‘No jacket Required’ Atlantic, 1985
No Jacket Required és el tercer disc de Phil Collins, que va gravar mentre formava part del grup Genesis i que va tenir un èxit brutal. És la típica música pop dels anys vuitanta i de la qual Collins va ser un dels principals representants: forta presència d’instruments de vent, sintetitzadors i uns grans arranjaments orquestrals. I el resultat és que tot plegat sona molt bé i va col·locar Collins a dalt de tot. Va obtenir el premi Grammy al millor disc de l’any. Tot i que l’embolcall instrumental a vegades ofega les cançons, s’ha de dir que la majoria estan molt bé. Phil Collins no va tornar a repetir aquesta fita. La cosa comença amb un gran tema, “Sussudio”, que sona molt a Prince, i continua amb “Only You Know and I Know”, que manté el ritme fort. I més endavant hi podem trobar una de les balades més famoses dels anys vuitanta, “One More Night”, l’única on la bateria de Collins perd protagonisme. Però la fúria torna de seguida amb temes com “Don’t Lose My Number” i “Who Said I Would”, que recupera l’estil Prince. L’àlbum es tanca amb una altra balada, amb només un piano: “We Said Hello Goodbye”. Totes les cançons són del mateix Collins i la producció té una qualitat inqüestionable. També hi ajuda que dues figures d’aquells anys facin els cors en moltes de les cançons: Peter Gabriel, en el passat company de Collins a Genesis, i Sting. Un luxe.
