La història de la música a Catalunya no ha fet justícia a determinats grups i estils. Han calgut anys per anar situant el lloc que mereixien corrents com el pop català dels 60 i 70 –gràcies a la feina d’Òscar Dalmau– o l’anomenada Ona Laietana, també de finals dels 70, diversa en estils i articulada al voltant de la sala Zeleste de Barcelona. I si fa no fa pels mateixos anys, Catalunya també tenia una notable escena de grups influenciats pel rock progressiu que encarnaven noms com King Crimson, Pink Floyd, Emerson, Lake and Palmer o John Mayall & The Bluesbreakers. Entre ells Croma, una formació integrada bàsicament per components d’Osona i el Ripollès que va tenir una presència més que remarcable a l’escena del moment però que no va publicar cap disc. A partir d’una gravació inèdita que havien realitzat, però, s’ha pogut rescatar la seva música i s’ha reunit en un àlbum, Doble cos (5 Lunas Producciones). Desgraciadament, la sortida a la llum del disc ha coincidit gairebé amb la mort del guitarrista de la formació, Lluís Escarrà, el passat dia 3 de gener. Escarrà, vinculat a Sant Joan de les Abadesses, va ser fonamental en el rescat dels vells enregistraments dels Croma.
Croma va ser el resultat d’una fusió entre grups que ja funcionaven. D’una banda, Els Llops, que havien nascut l’any 1969 a Torelló, i de l’altra, Stock Glaç, nascuts per la mateixa època a Sant Joan. Dels primers, en venien el barceloní Josep Maria Trotta (teclats) i Quim Pratdesaba (bateria) i dels segons, Josep Fonts (baix) i Lluís Escarrà (guitarra). S’hi va afegir com a tècnic de so el vigatà Toni Puig, que sempre va ser considerat com un membre més de la formació. Amb composicions instrumentals pròpies, Croma es va començar a fer un lloc en els escenaris. “Treballàvem molt, de fet vam ser un dels grups catalans que en aquella època vam actuar més per tot l’Estat”, recorda Josep Fonts. Els anys 1976 i 1977 eren habituals de la Sala Màgic de Barcelona. I l’any 1977 van participar en el ja mític Calella Càmping Rock, el primer festival de rock de tres dies de durada que es va fer a tot l’Estat espanyol, amb una vintena de formacions que se situaven llavors en l’òrbita del rock progressiu.
Van participar en el mític Calella Càmping Rock de l’any 1977
Van tocar al costat dels andalusos Triana, dels madrilenys Ñu (primer grup de Rosendo Mercado) o d’altres catalans amb Iceberg i Tribu, el grup de Santi Arisa. “Era el moment en què la nostra música havia crescut, tothom ens deia que sonàvem molt bé i nosaltres havíem trobat un so propi, el moment que vam dir això és Croma”, explica Fonts. Fer un disc no era una prioritat. Recorda que havien gravat “una primera maqueta” a Vic, en un petit estudi d’Aman Vila, el moment en què van afegir Puig com a tècnic de so. I no seria fins al 1979 quan van entrar seriosament en un estudi, el que havia muntat a Ripoll –a casa seva– el pianista Joan Amils. “Vam poder gravar amb vuit pistes, que en aquell moment era un petit luxe.” Però Croma es va desfer al cap de poc, i els temes gravats van quedar allà enllaunats. “Se’ns va oblidar a partir d’aquell moment”, diu el baixista del grup. Tot i això, ell mateix i Escarrà serien els que, amb els anys, acabarien recuperant la gravació i Escarrà la digitalitzaria i la revisaria minuciosament per deixar-la polida. “Hi havia algunes imperfeccions, però no es va fer una remasterització ni es va canviar cap melodia.” Era Croma tal com sonava l’any 1979, en essència.
A partir d’aquí, la història té sobretot un protagonista, Antoni José Barroso, l’autor de la Enciclopedia de la Música Progresiva en España, que s’interessa per Croma. Uns temes penjats a les xarxes arriben al segell discogràfic andalús 5 Lunas, interessat a recuperar els grups d’aquest corrent. I s’encamina l’edició del disc en format CD, que va veure la llum la tardor passada amb nou temes gravats l’any 1979 a l’estudi Amils i un bonus track que Croma va fer uns anys més tard, com a banda sonora d’un documental sobre l’obra de Josep Fonts, que també és pintor. En aquelles dates Lluís Escarrà ja estava molt delicat de salut. Toni Puig, el tècnic de so de Croma i tants altres grups osonencs, havia mort l’any 2017. El record de Croma i el seu rock progressiu, però, podrà arribar a noves generacions.
