Lanthimos contemporani
En Teddy i en Don, dos cosins amb el cap ple de teories conspiranoiques, segresten la CEO d’una empresa biotecnològica amb la certesa que és una alienígena. Per tal de treure l’entrellat als seus problemes, hauran de fer parlar la segrestada amb els mètodes que sigui.
Repetint amb el binomi Jesse Plemons – Emma Stone, Lanthimos ofereix una visió diàfana i absurda de la societat americana, les teories conspiranoiques i la fragilitat del nostre comportament davant les vicissituds de la vida. Per fer-ho, segueix amb els seus plans generals i fixos, que deixen que l’escena es mostri tan rocambolesca com els seus actors la puguin fer. Amb molta acidesa i descarnament als diàlegs, així com l’enginy de tot plegat, mostren una llibertat creativa molt idiosincràtica, que ja podem etiquetar fàcilment.
Una de les millors qualitats d’aquest director grec és que no deixa mai els seus temps de banda. T’agradi més o menys la seva americanització (què vols fer-hi, aquí és on ha trobat més calés per a finançar-se), cada minut dels seus llargmetratges destil·la contemporaneïtat. El seu cine és representatiu dels temps grotescos que vivim; una CEO freda però que es vol mostrar comprensiva, uns apicultors que saben com funciona el món, la terra plana, comprar al supermercat… Tots amb una capa de quotidianitat que replica amb més claredat el que vivim dia a dia, per acabar-nos recordant que la veritat no la posseeix qui diu que la té, sinó que, ara més que mai, se’ns escapa constantment.
