A l’escriptor i farmacèutic Martí Genís i Aguilar (Vic, 1847-1932) no li agradava viatjar. A la seva vida ho va fer en comptades ocasions. Consten, com a mínim, quatre destins documentats, a les darreries del segle XIX. Amb el seu bon amic Josep Serra i Campdelacreu, historiador i cronista de la ciutat de Vic, van visitar Toledo i Madrid. També va acompanyar un seu cunyat, Lluís Arumí, a París –no va voler arribar fins a Londres, destí final, per la seva por de creuar l’Atlàntic–, i amb el canonge Jaume Collell van fer una escapada a Roma. També va passar molts estius a Camprodon –una seva filla s’havia casat amb un dels apotecaris de la vila–. De ben segur que per aquestes sortides va utilitzar, per traginar roba amunt i avall, algun dels dos baguls que els seus descendents, la família Sunyol, encara conserven. En un d’ells no hi ha cap dubte, perquè hi tenia les inicials estampades a la tapa: MG. Es tracta de dues peces de finals del segle XIX, en bon estat i de més qualitat que els populars mundos. Estan fetes d’una fusta lleugera, folrades amb teixit, i amb els sostres i compartiments interiors gairebé intactes. Un dels baguls conserva l’etiqueta, a l’interior. Se sap, doncs, que va ser construït a la guarnicioneria d’Ignacio Ballespí, a Barcelona, que en garantia quatre bondats: solidez, ligereza, baratura i buen gusto.
Durant anys, aquests dos baguls van quedar arraconats dalt les golfes de la casa familiar. Ara n’han pogut rescatar la presència i la història que amaguen en participar de la campanya “El teu bagul, la nostra història”. Es tracta d’un projecte que ha posat en marxa l’Associació per a l’Estudi del Moble, amb seu a Barcelona. L’objectiu, impulsar un gran inventari digital de caixes, baguls i cofres arreu del país per visibilitzar i posar en valor un dels mobles populars més emblemàtics de Catalunya.
La iniciativa es va presentar el desembre passat a Barcelona i ara es vol anar desplegant per comarques. Osona en serà la “pionera”, ha explicat el restaurador centellenc Arnau Toll, amb taller a Vic, investit ambaixador del projecte a Osona. Aquest dijous se’n va fer la posada de llarg en el marc d’una jornada, amb epicentre al MEV, que va reunir una setantena d’implicats.
L’inventari virtual vol recollir les característiques tècniques de cada una d’aquestes caixes, però també “les històries que hi pugui haver al darrere”, remarca Toll. S’adreça especialment a peces que puguin tenir particulars, però també a col·leccions de museus públics o privats, que no sempre tenen prou estudiades.
El projecte s’ha marcat un termini de tres anys per anar engreixant l’inventari i es clourà amb una exposició i un llibre. Per sumar-s’hi cal accedir a una web específica (www.elteubagul.com), adjuntar-hi unes fotografies de les peces, les mides i la informació que se’n pugui tenir. Un comitè científic –format per sis experts, entre els quals el centellenc Miquel Mirambell– avaluarà i completarà cada una de les fitxes. “De moment ja tenim més de 200 caixes per catalogar”, es felicitava aquest dijous des de Vic Mònica Piera, actual presidenta de l’Associació per a l’Estudi del Moble. Aquesta entitat sense ànim de lucre, creada l’any 2004, es dedica a l’estudi i conservació del moble antic i contemporani; aplega des de restauradors i amants del moble fins a historiadors, antiquaris o fusters. “El moble viu un moment crític; està perdent el seu valor com a bé patrimonial”, advertia la mateixa Piera. I és per mirar de revertir-ho que han posat en marxa la iniciativa. “Aquest és un projecte col·laboratiu, necessitem la participació de particulars i institucions”, va remarcar Àngels Parés, directora del projecte, conscient que avui aquestes caixes i baguls “són peces molt desconegudes pel públic en general; la gent no sap què fer-ne”. Ara, com a mínim, podran quedar inventariades.
