Documental de Pedro Ballesteros que es passeja pel món perquè admirem o coneguem l’obra de Jaume Plensa deduint que tot artista té detractors i que a mesura que entra a la maduresa les seves escultures esdevenen més assequibles i amables. De les seves paraules d’artista no de la paraula deduïm la seva forta personalitat i el magnetisme que traspua la seva obra mastodòntica.
Com a home dels mil rostres, els seus rostres queden reflectits en el paisatge i la seva particular manera d’entendre l’univers. Visionant la poesia amb un somriure, trencant motlles de la tristesa i serietat estimula les nostres percepcions i la nostra inclusió en la cultura del debat i la creació. 75 minuts en el mar d’Antíbol, mar no violentat pel col·lossalisme d’algunes obres i que porta el seu divertiment fins a unes fonts de la plaça de Chicago o uns nens als quals filmen amb el mòbil. Harmonia i reflexió figuren a les sis parts del documental, en el qual la natura i la seva altra bellesa uneixen art i humanitat, premiat pel públic al Docs Barcelona de 2020.
