La ratafia és un licor tradicional català elaborat ambnous verdes i una àmplia varietat d’herbes aromàtiques i espècies. Es tracta d’una beguda dolça, d’aroma intensa i amb un fort component simbòlic i cultural, que s’ha mantingut viva gràcies a la transmissió oral i a les receptes familiars que passen de generació en generació.La ratafia s’obté a partir de la maceració d’herbes, fruites i nous verdes en aiguardent o anís, a la qual s’afegeix sucre o almívar. Cada casa o productor en té la fórmula pròpia, però les herbes més habituals són la farigola, la menta, el romaní, la nou moscada, la canyella, la pela de taronja o de llimona, el clau d’espècia i la vainilla.
El procés tradicional comença al voltant de Sant Joan, quan les nous encara són tendres i es poden tallar amb facilitat. La maceració dura setmanes o mesos, i el licor s’embotella habitualment a la tardor, moment en què la ratafia ja ha adquirit el seu característic color fosc i gust profund.L’origen de la ratafia es remunta a segles enrere i es vincula a les comarques interiors de Catalunya, especialment a la Garrotxa, Osona, el Berguedà i el Ripollès, tot i que trobem variants similars a altres zones de la Mediterrània. El mot “ratafia” sembla provenir del llatí rata fiat (“sigui ratificat”), expressió amb què s’acabaven antics acords o pactes, que sovint es tancaven amb una copa d’aquest licor.
La ratafia és ideal per prendre com a digestiu després dels àpats, servida freda o amb glaç, tot i que també es pot degustar a temperatura ambient per apreciar-ne millor els matisos. En ocasions especials, acompanya postres, converses i celebracions familiars, com si fos una abraçada dolça al final del menjar.Gràcies al seu caràcter dolç i especiat, la ratafia marida especialment bé amb:
