Pol Purgimon

Els Blancs es convertiran en pirates i els Blaus dedicaran el seu centre d’interès de la festa major de Granollers al camp i la pagesia. Les dues colles van presentar els seus eixos temàtics aquest dilluns passat a la tarda durant la presentació de la festa major a Roca Umbert. Durant la trobada, que va aplegar centenars de persones, es van donar a conèixer els ingredients principals de la festa, que aquest any es farà del 23 al 31 d’agost, amb més de 250 actes programats a la ciutat.

Els eixos temàtics d’aquest any, que van centrar la presentació de dilluns, faran que part dels actes de la festa blanca pivotin al voltant d’un port mariner (el Port Blau), i la blava serà al voltant d’un ranxo (el Ranxo Blavo) a la plaça Maluquer. Cadascuna de les colles va pujar a l’escenari de la plaça dels Recanvis de Roca Umbert, amb l’speaker Pep Callau de mestre de cerimònies, i va fer una actuació performativa per presentar les activitats que organitzaran aquest any.

La colla dels Blancs ja havia anunciat el seu fil conductor fa uns mesos, quan va fer veure que els havien piratejat la pàgina web. Aquesta vegada van convertir l’escenari en el seu particular vaixell pirata i una banda va tocar una peça musical marinera per anar acompanyant l’anunci de la programació. El cap de colla, Quico Jerez, va admetre que ve una festa major “plena de tresors”. Per començar, serà especial perquè recuperarà el Correaigua després del període de restriccions per la sequera. La cosa va d’aigua. La “tripulació blanca” –així n’hi van dir– s’escamparà pels racons de Granollers amb diverses activitats. Aquesta festa major tornarà la cercavila infantil, el festival del punk al Mirallet, es farà un concurs de croquetes i el Disco Inferno celebrarà que fa 15 anys. Un dels plats forts de la festa blanca serà la reinterpretació del musical Mar i cel, de Dagoll Dagom, el dissabte 23 a la plaça de la Porxada, de què els Blancs han promès explicar la “veritable història”.

Als Blaus els tocarà defensar la victòria de l’any passat amb una proposta temàtica que implica reivindicar el món de la pagesia i que tindrà de lema “Naturalment Blaus”. La cap de colla, Irene Galán, va explicar que només per aquesta edició els Blaus tenen més de 60 colles actives i que la seva programació comptarà amb 125 activitats.

La colla blava va optar per presentar el seu centre d’interès en format pòdcast, que va conduir la relatora del 2024, la comunicadora Laura Grau. Va insistir que s’havia fet blava després de l’experiència de l’edició passada i va jugar amb la rivalitat amb els Blancs per dir que no volia “quedar-se en blanc” durant l’acte performatiu. Per festa major, la colla dels Blaus va prometre una “masterclass de doma blava”, una trobada per cantar cançons de foc de camp i va presentar el ranxo com a punt de trobada.

Pel que fa a la cultura popular, la festa coincidirà amb els 40 anys de la colla de Diables, que van prometre una “sorpresa” abans del correfoc infantil del dimecres 27 d’agost, i els 35 del Drac. A més a més, aquest any també serà un moment important per als Xics, que intentaran fer dos castells simultanis (un 3 de 7 i un 4 de 7) per festa major.

ELISENDA PINEDA EN FARÀ EL RELAT

Si Laura Grau va ser la relatora de l’any passat, aquest any li tocarà fer aquest paper a la guionista Elisenda Pineda, coneguda per col·laborar amb diversos programes del 3Cat. El relat fotogràfic, que es farà per tercera vegada, anirà a càrrec de Nerea Gascón i Judit Mengual.

Els cinc concerts programats enguany comencen aquest dissabte amb la Coral Camprodon

Jordi Vilarrodà

La cantata Albéniz i la música que viatja, interpretada per la Coral Camprodon davant del monestir de Sant Pere, obrirà aquest dissabte la 40a edició del Festival de Música Isaac Albéniz. Fins al dia 10 d’agost se succeiran cinc concerts que culminaran, com és habitual, amb la interpretació de la integral de la Suite Iberia, l’obra mestra del compositor que va néixer a Camprodon l’any 1860.
“No tots els festivals arriben a complir 40 anys, és una vida”, explicava en la presentació de l’edició d’enguany el pianista Gennady Dzubenko, actual director del festival. També posava en relleu el fet que tingui com a eix central la figura d’Albéniz, “que va ser com un pare per a la música espanyola i catalana, amb Granados, Falla, Turina i d’altres”. També l’alcalde de Camprodon, Xavier Guitart, donava les gràcies als que han fet possible la continuïtat del certamen musical, “perquè no és fàcil trobar artistes de nivell que vulguin venir”. L’Ajuntament és en l’actualitat l’organitzador del festival.
El concert inaugural de dissabte comptarà, a més de les veus de la coral dirigida per Bruno Nájera, amb l’acompanyament del pianista Emili Tost, la flautista Meritxell Carbonell i el contrabaixista Esteve Colomés, a més de la part narrativa a càrrec del jove youtuber Pau López (@realpauu). Les actuacions continuaran el 5 d’agost ja dins del monestir amb el pianista Anthony Ratinov, un dels grans caps de cartell del festival. Als seus 35 anys aquest nord-americà d’ascendència russa és més que una promesa i acumula premis en concursos internacionals d’interpretació. Entre els darrers, el premi al millor intèrpret d’Albéniz del Concurs Maria Canals, o el premi del Concurs de Piano Ricard Vinyes. Precisament el seu repertori serà un homenatge als 150 anys del naixement del compositor lleidatà. El Polifem Consort dirigit pel manlleuenc Jordi Domènech portarà la música del barroc al festival amb la veu de la soprano Aurora Peña, i el jazz s’hi incorporarà amb el quartet de la cantant Susana del Saz, que homenatjarà les grans veus femenines del jazz als jardins de Can Vincke. Finalment, la programació es tancarà el dia 10 d’agost, de nou al monestir, amb el concert de la Suite Iberia, que incorpora una conferència i també “una sorpresa” que no s’ha revelat. Totes les actuacions seran a les 7 de la tarda.

CARTELLS ARTÍSTICS AL CARRER VALÈNCIA

Des del primer any, el cartell del Festival Albéniz s’ha encomanat a un artista reconegut. En aquesta edició, però, el cartell els incorpora tots en el disseny del número 40. Els 39 anteriors s’exposaran al carrer València durant els dies del festival, “un homenatge a tots els que hi han participat”, segons la regidora de Cultura, Mari Àngels Reixach. Entre aquests noms hi ha alguns dels més destacats de l’art contemporani català, des de Frederic Amat fins a Perejaume, Josep Guinovart, Antoni Llena, Alfons Borrell o Riera Aragó. Els originals es conserven al Museu Isaac Albéniz.

LA ‘SUITE IBERIA’, RITUAL DES DE 2002

El Festival Isaac Albéniz va tenir el seu origen en la commemoració dels 125 anys del naixement del compositor. En aquella ocasió la gran pianista Alicia de Larrocha va oferir un excepcional concert a Camprodon en què va incloure diverses parts de la Suite Iberia en el repertori. L’any 2002, els organitzadors del festival van voler anar més enllà i que cada any es repetís, com un ritual, la interpretació de tota la peça, una integral que poques vegades es pot sentir en un mateix concert i que requereix un esforç notable de concentració i d’execució al pianista. Cada un dels que ho ha fet ha rebut la Medalla Albéniz, convertida ja en un símbol de prestigi. Enguany, el repte l’assumeix el basc Miguel Ituarte (Getxo, 1968), a la fotografia, concertista de nivell internacional que ara fa 25 anys va obrir amb la Suite Iberia el primer cicle de Grans Pianistes a l’Auditori.

Ribes dedica la cinquena edició de la fira a la commemoració dels 80 anys de la recontrucció de l'església de Santa Maria

Miquel Erra

Amb cinc edicions, ja es pot assegurar que la Festa de l’Estiueig de Ribes de Freser ha esdevingut una cita tradicional de l’estiu al Pirineu gironí. L’últim cap de setmana de juliol, tot Ribes torna un segle enrere per rememorar l’arribada, en tartana o en tren, dels primers estiuejants que van transformar el poble en un dels destins de muntanya més visitats al tombant del segle XX.

Canotiers, ombrel·les, enagos i vestits clars de fil van canviar el paisatge social del que fins llavors havia estat un poble dedicat principalment a la ramaderia. L’estiuejant –que no turista– va significar un canvi de paradigma econòmic per aquesta vall amb la construcció d’hotels i xalets d’estil modernista, com la Casa Pàmies, que albergaven famílies provinents dels centres urbans catalans que venien a fer els banys al Balneari Montagut o a respirar l’aire fresc de les muntanyes. La revolució industrial que es va anar expandint des de la segona meitat del segle XIX, amb la construcció de diverses fàbriques tèxtils, i l’arribada del tren a Ribes de Freser el 1919 van culminar aquesta transformació.

La Festa de l’Estiueig vol rememorar aquesta etapa i en aquesta cinquena edició s’ha volgut posar el focus en el 80è aniversari de la reconstrucció de l’església de Santa Maria i per aquest motiu aquest divendres, a les 6 de la tarda, es farà un acte institucional amb la conferència “Diàleg a l’entorn del terme parroquial de Ribes de Freser. Passat, present i futur”, a càrrec dels historiadors Miquel Sitjar i Joaquim Maria Puigvert, que també faran una visita guiada a l’església dissabte a les 12 del migdia i diumenge a 2/4 de 6 de la tarda.
Dissabte al matí, a la plaça del Mercat, tindrà lloc l’11a edició de la Trobada de Puntaires de la Vall de Ribes. A més, es podrà tornar a veure la colònia d’Estiuejants de Ribes sortint dels hotels per dirigir-se a la Font del Passeig i a la tarda al Balneari Montagut, protagonitzant una desfilada de vestits d’època que estarà comentada per Llum i Color del 900 i el Grup de Modernistes de Badalona.

El mateix dissabte també hi haurà l’espectacle La rondalla del Freser, de Xarop de Canya (a les 5); una audició de sardanes amb La Principal d’Olot (a les 6), i un concert commemoratiu a l’església a càrrec d’Eudald Dantí i Fumi Kitamura (a les 7).

Diumenge també serà un dia ple d’activitats, des del matí fins al vespre, de nou amb Xarop de Canya oferint música noucentista al jardí de la Residència Geriàtrica (a les 10); la recreació històrica dels actes d’inauguració del passeig Àngel Guimerà que van tenir lloc el 22 d’agost de 2020 (a 2/4 de 12), i una missa solemne a la mateixa església de Santa Maria presidida pel bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Josep-Lluís Serrano. Durant el cap de setmana també es podrà visitar una exposició de l’Associació de Pintura de la Vall de Ribes.

EL 9 NOU

Montserrat Martí Caballé, acompanyada del baríton Luis Santana, de Zamora, i el pianista Francesc Blanco, tancarà aquest dissabte la 40 edició de les Nits Musicals de Vallromanes amb una gala lírica a les 9 del vespre a la plaça del Casal, amb entrada gratuïta. La filla de la llegendària Montserrat Caballé presentarà el seu recital d’òpera i sarsuela amb temes, a la primera part, com l’ “Ave Maria” de Pietro Mascagni, “L’Amor mio” de Donizetti o ”Nessun dorma”, de Puccini. La segona estarà dedicada a temes com “Ensueño”, de Freddy Mercury, “Alfonsina y el mar” d’Ariel Ramírez, “Hijo de la luna” de José María Cano o “Me llaman la primorosa”, de Gerónimo Giménez.

Gala lírica. Montserrat Martí Caballé, amb Luis Santana i Francesc Blanco. Nits Musicals de Vallromanes. Plaça del Casal. Dissabte 26 de juliol, 21.00.

Jo Jet i Maria Ribot presenten el nou disc a Sant Feliu de Codines

Jo Jet i Maria Ribot, el duet recovertit en trio amb Marina Lluch, tanquen aquest dijous el cicle de concerts Juliols al Xifreda amb una actuació en què presentaran el seu cinquè disc ‘Ribera’. El grup porta un conjunt de temes que beuen dels records i les històries dels avis i àvies, tornant a la seva essència intacta, la de fer sacsejar les emocions amb un conjunt de notes arrelades a la memòria dels nostres ancestres. És un disc que serveix per connectar amb les arrels i que es construeix com un pont entre generacions. D’aquesta manera, Jo Jet i Maroia Ribot inicien una nova etapa amb un dels llançaments més esperats. El concert començarà a 2/4 de 9 del vespre als Jardins de Can Xifreda.

‘Ribera’. Jo Jet i Maria Ribot. Juliols al Xifreda. Jardins de Can Xifreda. Dijous 31 de juliol. 20.30.

Espectacl de circ amb la companyia PakiPaya a Sant Celoni

La companyia PakiPaya actuar aquest dijous a les 8 del vespre a la plaça Cardenal Cisneros de Sant Celoni per presentar l’espectacle de circ ‘Shake, shake, shake’. És un espectacle sorprenent a ritme de música disco per tota la família, en què no hi falta el circ aeri, la màgia, l’humor i les sorpreses. Els protagonistes són en Tony i en Maikel, dos excèntrics personatges dels anys 70, i una voluntària, movent-se per una estructura de sis metres d’alt. La companyia va néixer el 2008 de la unió entre Noemí Díaz i Adrià Mascarell, que fan del seu amor el seu ofici i la seva raó de viure.

‘Shake, shale, shake’. Companyia PakiPaya. Dijous a la Fresca. Plaça Cardenal Cisneros, 20h.

Jam actua a Les Fresques de Granollers

La companyia Jam actuarà aquest divendres a les 8 del vespre al Centre Cívic de Palou de Granollers dins el cicle Les Fresques. Presentaran l’espectacle de clown ‘L’actitud’, una història de superació on res no és el que sembla i l’actitud amb què cadascú s’hi enfronta és clau. Aixecar la persiana cada dia no és senzill. Els contratemps vénen l’un darrere l’altre. Amb humor, riallades i molt d’enginy, en JAM ens explicarà una meravellosa història de superació on res no és el que sembla. Tot plegat amanit amb molt d’humor, riallades i enginy.

‘L’actitud’. Companyia Jam. Les Fresques. Centre Cívic de Palou, Granollers. Divendres 25 de juliol, 20.00.

Jaume Espuny

‘Born to Sing: No Plan B’ Blue Note, 2012

“Nascut per cantar: no hi ha pla B” és més o menys el que diu el títol d’aquest disc de Van Morrison, el que fa 34 de la seva extensa discografia. Força recent, del 2012. Efectivament, Van Morrison va néixer per cantar (i compondre excel·lents cançons, i tocar uns quants instruments). Aquí tenia 67 anys i la seva veu continuava immaculada, igual que quan en tenia 20 o 30; en el seu cas no es nota el pas del temps. El disc s’obre amb una cançó meravellosa, que podria ser de qualsevol època, “Open the Door (To Your Heart)”, que es va sentir força a la ràdio. Una balada de rock amb alguns moments de jazz. De fet, un toc del jazz més comercial està present al llarg de tot el disc, això sí, amb guitarra elèctrica, orgue i el saxo que a Morrison sempre li ha agradat tant tocar. Però a part de la gran cançó que obre el disc, n’hi ha d’altres que sonen igual de bé. Posats a destacar-ne algunes, em quedo amb “Born to Sing”, “Retreat and View” i l’última, “Educating Archie”. Però, de fet, totes estan molt bé i són la mar de relaxants. Sí, el disc és relaxant, tot i que en un parell de cançons Van Morrison carrega amb indignació contra el capitalisme salvatge. Una curiositat és que després de tants i tants discos publicats, aquest és el primer que Morrison va gravar a la seva ciutat natal, Belfast, capital d’Irlanda del Nord. Per cert, ell és el lleó de Belfast.

Jordi Sunyer

HALLDOR MAR
‘This Way, Please’
Després d’haver provat de fer treballs amb temes propis, el cantautor i guitarrista Halldor Mar torna als orígens i ha fet un nou disc ple de cançons conegudes del repertori català adaptades a l’anglès. Així, podem gaudir del Good Morning (Bon Dia d’Els Pets), Jump In (Llença’t de Lax’n’Busto), Running (Corren de Gossos amb la col·laboració de Natxo Tarrés), Mad Bout You (Boig per tu de Sau) o Lousiana or the cotton fields (Louisiana o els camps de cotó dels Amics de les Arts). I sí, Mar és aquell islandès –ara ja català– que feia el Katalonsky a TV3.

ELENA GARCÍA
‘Ni tan mal’
Aquest és el disc de debut d’un trio de pop metropolità que factura cançons on conviuen els beats i els ritmes urbans amb atmosferes més introspectives marcades per la suggerent veu d’Elena García, que sovint dibuixa traços aflamencats. L’àlbum, amb un total de 10 tracks, alterna les peces en català i castellà i a mi m’agraden especialment Terratrèmols i Curva del olvido. El disc es tanca amb una sorpresa, Kumbé, una cúmbia d’aire festiu que trenca amb la línia estilística més seriosa i transcendent de la resta del treball.

FELIU GASULL
‘El país dels crancs’
Feliu Gasull és un mític guitarrista i compositor barceloní que ha col·laborat amb patums com Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor o Toti Soler. I fa uns mesos va publicar un ambiciós doble disc titulat El país dels crancs amb col·laboracions com les de Sílvia Pérez Cruz, Pau Figueres, Jaume Cortadellas o l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu i l’Orquestra de Cambra del Teatre lliure, dirigides per Josep Pons. Hi podem trobar des del Gasull més avantguardista fins al compositor que també bevia (i beu) de la cançó popular i d’arrel. Un tresor.

Jordi Sunyer

Primer instrument que vas aprendre a tocar. El primer va ser el piano.

Primer concert en directe? En una revetlla de Sant Ramon, crec que l’any 1977. Tenia 14 anys.

Primer disc que et vas comprar. Algun de Jimi Hendrix.

Quants discos tens aproximadament? Un miler.

Salva’n tres (de discos). La col·lecció de Columbia Records de Bessie Smith, Midnight Special, de Sonny Terry & Brownie McGee, i Amtrak Blues, d’Alberta Hunter.

Grups o músics de capçalera. Bessie Smith, Brownie McGee i Alberta Hunter.

Un concert (com a públic) per recordar. El de Ray Charles al Palau de la Música Catalana de Barcelona.

Anna Tomàs Mayolas

Els vulnerables
Autora: Sigrid Nunez
Editorial: L’Altra Editorial
Traductora: Ariadna Pous
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2024
Pàgines: 232

A vegades sembla que se’ns oblidi la pandèmia de la covid-19, aquella experiència que ens va fer repensar tantes coses, que va categoritzar les persones entre vulnerables i no vulnerables, entre essencials i no essencials, entre malalts i no malalts, entre morts i vius. Un virus que va fer aflorar pors, neguits, esperits crítics, resiliències, creativitats, frustracions, soledats i un llarg etcètera de sentiments i estratègies per travessar-los. Afortunadament la lectura d’Els vulnerables et reobre la memòria i segurament la fa més amable.
Llegir l’escriptora novaiorquesa Sigrid Nunez és un plaer, la seva prosa sempre intel•ligent, travessada per un elegant sentit de l’humor, et transporta i t’embolcalla. En aquesta ocasió, que no es tracta ben bé d’una novel•la, ens situa a Nova York durant la primavera del 2020, descrivint una ciutat buida i meravellosa, on la protagonista, tot fa pensar que és ella mateixa, vulnerable, se salta les recomanacions d’aïllament per caminar entre parc i parc on la vida brolla i les flors, malgrat tot, esclaten.
De sobte li demanen de tenir cura d’un lloro, l’Eureka, un papagai contemplat, que viu en un gran apartament a Manhattan, s’ho pren com un regal per passar més estona fora de casa. Després d’uns dies d’anar i venir s’haurà de quedar a viure a l’apartament perquè deixarà el seu a una doctora. I al cap de pocs dies es trobarà compartint pis amb un jove molt especial que la treu de polleguera.
Tot plegat li serveix de pretext per reflexionar sobre la condició humana, sobre els vincles, l’amistat, l’amor i la mort. Sobre la soledat, sobre les tries que fem a la vida, sobre l’angoixa, sobre la síndrome de la cova. Sobre les cures, els animals domèstics, la intergeneracionalitat i un llarg etcètera de temes que d’alguna manera o altra ens toquen o interpel•len.
Alhora, tot el llibre està travessat de pensaments relatius al fet d’escriure i al de llegir, de bloquejos i detonants, de referències lectores que van traçant la ruta escollida per l’autora en el cosmos literari universal. Una finestra cap al seu interior que ens recorda que la literatura també pot ser una cambra pròpia.
Una lectura que recomano, d’aquelles que t’acompanyen durant dies després d’haver tancat la darrera pàgina, una autora que diu que escriu per omplir el buit, i una escriptura que ens omple de sentit i d’esperança.

Isaac Muntadas

El ‘Pokémon Espanya’ entra pels tòpics, però no pels ulls

Amb l’anunci del llançament de Leyendas Pokémon ZA per a finals d’any, Game Freak s’entesta a allunyar-me de la saga. Penso que des de la sortida al mercat de Pokémon X i Y (2013), aquesta està en decadència per la desídia de la desenvolupadora. El clímax de la deixadesa es va culminar el novembre de 2022 amb Pokémon Escarlata i Púrpura. Gairebé dos anys i mig després, hi continuo jugant amb regularitat. Un exercici de masoquisme fonamentat. L’argument del joc no té secret. Ets un entrenador/a de Pokémon que ha de completar la Pokédex (composta per 400 criatures) i guanyar tots els combats fins a convertir-te en campió de la lliga de la regió. El magnetisme del joc és que el món (Paldea) està ambientat en Espanya. La capital es diu ciutat Meseta i combina elements de Barcelona i Madrid com les figures gaudinianes, una Sagrada Família de marca blanca o la plaza Mayor. El món, que és obert i extens, té toponímia pròpia de la península Ibèrica com Sierra Napada o Bahía de Cahíz. Us sonen? També hi ha Pokémon made in Spain com l’Smoliv (una oliva), en Lechonk (un garrí) o els toros embolats i els bous a la mar representats per un Tauros.
El protagonista estudia a l’acadèmia Naranja o Uva en funció de l’edició i, des de l’inici, compta amb un Pokémon llegendari a mode de pokémontura per viatjar pel mapa. El joc es divideix en tres camins principals. El més interessant és la Travessa de la victòria, que consisteix a obtenir les vuit medalles de gimnàs dels líders Pokémon. Un clàssic que mai falla i que podem abordar en l’ordre que vulguem. Els combats, per torns, són més difícils que en altres edicions i es basen en un sistema de fortaleses i debilitats. El foc guanya la planta, però perd amb l’aigua; mentre que la planta eixuga l’aigua. El Camí llegendari consisteix a derrotar cinc Pokémons destructius i gegants, i funciona prou bé, mentre que la Via Stardust, en què has d’assaltar cinc bases enemigues i guanyar els seus líders, és avorrida. La majoria dels combats es fan automàticament i no plantegen cap repte.
Pokémon t’enganxa a la pantalla durant hores, perquè el combat és addictiu, però falla en apartats clau. El tema gràfic clama al cel. Game Freak sap que vendrà jocs com xurros, sobretot als nens; però pels nostàlgics i veterans de la saga, és intolerable tècnicament. No qüestiono l’apartat artístic, però tot i això, el món es veu buit i poc orgànic. Està bé veure els Pokémons salvatges per no empassar-te combats aleatoris, però el rendiment és pobre. Hi ha realentitzacions (caigudes de frames), múltiples bugs (errors), popping (aparició d’objectes del no-res) o desaparició de textures. Seria partidari d’un món més lineal amb zones obertes puntuals que cuidés més els detalls, que no d’aquest despropòsit. TLOZ: Breath of the Wild és gràficament molt superior, tot i ser del 2017. La terracristal·lització dels Pokémons no reinventa res, tot i fer els combats més estratègics. La història no és de les millors, però no desentona. El lema de la saga és “Hazte con todos”, però aquest haurà estat el meu últim Pokémon si no hi ha un gir radical.

Fitxa tècnica
Plataformes:
Nintendo Switch
Gènere:
Rol
Idioma textos:
Castellà
Idioma veus:
No en té
Format/Preu:
Físic i digital: 59,99 euros
Desenvolupador i distribuïdor:
Game Freak / Nintendo

Joan Millaret i Valls

Superbondats i millors intencions

‘Superman’ de James Gunn és el primer llargmetratge dels estudis DC, sota el paraigua de la Warner, adaptant una nova aventura d’un dels seus personatges estrella, Superman, l’home d’Acer, de DC còmics. El cineasta americà James Gunn es trobava rere la trilogia ‘Guardianes de la galaxia’ entre 2014 i 2023 dels estudis Marvel i ara no sols dirigeix i escriu en solitari aquest ‘Superman’ sinó que també entra com a executiu als estudis DC. Des de la pel·lícula original del 1978 de Richard Donner amb el malaguanyat Christopher Reeve, Superman ha vist múltiples aproximacions cinematogràfiques fins als nostres dies. Ara estrenem nou actor, David Corenswet, per ficar-se en la pell de Superman/Clark Kent, el periodista de The Daily Planet.
La pel·lícula arrenca amb un pròleg que ens deixa un Superman derrotat i malferit en la immensitat dels gels fins que és rescatat en darrer terme pel supergos Krypto, aliat de Superman, també lluint capa vermella. Superman aconsegueix recuperar-se de les seves lesions amb uns autòmats en el seu palau de gel, la Fortalesa de la Soledat, per tornar de nou a la societat per combatre el mal, encarnat en aquesta ocasió per Lex Luthor (Nicholas Hault), obsessionat en la seva lluita per combatre els metahumans com Superman. Luthor està rodejat d’un equip preparadíssim i compta amb temibles sequaços, especialment Ultraman, un clon de Superman creat per Luthor, i també The Engineer (María Gabriela de Faría). Alhora Superman/Kent es reincorpora al diari, mantenint la relació secreta de parella amb la companya de redacció Lois Lane (Rachel Brosnahan), a la ciutat de Metropolis.
La guerra entre Superman i Luthor s’emmarca també enmig del conflicte de geopolítica internacional iniciat per Vasil Gurkhos (Zlatko Buric), el president bel·licista de Boravia, que vol annexionar-se el país veí, Jarhanpur, en connivència amb Luthor. Mentre Superman és derrotat de nou i empresonat en una cel·la en un multivers pel qual s’accedeix per portes que donen accés a altres realitats. Superman comptarà amb uns imprevistos aliats per frenar la invasió de Jarhanpur, la Lliga de la Justícia, formada per Llanterna Verda (Nathan Fillion), la Noia Falcó (Isabella Merced) i Terrific (Edi Gathegi). Aquest ‘Superman’ ens presenta un superheroi carregat de bones intencions en la seva missió de procurar fer el bé a la humanitat, impedir que hi hagi persones ferides i combatre els dolents sense descans.
Un Superman com a benefactor de la societat entregat a la causa de l’humanitarisme i el proselitisme en un combat de bons i dolents. Un relat que traspua molta ingenuïtat i innocència, quasi un relat de dibuixos animats de caràcter infantil. Un entreteniment blanc i net del qual emana també un cant d’amor familiar envers la família d’acollida, als pares adoptius de Superman, la família de veritat (Pruitt Taylor Vince i Neva Howell). Enmig d’aquesta aventura fantàstica de caràcter familiar per a tots els públics destaca l’esforç ridícul de voler contemporitzar políticament la seva trama abordant el paper nociu de les xarxes socials amb els discursos d’odi i les fake news com a arma propagandística de manipulació quan veiem com el mateix Kent/Superman ha utilitzat les entrevistes a si mateix en el seu diari pensant en l’audiència trencant qualsevol codi ètic i professional. En fi, un passatemps estiuenc tant refrescant com discret.

Presidenta: Beth Codina

Director editorial: Agustí Danés

Coordinació i redacció: Carles Fiter

Edició: Premsa d’Osona SA
Plaça de la Catedral, 2
Vic

Carrer Girona, 34 -1r pis
Granollers