la realitat virtual, com és el cas d’una versió de La tempesta de Shakespeare al National Theatre de Londres, a Catalunya serà inèdit fins aquest divendres, en què s’estrenarà l’espectacle en el marc del Cicle Íntims. Serà a LaNau7 de la carretera de Sant Joan (antiga fàbrica de Can Casals) a 2/4 de 9 del vespre. Dissabte se’n farà una segona sessió a les 5 de la tarda. L’aforament està limitat a 17 persones per sessió.
Quan arribin, se’ls explicarà breument com serà l’experiència, s’asseuran en una cadira i se’ls posaran unes ulleres de realitat virtual i se’ls donarà uns comandaments. Hi haurà dues escenes d’entrenament per poder moure’s al món virtual i per agafar objectes com un armari, estàtues o un pot de quètxup. Per evitar marejos, els avatars del públic es mouran lentament i es podran teletransportar d’una banda a l’altra de l’escenari “per escollir el millor punt de vista”. Quan entrin al primer món, es trobaran un personatge que no recorda qui és i “haurem d’ajudar-lo a recordar”. És com estar dins un videojoc, ja que pots interactuar i participar en l’obra activament. Diogenes Garten ha rebut finançament de fons europeus i del Departament de Cultura i la col·laboració de Groc Studio i Marc Guardiola, especialistes en creació i programació en Unity.
