El FOMO (les sigles en anglès de Fear of Missing Out) es pot definir com la por de perdre’s una cosa important o emocionant. Un temor que s’incrementa quan tothom en parla a les xarxes socials. Amb l’Alan Wake 2 va sobrevolar-me el FOMO. M’explico. El videojoc de Remedy Entertainment va sortir a la venda el 27 d’octubre de l’any passat, però la desenvolupadora finesa va tenir la brillant idea de no treure al mercat una edició física i només va sortir en digital. Tot i ser un dels candidats al GOTY del 2023, no sortir amb el disc el va castigar en nombre de vendes. L’última xifra donada és d’1,3 milions de còpies i data del febrer d’enguany. No són números top per ser un joc triple A (produït i distribuït per un estudi important). Després d’haver gaudit de la remasterització de la primera part (2021), tenia el hype pels núvols. Remedy va insistir per activa i per passiva que no hi hauria edició física, però rectificar és de savis. Va sortir dimarts i ja té dos DLC (continguts descarregables). Ara cal respondre i comprar-lo, perquè el joc gestat pel bo de Sam Lake, director creatiu de Remedy, val molt la pena.
Si voleu gaudir al màxim de l’experiència i entendre l’argument, és obligatori haver jugat a la primera part. El primer joc narra la història d’un escriptor d’èxit, Alan Wake, que perd la inspiració per escriure la següent novel·la. La seva dona el porta a l’idíl·lic poble de Bright Falls, en una cabanya a Cauldron Lake, perquè li arribin les muses de la inspiració. Total, l’Alice desapareix víctima de la Presència Obscura i l’ha de salvar. Wake va trobant pàgines de la seva obra, escampades per un recorregut lineal, que li revelen el futur. D’un thriller amb tocs d’acció passem a una segona part que és un survival horror clàssic on escasseja la munició i la llum de la llanterna torna a ser clau per eliminar els monstres del camí.
A la segona part, Wake comparteix el protagonisme amb la detectiu Saga Anderson. L’argument versa de la reaparició de l’escriptor després de 13 anys desaparegut, ja que buscant l’Alice és ell qui acaba en una versió fosca de Nova York (el lloc obscur). De fet, la major part del joc se’l passa allà. Es pot anar alternant amb Anderson, que arriba a Bright Falls per resoldre els assassinats perpetrats per la misteriosa Secta de l’Arbre. El joc s’estructura per capítols amb una exploració i trencaclosques brillants. I també hi ha el Lloc Mental, un despatx on la detectiu Anderson pot resoldre els casos policíacs que li van arribant. Alan Wake fa por. El bosc de Watery, el parc d’atraccions de Coffe World o qualsevol part de Nova York (el cinema, el metro o l’hotel) són llocs tenebrosos. I si he d’escollir un moment del joc em quedo amb el capítol tres de l’Alan: Cantem. Una espècie de musical on fa un repàs de per què ha arribat fins al lloc obscur i com ho ha de fer per escapar-ne. I encara una bola extra, hi ha escenes gravades amb actors reals que són de pel·lícula. Sam Lake (Alex Casey), David Harewood (Warlin Door) i Ilkka Villi (Alan Wake) brillen amb llum pròpia.
