De prop o de lluny, Corpus pel juny. I, enguany, toca lluny, a tocar de la revetlla de Sant Joan i d’un pont de quatre dies. Tot i això, la Garriga fa dies que respira Corpus i, aquest dijous al vespre, ja en va tenir una primera mostra amb el primer lluïment dels elements del seguici festiu.
El dia fort, però, serà diumenge. Des de primera hora del matí, centenars de persones confeccionaran les 28 catifes de flors, els quatre altars, l’ou com balla i altres elements florals que guarniran els carrers del centre del poble. Els catifaires d’Arbúcies són la colla convidada d’aquest 2025 que suma la catifa de l’Ajuntament, on es convida tothom qui ho vulgui a confeccionar-la. També s’estrenarà la nova entitat cultural La Mirada, que faran catifa al carrer La Doma. Dels habituals, han caigut l’escola SEK Catalunya i l’escola Giroi –perquè Corpus arriba amb el curs acabat– i l’ONCE de Granollers.
Per a la confecció, s’utilitzaran milers de clavells comprats a Múrcia i altres elements naturals, alguns de recollits pels mateixos veïns al bosc com la ginesta, un element tradicional de les catifes. Al migdia, quedaran confeccionades i lluiran fins al vespre, quan es desfaran amb el pas de la processó. Enguany, s’hi incorporen dos nous estendards: els de la coral Flors de Tardor i del barri Sant Ramon.
La programació de diumenge s’acompanyarà d’altres actes com les matinades, que despertaran el veïnat a les 8 del matí, el ball de l’ou com balla, la tradicional ballada de sardanes a les 5 de la tarda a la plaça de Can Dachs, les visites a espais d’interès del poble com Can Raspall, els hotels i balnearis Blancafort i Termes la Garriga, El Cafè del Teatre, el Jardí de Can Barbey, el refugi antiaeri de l’estació de tren, la Fundació Maurí i les casetes en miniatura del pati de l’Asil Hospital, al carrer la Doma. A partir de les 6 de la tarda, hi haurà els balls de Corpus fins que el repic de campanes anunciarà l’anada a ofici, que començarà a les 7 i inclourà el Ball del cintes.
Més enllà del diumenge de Corpus, la festa es viurà durant tot el cap de setmana amb actes relacionats. Can Luna serà dissabte l’epicentre logístic: a partir de les 11 del matí entitats, carrers i centres educatius podran fer la recollida dels clavells per fer les catifes. I, a partir de 2/4 de 6 de la tarda, diversos espais acolliran la preparació de les flors per a l’endemà. A partir de les 4 de la tarda, es confeccionarà l’enramada a les parets de les cases del barri de Sant Roc.
Divendres a partir de 2/4 de 7 de la tarda, hi haurà un taller de danses tradicionals. I, a partir de 2/4 de 10 de la nit, el concert de Corpus a Can Luna amb Soc un Bohemio. També s’estrenarà el passacarrers La Pellofa amb protagonisme pels músics garriguencs i els gegants del poble. També dissabte hi haurà animació nocturna amb el sopar de Corpus, organitzat per L’Enramada, al carrer Pere Ballús, i el concert d’El Pony Pisador a Can Luna a les 11 de la nit. Enguany, a més, es recupera el concurs d’aparadors, que es podran veure el cap de setmana.
Per primera vegada, la festa de Corpus de la Garriga se celebra amb un protocol festiu que “neix amb l’objectiu de regular la participació col·lectiva de totes les persones que intervenen en la celebració” i que recull els actes principals i els coneixement i usos “que cal observar i complir per tal de no desvirtuar l’esperit i els valors” del Corpus de la Garriga.
El protocol es va aprovar en el ple de març per unanimitat i va ser segellat el 30 de maig passat per l’Ajuntament de la Garriga, la parròquia de Sant Esteve, l’associació cultural Corpus la Garriga i la Federació de Balls Popular L’Enremada. És fruit del treball de dos anys i vol ser una peça clau per aconseguir que tota la festa, més enllà de les catifes, rebi el reconeixement de Festa Tradicional d’Interès Nacional per part de la Generalitat.
Aquests són els aspectes més destacats del protocol.
ACTES PRINCIPALS Se separen per dies. Queden recollits el repic de campanes, l’ofici solemne i els lluïments del seguici festiu garriguenc a la plaça de l’Església amb el ball de diables, el ball dels capgrossos Clavellot i Ginesta, el dels altres capgrossos, el dels gegants, que fan el ball de Corpus, i el ball de cintes. Dissabte, es recull la confecció de les enramades a la plaça i el seguici infantil. I diumenge, el dia gran: confecció de catifes i l’ou com balla, matinades, repic de campanes, l’anada a l’ofici amb els elements que formen el seguici festiu. També inclou la missa solemne i la processó formada per les colles del seguici festiu, la creu alçada i cirials, la feligresia amb ciris que camina en dues fileres als costats de les catifes, els representants de confraries, gremis, barris o associacions; els infants de primera comunió, el cor parroquial, el clergat, la custòdia sota tàlem i la corporació municipal.
EL PATRONAT DE LA FESTA La seva missió és vetllar pel seguici festiu i la processó i donar compliment al protocol. Estarà format per la per·sona que ocupi l’alcaldia o en qui aquesta delegui la presidència, el rector de la parròquia, la persona al capdavant de la regidoria responsable de la festa, un representant de cada entremès del seguici, un de l’Agrupació Sardanista, dos de l’associació de Corpus i un tècnic de la regidoria que serà l’únic que no tindrà vot.
EL SEGUICI FESTIU Està format pel ball de diables, ball de capgrossos, el Clavellot i la Ginesta, els gegants i el ball de cintes.
CATIFES I L’OU COM BALLA El document recull com es fan les catifes d’acord amb la tradició històrica seguida a la Garriga: només es poden fer servir elements vegetals, la base de les catifes seran els clavells sencers, no es poden fer servir serradures tenyides, troncs, farina, canyes o sorra, entre d’altres. Sí que es permet i es valora l’aportació d’elements del bosc com la ginesta, altres flors, tiges o fulles. Caldrà recollir-les, però, amb respecte cap a l’entorn natural. L’organització, sempre que sigui possible, aportarà esclofa d’arròs, terra de pinyó i altres elements tradicionals. Cada carrer o entitat vinculada a la catifa donarà als voluntaris els estris necessaris per dibuixar-les al paviment. Els dissenys no poden incloure elements comercials o polítics. L’amplada haurà de ser proporcional a la del carrer on es fan.
