‘Víspera de todos los santos’ Universal, 2000
La banda de rock urbà Los Suaves va néixer a Orense el 1979 impulsada pels germans Yosi (que era policia nacional!), Charly i Javier Domínguez. A finals dels 80, quan ja portaven alguns discos, hi van incorporar el guitarrista Alberto Cereijo i van fer un salt qualitatiu que els va posar a primera divisió del rock ibèric gràcies a discassos com Maldita sea mi suerte (1991), l’extraordinari Malas noticias (1993) o Santa compaña (1994). Víspera de todos los santos, que aquests dies he reescoltat perquè celebra les noces d’argent, és el vuitè àlbum d’estudi de la banda i no és el seu millor treball però té tres peces del tot imprescindibles: l’homònima “Víspera de todos los santos”, que obre el disc i resumeix què és Galícia; “Dulce noche de luna y pateras”, que parla d’un drama que encara dura amb una excel·lent lletra del cantant Yosi, i sobretot la versió heavy metal de “Palabras para Julia”, un poema de José Agustín Goytisolo que va musicar Paco Ibáñez i que passat pel sedàs Suave, amb la veu castigada de Yosi i els riffs esmolats de Cereijo, es converteix en un himne. Actualment Los Suaves estan fora de combat. El 2016 van anunciar un concert de comiat però els problemes de salut de Yosi van obligar a cancel·lar-lo. I de moment seguim igual. Sense adeu però amb unes cançons que ja s’han guanyat l’eternitat.
