La nova temporada teatral s’activa i la porta d’entrada és FiraTàrrega, la gran trobada del sector a Catalunya. S’hi presenten aquest cap de setmana dues produccions amb segell osonenc. Albert Vidal, amb una evolució del seu Inferno amb versos de Dante recitats en toscà, i Mambo Project, amb Jordi Font i Nina Solà, que hi porten Jovent, una creació que segueix la petja de l’anterior, Iaia, a l’entorn de les mirades generacionals a la vida.
L’INFERN DE DANTE, DIT PER ALBERT VIDAL
Lasciate ogne speranza voi ch’entrate. És a dir, “abandoneu tota esperança, vosaltres que entreu”. Els versos de Dante Alighieri que ressonen a les portes de l’infern prenen tota una nova dimensió quan Albert Vidal els diu a l’escena. El públic els reconeixerà en el muntatge Inferno, que l’actor porta a FiraTàrrega.
Inferno, el resultat d’un treball exhaustiu sobre la primera part de la Divina Comèdia de Dante, es va donar a conèixer en una primera versió l’any 2019, en un escenari tan poc habitual com l’aparcament soterrani de L’Atlàntida. Al cap de tres anys, el projecte va prendre forma en un altre espai singular, el cementiri de Torelló, durant el festival Festus. El veterà actor hi ha continuat treballant, incorporant-hi nous elements com un orfebre i canviant els cants que formen part del muntatge teatral. Si primer eren el tercer, quart i cinquè, ara se situa en l’inici mateix del viatge del poeta per l’avern, quan es troba amb el poeta Virgili, que el guiarà. Sempre basant-se en el text original en toscà –la base de l’italià actual– tal com es va escriure al segle XV. “És una introducció a la Divina Comèdia, i ara hi hem afegit subtítols orientatius que situen l’espectador en què està passant”, diu Vidal. Continua veient en la visió de Dante “una ressonància amb la nostra realitat, perquè la paraula infern la veuràs contínuament, hi ha moltes situacions que són un infern”. L’actor i performer s’acompanya de tècnics de primera línia, des de Pep Barcons en la il·luminació fins al ripollès Jordi Pérez en la part audiovisual que remet “al subconscient de Dante”.
Abans de traslladar el seu Inferno a Tàrrega, en va oferir una primícia divendres per a un públic reduït al nou local d’assaig que ha muntat a Vic. “Un lloc dedicat a l’art tel·lúric”, el concepte que va encunyar en els seus anys d’estada a Mongòlia, on va aprendre les tècniques de cant i ús gutural de la veu. I la veu és un dels pilars sobre els quals es basteix aquest Inferno, acompanyat del seu extrem domini del gest i l’expressió corporal, i de la gradació del tempo, una dimensió en què l’espectador queda atrapat més enllà de l’estricta comprensió del llenguatge.
ELS JOVES, EN LA MIRADA DE MAMBO PROJECT
Després de Iaia, arriba Jovent. Dues creacions de Mambo Project que reflexionen sobre les generacions i la vida. I mentre la primera continua encara en escena amb més de dues-centes representacions, la segona s’estrena oficialment aquest divendres a FiraTàrrega, amb l’ambició legítima de fer el mateix exitós camí.
La companyia que lideren el taradellenc Jordi Font i la ribetana Nina Solà entén Iaia i Jovent com “un díptic que ve a respondre la pregunta de qui som”. I davant d’aquesta, dues respostes: “Som els records, la memòria, és a dir Iaia, i com les expectatives, allò que volem ser, que és Jovent”. Si en el primer muntatge feien entrar el públic en el menjador d’una dona gran per reviure els seus records, ara l’introdueixen en allò que pensen i viuen els joves. Abans de donar forma al muntatge els han escoltat: un any recollint testimonis de nois i noies d’entre 15 i 17 anys arreu del país, inclosos llocs propers com Vic, Torelló i Ribes de Freser. “Fèiem una dinàmica en què ens havien d’explicar com veien el seu futur.”
Però la seva veu no s’expressarà a través d’actors joves sinó grans, d’entre 60 i 70 anys. És el que s’anomena com a verbatim, una tècnica en què els intèrprets esdevenen portaveus del que han dit uns altres, i que ells van sentint a través d’una orellera. No en toquen ni una coma, ni un dubte, ni una expressió, “és un testimoni totalment veritable”. Ha estat un exercici interpretatiu notable per a Mariona Casanovas, Philip Rogers i Francina G. Ars, en què també intervindrà el mateix Jordi Font com a mestre de cerimònies. I tal com van fer a Iaia, plantegen una escenografia immersiva (en aquella, el públic estava repartit en taules) per introduir-los i fer-los participar de l’espectacle. “D’una manera en què no se sentiran gens incòmodes.” L’observació que tothom s’emporta és que hi ha preocupacions transversals a la vida, que les expressen els joves i que els grans també senten com a pròpies.
Després de passar per FiraTàrrega, aquesta tardor Jovent es posa en marxa pel país. Es podrà veure en el marc de Teatres d’Osona, i passarà successivament per L’Atlàntida de Vic, el Cirvianum de Torelló i el Teatre-Auditori de Calldetenes.
