Com diu el seu nom, la idea es va coure a poc i poc i sense pressa. Dues artistes que treballen a Osona, Bet Serra, des de l’Esquirol, i Eulàlia Llopart, des de Centelles, van començar a enviar-se postals ara fa tres anys. “Teníem coses en comú, la natura sobretot, a nivell estètic i de concepte.” El que va començar gairebé com un joc nostàlgic va anar prenent dimensió en el moment en què van decidir d’implicar-hi “altres dones artistes”, en una xarxa que es va anar eixamplant i que va donar com a resultat “Teixint branques a foc lent”. De fet, el projecte segueix viu i en el seu estat actual es va mostrar a l’Espai 11 de Vic.
Llopart i Serra es van suggerir mútuament els noms de dones artistes “que ens inspiressin”. I va començar a escriure’ls postals per explicar què estaven treballant i suggerir que els contestessin també amb una postal artística, tal com elles havien començat. Cap a Catalunya, i també a Espanya, a Itàlia, a Anglaterra… “D’aquesta manera es va anar creant una xarxa que feia visibles connexions entre dones que no es veuen.” A vegades, una artista ho transmetia a una altra per iniciativa pròpia, perquè ho havia trobat una bona idea, i es creava una cadena espontània. Fins i tot amb els carters de cada poble es creava una relació humana: “Avui n’has rebut una!”. Tot això, de la manera més analògica possible, amb correu i paper en temps de xarxes socials. A mesura que rebien les respostes, “les vam anar cosint, teixint”. Les postals d’anada i les postals de tornada.
Les xarxes virtuals aquí es feien reals. “Amb algunes d’elles es va crear una relació especial, n’hi havia que ens deien que era el més bonic que els havien proposat mai.” El diàleg es transformava en delicats objectes en cada racó de l’Espai 11. “Feia temps que Joan Vall m’havia proposat d’exposar, i li vaig dir que teníem la proposta adient, la veritat és que ens hem fet l’espai molt nostre.” Branques, fils, paper, xarxa… la història d’una idea que segueix ben viva.
