Tothom vol un somriure blanc i saludable, però amb el temps és habitual que les dents adquireixin un to groguenc. Ara bé, tenir les dents grogues no sempre vol dir que siguin brutes o mal cuidades, sinó que poden intervenir molts factors —alguns evitables i d’altres no tant— que val la pena conèixer, i és que les dents grogues es tornen per:

1. Pigments dels aliments i begudes
   El cafè, el te negre, el vi negre, els refrescos foscos i fins i tot algunes salses (com la de soja o el curri) contenen pigments que s’adhereixen a l’esmalt dental i en modifiquen el color.
   
2. Tabac i nicotina
   Fumar és una de les causes més freqüents d’enfosquiment dental. La nicotina i el quitrà deixen una capa groguenca o marronosa difícil d’eliminar amb el raspallat habitual.
   
3. Envelliment natural
   Amb els anys, l’esmalt es desgasta i deixa entreveure la dentina, una capa interna més groguenca. Això és completament normal i no té a veure amb la higiene.
   
4. Genètica i color natural de les dents
   No totes les persones tenen les dents del mateix to. Algunes tenen una tonalitat més groga o més grisa per naturalesa, igual que passa amb el color dels ulls o la pell.
   
5. Medicaments i altres factors
   Certs antibiòtics (com la tetraciclina, si es prenen durant la infantesa) o un excés de fluor poden alterar el color dental.

És per falta d’higiene?

No sempre. La manca d’higiene dental pot afavorir l’acumulació de placa i taques, però moltes causes —com la genètica o l’edat— no tenen a veure amb això. Així i tot, una bona rutina d’higiene és essencial per evitar que el color empitjori:

• Raspallar-se les dents dues o tres vegades al dia amb pasta fluorada.
• Fer servir fil dental o raspalls interdentals per eliminar restes entre dents.
• Esbandir amb col·lutoris sense alcohol.
• Fer neteges professionals periòdiques al dentista (1 o 2 cops l’any).

Els tractaments blanquejadors professionals poden ser molt efectius quan les dents estan enfosquides per causes externes (cafè, tabac, aliments…). Es fan sota supervisió odontològica i contenen agents com el peròxid d’hidrogen o el peròxid de carbamida.

També existeixen blanquejadors d’ús domèstic, com pastes o bandes, però el seu efecte sol ser més suau i temporal. Cal anar amb compte amb productes casolans o remeis “miraculosos” (com el bicarbonat o el suc de llimona), ja que poden danyar l’esmalt i sensibilitzar les dents.

• El 9 Nou