Margarita Rodellas, perafitenca de 61 anys, ha fet sopa torrada amb pilotilles des de sempre. En va aprendre rere la seva àvia Margarida, una altra “cuinera de tota la vida”. Aquesta recepta s’ha sumat, ara, a les més de 400 que s’han recollit gràcies al projecte Gastrosàvies, una iniciativa impulsada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, en el marc de Catalunya Regió Mundial de la Gastronomia 2025. L’objectiu, posar en valor la saviesa gastronòmica de tota una generació, majoritàriament dones i anònimes, per mirar de salvaguardar la cuina tradicional catalana i preservar plats que, en alguns casos, es troben en vies d’extinció.
“Va ser emotiu poder rememorar una recepta de la meva àvia”, reconeixia Rodellas, quarta generació de dones que van estar als fogons d’El Collet de Sant Agustí, l’emblemàtic restaurant que va tancar les portes l’any 2020, en plena pandèmia. Rodellas és una de les 107 gastrosàvies que van participar en la vintena de sessions de treball que es van desplegar arreu del país. En el seu cas, ho va fer sota el paraigua del programa Envelliment Actiu, del Consorci del Lluçanès, que ja munta tallers en aquesta línia. La sopa torrada amb pilotilles esdevé un bon exemple de la cuina “d’aprofitament” de tota la vida. “Eren molt sàvies, les nostres àvies”, remarcava Rodellas, que també és una de les 12 protagonistes de les videoreceptes que s’aniran publicant setmanalment, vinculades al projecte “12 mesos, 12 paisatges”. Simptomàtic, en el seu cas, la utilització del morter per fer la picada que va heretar de l’àvia. “Si aquest morter pogués parlar…”, deixava anar dilluns durant la Gran Trobada de Gastrosàvies, la cloenda del projecte que va tenir lloc a Món Sant Benet (Sant Fruitós de Bages) i que va reunir més de 250 d’aquestes (s)àvies. També hi eren, en representació de la cuina d’Osona, quatre de les cinc veïnes de Sant Julià que van prendre part d’una sessió dirigida per la vilatortina Núria May, que precisament és la coordinadora del treball de camp del Gastrosàvies i responsable de projectes de patrimoni agroalimentari de la Fundació Alícia, entitat implicada directament en el projecte. D’aquella sessió de Sant Julià en van sorgir receptes com el bacallà amb samfaina, el fetge de xai fregit amb xitxarella, els fideus a la cassola amb mongetes de gall, l’arròs de bacallà o l’ànec amb peres. Nyam.
“Hem cuinat tota la vida”, recordava Dolors Blanch; “jo ho faig des dels 13 anys”, afegia M. Teresa Codony, que va tenir dues mestres molt especials, “la meva mare i la meva sogra”. El dia abans, Bienvenida Pellicer, la més gran de les quatre, amb 89 anys, encara havia guisat pilotilles amb sèpia per a tota la família. Això vol dir “quatre hores” als fogons. I és que la cuina vol això, “temps”, la manca del qual acostuma a ser la principal excusa perquè les noves generacions hagin desistit de cuinar. “El jovent fa moltes coses, però també és una qüestió de ganes”, deia Mercè Canudas.
La trobada de dilluns, convertida en tot un homenatge a les cuineres que han participat al projecte, va incloure ponències d’experts en patrimoni i cultura alimentària i demostracions de cuina en directe d’algunes de les receptes recollides. De les 419 que es van testimoniar, 368 ja han estat filtrades des de la Fundació Alícia i estan llestes per cuinar. El recull estarà disponible a la web del Departament d’Agricultura i Ramaderia perquè es puguin consultar i anar mantenint.
“No podem deixem perdre allò que som i el nostre patrimoni culinari. Tenim la millor cuina del món, els millors productes del món i les millors àvies del món; i no sempre se us ha reivindicat prou”, va clamar el conseller Òscar Ordeig, convençut que aquest patrimoni culinari esdevé, també, el testimoni d’un sistema alimentari basat “en el producte de proximitat i el respecte per la temporada i el territori”. La voluntat és donar continuïtat a la iniciativa.
