Estrictament, l’obra que en Peyu i Albert Pla estrenen aquest divendres a Calldetenes no té res de Shakespeare a part del títol de Hamlet. “Buscàvem un títol comercial, i si a Shakespeare li ha funcionat, ens va semblar que tindria tirada”, ironitza l’actor i humorista osonenc. No estarà sol a l’escenari, com sol ser habitual en els seus espectacles: al costat hi tindrà Albert Pla, amb qui ja havia treballat a Natura sàvia, on va sorgir la connexió entre dos sentits de la comicitat diferents però complementaris. D’aquesta amalgama ha nascut l’espectacle que, fidel a la filosofia Peyu de la proximitat, no s’estrena a Barcelona sinó a Calldetenes. La de divendres és la primera de 15 representacions que s’hi faran des d’ara fins al mes de setembre.
Aquest Hamlet és, directament, una comèdia. I l’objectiu és “que la gent vingui a riure”. Però el punt de partida és una situació per la qual moltes persones han passat i que resulta, si més no, incòmoda: la d’haver de conviure en una habitació d’hospital amb un desconegut que ocupa el llit del costat. Així doncs, l’argument gira sobre “la convivència en un lloc on passen coses importants”. I en aquesta situació “ens estimaríem més tenir-hi algú d’una certa confiança, o no tenir-hi ningú”. En Peyu en un llit i l’Albert Pla a l’altre, són a l’hospital per motius diferents però un i altre arrosseguen un passat, i la seva relació anirà des del bon rotllo fins a l’odi, la part de tragèdia d’aquest Hamlet. “Hi ha res més tràgic que un llit d’hospital?”, es pregunta Albert Pla. Partint de la idea de base, el Hamlet s’ha anat construint a l’Auditori-Teatre de Calldetenes a partir de la improvisació: “Tot el que fem és improvisat, i anem recollint les que funcionen”. Una feina que fa Joan Roura, amb Guillem Sanyes com a ajudant de direcció, a partir de la qual Hamlet ha anat prenent cos. Els últims dos mesos de feina han estat intensos. Albert Pla, seguint amb els símils sanitaris, diu que ha estat com “un virus, una febrada que quan s’acosta l’estrena et passa”.
FINS AL SETEMBRE
Hamlet s’estrenarà aquest divendres a les 8 del vespre. Dissabte hi haurà una sessió matinal a les 12 del migdia, i diumenge una altra a les 6 de la tarda. Continuarà després de Setmana Santa i s’aniran fent sessions alguns caps de setmana fins a final de juny, per tornar el primer cap de setmana de setembre. El dia 22 de desembre tenen previst d’aterrar a Barcelona, al Teatre Coliseum, on faran temporada del gener al març de 2026.
En Peyu porta poc més de 15 anys pujant als escenaris teatrals. Va començar l’any 2009 amb Jo tinc un amic que… i després, el Planeta i-Neptú, en un to de monòleg que progressivament es va anar allunyant de l’stand up i fent-se més teatral. Van venir després iTime i, sobretot, El gallardo español, on va consolidar aquesta orientació. La seva darrera creació va ser L’il·lusionista. En totes les últimes, Calldetenes ha estat el seu laboratori creatiu.
L’estrena de Hamlet a Calldetenes coincideix amb la recta final d’El búnquer confidencial. És la gira que ha portat per escenaris de tot Catalunya la versió teatral del programa de ràdio d’en Peyu amb Jair Domínguez i Neus Rossell, i que després de dues temporades s’acaba el proper mes de juliol durant una setmana al Teatre Tívoli. En aquelles mateixes dates es posarà punt final a l’espai que Catalunya Ràdio ha emès durant cinc temporades, aquesta en horari de migdia i amb molta audiència en pòdcast. En Peyu diu que “en principi volia descansar” de ràdio, però deixa una porta oberta: “Al setembre comença una nova programació”. Assaja amb la samarreta que porta imprès “Jo també tinc la mirada pura i brillant”. Els assidus a El búnquer sabran perfectament de què va.
