‘Don’t Shoot Me, I’m
Only The Piano Player’
Rocket, 1973
Del 1970 al 1975 va ser el millor moment d’Elton John. En aquests cinc anys va gravar sis obres mestres del rock. Aquest Don’t Shoot Me, I’m Only The Piano Player –en català: “No dispareu, jo només soc el pianista”–, del 1973, n’és una. Possiblement és el seu disc més pop, amb una gran variació d’estils, des del blues o el rock dur fins al country o les balades. Hi ha de tot. I totes les cançons les firmen els de sempre, Elton John la música i Bernie Taupin les lletres.
La cosa comença amb “Daniel”, una balada preciosa que formava part de la banda sonora d’Alícia ja no viu aquí, una pel·lícula de Martin Scorsese de 1974. Tot seguit, una mica de marxa amb “Teacher I Need You”, que dona pas a dos temes de guitarres fortes com són “Elderberry Wine” i “Midnight Creeper”. I després arriba la que, almenys per a mi, és la millor cançó del disc: “Have Mercy on The Criminal”, un blues on el piano d’Elton John sona de meravella.
Més endavant, dos temes que recuperen el rock clàssic dels anys cinquanta: “I’m Gonna Be a Teenage Idol” i la més popular i exitosa del disc, “Crocodile Rock”. I encara hi podem trobar una cançó amb aires de country com “Texan Love Song”. Hi ha de tot i tot molt bé. Elton John venia de publicar el magistral Honky Chateau, i al cap d’uns quants mesos es despenjava amb un disc doble i també magistral, Goodbye Yellow Brick Road. No parava
