L’Indy tanca el cercle a fuetades en una aventura per tot el planeta
A la dècada dels vuitanta, l’incombustible Harrison Ford va encarnar a la gran pantalla l’arqueòleg més famós de la història del cinema: Henry Walton Jones Jr. Indiana Jones, pels amics. Aprofitant la fama, l’arqueòleg va protagonitzar una quinzena de videojocs en menys de vint anys (1982-1999). Amb el canvi de mil·lenni, les seves aventures van esdevenir puntuals i l’última aparició de l’Indy en consoles datava del 2009, a Indiana Jones 2: The Adventure Continues per les plataformes més importants de l’època. La sequera es va acabar el passat desembre, quan el tàndem format per Bethesda i Machine Games van llançar al mercat Indiana Jones y el Gran Círculo. El joc va ser exclusiu temporal de Xbox Series X-S i PC, però a l’abril també va aterrar a PlayStation 5.
Indiana Jones y el Gran Círculo succeeix entre els esdeveniments de dos dels films més mítics de la saga: A la recerca de l’arca perduda i L’última croada. S’ambienta a la segona meitat de la dècada de 1930, en ple auge del nazisme i l’expansió del III Reich liderada per Hitler, i la crescuda del feixisme, a Itàlia, amb Mussolini al capdavant. El malvat Emmerich Voss, l’arqueòleg del führer, remou mig món per trobar els fragments del gran cercle, uns objectes amb grans poders sobrenaturals. El carismàtic Indiana haurà d’evitar que els reuneixi. Ho farà acompanyat d’amics fidels i de la intrèpida periodista Gina Lombardi, transgressora de les regles per desvelar la veritat i flagell del feixisme a base de cròniques punyents. L’argument i l’elevat carisma dels personatges és un dels puntals del joc.
El control de l’Indiana és en primera persona, excepte en els trams d’escalada, quan utilitzes el fuet per balancejar-te o a l’hora de passar per entremig d’escletxes. Això fa l’experiència més immersiva, sobretot quan fueteges els enemics (l’ús d’armes de foc és puntual) o en els combats cos a cos, amb cops de puny i contracops. No us espereu un estil de joc similar a Uncharted o a un Tomb Raider. Hi ha menys acció i persecucions vertiginoses, tot i que hi ha fases lineals com la de l’Himàlaia o la de Xangai, que fan pujar l’adrenalina. Un vaixell i una avioneta en tenen la culpa.
Però el millor són les tres grans àrees semiobertes que visitarem a l’aventura: el Vaticà, les Piràmides de Gizeh a Egipte i Sukhotai a Siam (Tailàndia). El primer mapa és més urbà. T’envoltes de capellans i feixistes mentre descobreixes tombes medievals o entres a la Capella Sixtina (on voten el nou papa, sí). A Egipte, camines pel desert i t’endinses en les piràmides amb nazis saquejant a tort i a dret. I a Sukhotai, vas en barca pel mig de la selva en un entorn agrest i amb temples farcits de trampes i serps (la fòbia de l’Indy). Entorns orgànics on pots col·leccionar artefactes perduts, relíquies antigues, notes pel diari i amb trencaclosques complexos (caixes fortes amb combinacions, canalitzacions d’aigua…). Les missions secundàries estan ben integrades a la trama principal. Si ets fan de l’Indiana, és el teu joc. Fuetejaràs nazis i feixistes i, per a aquells que hagin vist les pel·lícules, el pròleg és calcat a l’inici del primer film. Una picada d’ullet per a nostàlgics.
Fitxa tècnica
Plataformes: Xbox Series X-S, PC i PlayStation 5
Gènere: Aventura
Idioma textos: Castellà
Idioma veus: Castellà
Format/Preu: Físic
i digital: 79,99 euros
(i al Game Pass)
Desenvolupador i distribuïdor: MachineGames
i Bethesda
