“Això és un ofici.” Ho defensa amb fermesa i convicció Maria Teresa Vila, que ha exercit de cotillaire tota la seva vida. Una professió, però, que els últims anys s’ha anat esllanguint i que ara perdrà un altre dels seus establiments amb història. Dissabte tanca les portes la Cotilleria M. Teresa, a Torelló. Darrere quedaran 42 anys amb molt d’ofici.
M. Teresa Vila, filla de Vic, es va sentir atreta per aquest sector des de ben joveneta. I va voler fer l’aprenentatge al taller de Maria Heras, una experimentada cotillaire de Manlleu, que la va instruir en el mestratge “de fer faixes i arranjaments”. El 26 d’abril de 1982 obria a Torelló –on s’havia casat– la seva pròpia botiga. Inicialment ho va fer en un local del número 1 del carrer de Voltregà. Un parell d’anys després, quan es va acabar d’urbanitzar la plaça de la Sardana, va apostar per quedar-se al barri i es va traslladar a l’actual número 11 de l’avinguda de Montserrat, ja en un local de propietat.
Durant els anys 80 i 90 va ser un autèntic no parar. Ho testimonien les desfilades que, en aquells anys, va coprotagonitzar en recordades sales de festa com el Danatela, el Karibú o el Fox-Trot, o participant activament en la històrica Fira del Fil a l’Agulla, a Tona. Amb els anys, la demanda del sector ha canviat notablement i la botiga s’ha anat obrint a les noves tendències en llenceria o roba de bany, tant per a home com per a dona. Al darrere, però, sempre hi ha hagut l’assessorament i una professionalitat marca de la casa. Aquest factor sumat a l’aposta per la qualitat i per l’especialització en talles grans han estat claus per mantenir viu el negoci fins avui. La millor prova, “una clientela molt fidel”, agraeix Vila. Una clientela, tant de dins com de fora de la comarca, que aquests dies li pregunten apesarats: “Què farem ara? Amb qui ens recomanes anar?”. I ella arronsa les espatlles.
Que els seus dos fills hagin encetat altres camins professionals i la impossibilitat d’articular un traspàs –“la gent que s’hi ha interessat et diuen que són massa hores, que és massa lligat”– no han permès de donar continuïtat al negoci. Un problema extensible, avui, a molts altres petits comerços amb història. “En poc temps aquí al barri mateix es jubilaran quatre o cinc botigues, i això és un problema”, reflexiona Vila, que aquests dies, a les portes d’encetar una nova etapa vital, no pot evitar un punt de nostàlgia: “Sap greu perquè l’he disfrutat molt, aquest negoci; són molts anys, és tota una vida”. Una vida exercint, convençuda, l’ofici de cotillaire.
