L’escriptor, professor i exalcalde de Manlleu Àlex Garrido rebia aquest dijous al vespre el Premi Fiter i Rossell de novel·la a Andorra, de mans del cap de govern, Xavier Espot. La seva novel·la El diable irlandès va ser considerada pel jurat la millor entre les 12 que es van presentar a aquest premi literari, el més rellevant dels que es concedeixen al Principat. Convocat pel Ministeri de Cultura i el Cercle de les Arts i les Lletres, té una dotació de 10.000 euros, i des que es va instituir l’any 1987 l’han guanyat noms reconeguts de les lletres catalanes, des de Víctor Mora fins a Jordi Cussà, Sílvia Soler, Jordi Sierra i Fabra o Francesc Puigpelat.
L’autor defineix aquest relat com una novel·la negra que aborda temes que són de plena actualitat social. De fet, la inspiració definitiva li va venir al veure que Donald Trump, a principis d’any, anunciava l’expulsió de milers d’immigrants dels Estats Units, i alguns empresaris temien quedar-se sense mà d’obra. Però l’escenari on situa l’acció és Irlanda, en concret al nord de Dublín, on fa uns anys es van enderrocar les Ballymun Towers, un barri de vells gratacels “que en certa manera em va recordar el de l’Erm”. Irlanda és el lloc on es retira habitualment per treballar un escriptor català que apareix mort un dia en una església, i un inspector dels Mossos investiga el crim. Les pistes portaran cap a Ballymun, a un empresari immobiliari català que s’ha lucrat construint una Little Catalonia allà on es van enderrocar els blocs. I als immigrants que hi vivien, desplaçats amb enganys cap a una illa a la costa irlandesa. “Així ho he vinculat amb Catalunya i amb qüestions com l’especulació o la manca d’habitatges socials.”
La publicació d’El diable irlandès, que sortirà a la llum la primavera de 2026, representa el retorn a la literatura d’Àlex Garrido després del parèntesi de dedicació intensa a l’alcaldia. De fet, no publicava des de l’any 2018, amb L’assistent del tramoista. Anteriorment, havia tret a la llum sis títols més, entre novel·les i reculls de narrativa curta. “He anat fent coses a èpoques, però per a mi escriure és una activitat intensiva.” A partir de la idea que ja tenia al cap i d’algunes notes prèvies la novel·la premiada va prendre forma en un estiu de dedicació plena.
