Guanyaràs una mar llisa
Autor: Miquel Martín i Serra
Editorial: Edicions del Periscopi
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2024
Pàgines: 237
L’escriptor empordanès Miquel Martín ens torna a delectar amb una obra preciosa en la qual ens explica passat i present d’un territori canviant. Si a la seva novel•la anterior, La drecera, ens explicava la transformació a l’interior de la comarca, aquí ho fa arran de mar, a Begur, a través de dues històries. Una d’elles s’inicia amb una conversa entre la Gona i la seva filla Amàlia durant la revetlla de Sant Joan, parlant de sirenes i del seu besavi Espiridió. I acaba al final de l’estiu, quan l’Amàlia torna a l’escola i la Gona, que és escriptora, ha tingut temps d’investigar i escriure l’altra història, el periple del seu quadravi, pescador i coraller de Sa Tuna.
Un estiu en el qual l’autor ens explica, amb una prosa sempre acollidora, les difícils vides de les persones que es guanyaven la vida al camp o a la mar, dels pagesos, dels pescadors i dels corallers, misèria, precarietat i incertesa. La seva manera de viure, els estris, la cura de les xarxes, la impermeabilització de la roba, les expedicions i les tornades celebrades com a miracles. “Les condicions dels corallers eren d’extrema duresa, les grans naus i els petits llaguts s’exposaven a la inclemència de la mar i es mariners corrien el risc d’emmalaltir durant el viatge o ser capturats per pirates.”
La història que estructura i des d’on fa reviure el relat familiar és la de la Gona, la descendent de pagesos i pescadors, l’escriptora que es guanya la vida fent de cartera, perquè dedicar-se a l’escriure és tan precari i incert com corallar. Ens mostra el procés d’escriptura d’una novel·la, el naixement de la idea, la consulta als arxius, a les biblioteques, les converses amb aquells que encara van conèixer alguns dels protagonistes o dels indrets on transcorre la narració, els temps d’escriptura, etc.
Miquel Martín ha escrit diversos reculls de llegendes de la seva terra (Editorial Sidillà) que ben segur nodreixen l’imaginari de la novel·la: temporals, sirenes, pirates i illes remotes, que juntament amb el parlar salat del litoral empordanès fa que sigui una lectura de les que eixampla cap i cor.
Una novel·la que recomano molt i que fàcilment podríem veure a la gran pantalla, reconvertida en un guió cinematogràfic, per les seves poderoses imatges, per les històries humanes que s’hi narren i per aquest passat que ens sembla llunyà i alhora, d’alguna manera, encara ens configura.
