La revista només està disponible per a subscriptors de el9nou o el +9.
Pots fer-te subscriptor o si ho prefereixes pots comprar aquesta edició per 1,99€
Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't
Després de 22 anys, la revista Ressò, de Granollers, elaborada per jubilats, es deixarà de publicar aquest mes de març
Eudald Clascà
Al mes de març la revista Ressò. Taller de Comunicació de la Gent Gran publicarà el seu darrer número després de 22 anys de sortir mensualment. Ressò ha estat un taller de gent gran de Granollers que fa una revista del mateix nom i organitza activitats. Ara, però, l’avançada edat dels seus membres els ha obligat a prendre aquesta decisió.
Durant tots aquests anys, la revista ha estat integrada per unes vint persones, entre les quals hi havia el cronista Pere Valls, que va morir l’any 2022, i el dibuixant Joan Ventura, que va morir l’any 2019, entre molts altres. La mort d’alguns i l’estat de salut d’uns altres ha provocat la disminució dels col·laboradors en els darrers anys.
Entre totes aquestes persones sobresurt la figura d’Esteve Vila, que va ser un dels principals impulsors del projecte, juntament amb Josep Jerez, que en va ser president. Ell, impressor jubilat, és una de les set o vuit persones que encara es mantenen dins del grup. Els del Ressò es troben dues vegades a la setmana o a vegades només dimarts al matí al Casal de la Gent Gran de Granollers, i allà parlen, preparen les excursions culturals i redacten els escrits que després sortiran a la revista.
La confecció, edició i elaboració final de tots els textos corren pel seu compte. A més, el diari és gratuït. De totes aquestes tasques se n’encarrega Vila, que és el director de la publicació. Temps enrere, i des dels seus inicis, s’estaven en un local que tenien al Club Sant Jordi.
Els continguts de la revista són molt diversos. Cada integrant hi aporta les seves millors destreses. Uns escriuen narrativa o poesia, altres dibuixen, o fan passatemps i alguns, també, tenen un to més humorístic amb acudits
Aquest mes de febrer no hi haurà publicació. Tots els continguts aniran destinats al darrer número, que, segons apunten des de Ressò, serà una edició molt especial. Estarà caracteritzada per ser un recopilatori en forma de resum de totes les publicacions i les vivències de tots aquests 22 anys de vida de la revista. A més, també es farà un homenatge i reconeixement a totes aquelles persones que en algun moment hi han col·laborat d’una manera o altra.
Osona Turisme vol projectar el sector de l’artesania amb una web que dona visibilitat, d’entrada, a 38 artesans de la comarca
Miquel Erra
El Pla de Màrqueting Turístic d’Osona, el full de ruta de la projecció turística de la comarca, aprovat el maig de 2020, ja situava l’artesania com una de les línies estratègiques a tenir en compte. “En l’actualitat, de manera espontània, la comarca ja té un interessant posicionament del producte artesanal. Cal reforçar aquesta situació amb propostes, especialment entorn a l’artesania com a factor diferencial i de singularització”, especificava un dels punts del document. Per posar fil a l’agulla, Osona Turisme va elaborar, ara fa dos anys, un Pla Estratègic d’Artesania d’Osona amb l’objectiu de fixar, negre sobre blanc, els reptes i oportunitats que ofereix el sector. La iniciativa pren ara una primera visualització sota el nom d’Osona Artesana, amb una web pròpia que s’ha posat en marxa aquest gener.
La web ha arrencat aixoplugant 38 artesans de la comarca, de la cinquantena que actualment exhibeixen el carnet d’artesà. Disposar d’aquest títol oficial que expedita la Generalitat va ser la primera condició sine qua non per sumar-se a la iniciativa, segons van estipular els mateixos artesans en les reunions prèvies que s’han anat celebrant fins ara. En la base de dades inicial havien localitzat una vuitantena de persones vinculades al món de l’artesania, però una tercera part només ho feien per hobby o promovent tallers, sense disposar de carnet.
Aquests primers 38 artesans que figuren a la web representen diferents especialitats com el tèxtil, el paper, la ceràmica, el metall, la joieria o la fusta. La pàgina vol ser un primer aparador per donar visibilitat al sector i sensibilitzar sobre el valor diferencial dels tallers d’artesania, entesos com a espais de creació i coneixement. Una projecció que s’adreça al consumidor final però també a les administracions locals, perquè tinguin en compte els artesans dels respectius municipis a l’hora de dur a terme, per exemple, campanyes de promoció locals.
La iniciativa també ha de servir per “crear consciència de col·lectiu amb visió comarcal”, apunta Sandra Fumanya, tècnica d’Osona Turisme. En aquest sentit, pot servir de model l’experiència que ja estan duent a terme els tallers del carrer de la Riera de Vic, amb el suport municipal, arran de la seva declaració com a 7è Punt d’Interès Artesanal de Catalunya, l’any 2018.
La posada en marxa de la web és un punt de partida. Al seu entorn s’aniran desplegant noves accions. Un dels primers reptes serà incentivar una guia d’experimentació per fer visitables els tallers –com fan al carrer de la Riera–. “L’experiència és un factor determinant en la generació d’oferta i demanda de productes”, recorda el mateix pla estratègic. També s’està treballant en una futura exposició itinerant d’artesania de la comarca.
El ritme de tot plegat dependrà, en part, del finançament que es pugui anar assolint –la posada en marxa de la web ha comptat amb una subvenció del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, dins dels programes de suport al desenvolupament local–. L’horitzó és clar: “Des d’Osona Turisme volem promocionar l’artesania com un actiu turístic més”, remarca Fumanya.
L’Ajuntament ja ha ‘presentat’ la reforma de l’històric local a les entitats i agents culturals
Jordi Vilarrodà
Cinc anys després de la convocatòria oberta als veïns del poble per tal que fessin propostes en relació amb la remodelació del Teatre Orient, la setmana passada es va convidar entitats i agents culturals de la vila per mostrar-los el resultat de les tres primeres fases, en unes obres pràcticament acabades. L’alcalde, Jordi Bruch, i el regidor de Cultura, Jordi Batriu, van ser els encarregats de dirigir la visita guiada a les diferents dependències del nou equipament i van explicar-ne les característiques i usos que s’hi preveuen.
Des de l’exterior, pel fet que la façana està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), l’immoble manté la seva configuració original, i l’únic que s’hi observa diferent és l’alçada, ja que s’hi ha aixecat un segon pis amb una gran vidriera des d’on s’hi contempla una àmplia vista de la localitat. Com abans, per accedir a l’edifici es comptarà amb dues entrades, la del bar i la lateral, aquesta darrera amb un passadís que també es podrà habilitar com a sala d’exposicions.
L’àrea del bar restaurant, per al qual properament es convocarà un concurs de licitació per a la seva gestió, és molt més reduïda que l’anterior i inclou una cuina annexa i una entrada auxiliar des de l’exterior. Tindrà una capacitat per a 50 persones, i hi destaca la decoració central del terra aprofitant algunes de les antigues rajoles hidràuliques que hi havia.
Més a l’interior el vestíbul actua com a espai distribuïdor i allà, segons va explicar Bruch, es preveu tenir-hi una taquilla mòbil i exposar-hi l’antiga màquina de cinema i una mostra de les antigues cadires de la sala de ball. Un espai que també permet accedir als lavabos, a l’ascensor, a les dues entrades a la sala central i a l’escala cap al pis superior. Aquest, que havia estat habitualment el lloc de residència dels llogaters del bar, s’ha reconvertit i a part que s’hi ha ubicat la sala de control tècnic “es destinarà a activitats diverses com assajos d’entitats, de l’Escola de Música i Arts del Lluçanès (EMAL) o el que calgui”, va especificar l’alcalde. En aquesta planta es compta a més amb un petit pati interior ja que per preservar la façana Bruch va explicar que “es va haver de tirar la paret enrere”. Quant al segon pis, que compta amb una passarel·la interna que comunica amb l’escenari, de moment està per acabar i més endavant se’n concretaran els usos.
Fins ara les obres s’han dut a terme en tres fases amb un cost d’1 milió d’euros la primera (amb subvencions de la Generalitat i la Diputació, que n’han cobert dues terceres parts) i la tercera de 651.000 euros, amb una subvenció de 420.000 del fons Europeu Next Generation. Respecte a la quarta i darrera, que s’espera que es pugui donar per acabada al maig, i que correspon a la instal·lació de les grades plegables a la sala de teatre, es compta amb un ajut de 354.000 euros de la Diputació de Barcelona, tot i que no s’ha concretat el cost total que tindrà.
La nova sala del teatre, amb cabuda per a 442 persones a peu dret, tal com va explicar Jordi Bruch, serà un espai multidisciplinari adaptable segons les necessitats i comptarà amb una grada retràctil amb 18 línies de seients amb capacitat per a 242 d’assegudes, un aforament possiblement ampliable fins a 292 “en cas que hi haguessin ales laterals”. L’escenari en concret continuarà amb les mateixes dimensions i va remarcar que s’ha pogut conservar a la seva part superior la pinta, és a dir l’entramat de bigues que encara eren de fusta i que suporten el pes dels diferents elements que s’hi pengen. Els dos vestidors, que es va optar per situar sota l’escenari, van obligar “a baixar tres metres de pedra” i disposen cadascun d’una sala, serveis i dutxa, va afegir. A part, Bruch va explicar que hi ha hagut una important feina de canalització de l’aigua subterrània que van trobar i que això també ha comportat que s’hagi hagut d’impermeabilitzar el terra per evitar les humitats que afloraven regularment i que tothom recordava. Va destacar a més que una altra de les reformes notables que han hagut de dur a terme ha estat la rebaixa del nivell de la sala, “ja que abans per accedir-hi hi havia tres graons des del nivell del bar i l’entrada”. I igualment va ressaltar com a molt positiu i fonamental que s’ha aconseguit un acord amb els propietaris del terreny del darrere l’edifici amb els quals s’ha signat un conveni de cessió durant uns anys per tal que hi hagi una sortida d’emergència que també s’usarà per a càrrega i descàrrega. A la fotografia, representants de les entitats i l’alcalde en la visita.
El Teatre Orient data de l’any 1907 en la part del cafè. La sala de teatre es va estrenar amb els Pastorets més tard, el 1929. Va fer la doble funció de teatre i cinema des de ben aviat perquè les primeres projeccions cinematogràfiques daten dels anys 30 del segle passat. També s’hi feien balls de festa major. La façana de tocs modernistes és l’element que s’ha conservat.
Josep Paré
Lluny queden els anys de la màxima rivalitat entre diversos grups participants, que ho donaven tot per ser els millors i que s’enfadaven si perdien. No és que hagi baixat el nivell al Carnaval de Centelles, com es podrà comprovar aquest cap de setmana, sinó que hi ha hagut un canvi generacional en diverses carrosses i comparses; i la rivalitat ha evolucionat.
El 44è Carnaval de Centelles s’ha escalfat durant tota la setmana amb consignes esborrajades a través de les xarxes i el web de l’Ajuntament, i aquest divendres ja viurà un primer plat fort: el Carnaval de les escoles. Dissabte serà el dia de la Gran Rua, que acabarà amb el ball de Carnaval i el lliurament dels premis. La rua es concentrarà a la zona de la Residència Sant Gabriel per sortir cap a les 6 de la tarda, just després de presentar la reina Carnestoltes. Començarà amb un tram tranquil sense soroll ni llums estridents a l’avinguda de la Font del Marçó i després ja esclatarà la rauxa en direcció a l’estació, baixant per l’avinguda Ildefons Cerdà i acabant al pavelló. El ball, a càrrec de Band-i-dos i Mina Ritz, s’allargarà de les 12 de la nit a les 4 de la matinada. L’entrada es gratuïta per als participants a la rua i just abans del ball es faran públics els premis. Una de les novetats anunciada és la potenciació del vot popular a les categories de comparsa més reivindicativa, més sostenible i més festiva des de la web de l’ Ajuntament, que el jurat tindrà en compte al fer el veredicte.
La regidora de Joventut i Igualtat, Aina Galceran, anunciava a mitja setmana que ja hi havia inscrites més d’un miler persones i 16 comparses, “que a darrera hora podrien ser una mica més”. Sobre la possibilitat de pluja dissabte, Galceran diu que “ens reunirem tots els implicats aquest divendres al matí per analitzar el tema i decidir què cal fer i si sortim o no”. No els agradaria deixar de ser el primer Carnaval de la comarca, ja que la idea sempre és poder participar a Torelló la setmana següent, tal com es va decidir ja fa més de 40 anys.
Ja fa 15 anys que Ribes celebra el Carnestoltes amb l’animació del Teatre d’Emergència, dirigit per Eudald Casals. L’arribada del Carnestoltes i de la Santa Truja comptarà, aquest dissabte, amb un berenar de pa amb vi i sucre i amb el Ball de la Mort del Porc, que aquest any presenta l’Esbart Eduald Coma.
Diumenge s’inaugurarà el Monument Carnestoltes a la plaça del Mercat amb un vermut popular. Però la festa no s’acaba aquí. El 27 de febrer, Dijous Llarder, serà el dia del gran sopar. Dissabte 1 de març, els ministres del Carnestoltes i les devotes de la Santa Truja faran una processó amb la geganta Mocadera i els grallers de Ribes, que tenyiran Ribes de color rosa. A la nit, hi haurà una gran rua de Carnaval i el gran ball de disfresses, amb els premis a les millors disfresses.
La matança del porc i l’encesa del monument, per la Colla dels Dracs i els Diables de la Vall de Ribes, culminaran la festa, que també tindrà una versió infantil al pavelló d’esports amb Jordi Tonietti i Cia i xocolatada.
Aquest primer cap de setmana de carnavals també hi haurà rues a Calldetenes i Sant Hipòlit. Dissabte serà el torn del Karkamal de Calldetenes, amb sortida a partir de 2/4 de 6 de la tarda des de la nau de la brigada i arribada a la Carpa, on hi haurà el lliurament de premis, sopar d’entrepans de botifarra i concert amb Els Tets. Diumenge serà el torn de Sant Hipòlit, que enguany fa d’amfitrió del Carnaval del Voltreganès. La rua arrencarà del barri del Pilar i acabarà a la Pista, amb una festa amenitzada per Jordi Tonnietti i una arrossada popular.
Prop de 2.000 alumnes de Torelló, des dels d’un any fins als que cursen 2n d’ESO, participaran aquest divendres a La Barrila, la nova versió del carnaval infantil de Torelló que s’ha batejat com a Barrila. Es faran dues concentracions paral·leles a Can Parrella i al passatge de l’Horta de Can Bassas per iniciar una cercavila que anirà fins a la zona esportiva, on es farà un espectacle amb la reina Carnestoltes. Ella mateixa va enviar un cofre amb les ordres als vuit centres educatius en què els demanava decorar unes màscares (a la foto, alumnes de l’escola Fortià Solà decorant la seva) i aprendre’s una cançó –obra de Xevi Capdevila– i un ball per defensar el Falatell de la guàrdia sueca. A les 5 s’iniciarà una segona cercavila amb les famílies fins a l’Ajuntament, on es penjaran les màscares. El canvi parteix de la idea que hi puguin participar tots els infants i per això es fa en horari lectiu.
EL 9 NOU
Tres grans dones de l’escena teatral catalana interpreten Un matrimon de Boston, de David Mamet, l’obra que aquest divendres es podrà veure en dues sessions a L’Atlàntida. Emma Vilarasau, Marta Marco i Emma Arquillué interpreten els tres papers, dues dones i la seva criada ubicades a principis del segle XX a Boston.
Escrita l’any 1999 pel dramaturg nord-americà, explora la relació entre els tres personatges i aquells dels que es parla –amants o família– que les condicionen, en un to volgudament semblant al d’una comèdia victoriana. Josep Maria Mestres dirigeix aquest muntatge, que Vilarasau i Marco ja havien representat l’any 2005 al costat de la desapareguda Anna Lizaran. Els papers han corregut (Vilarasau fa el paper de Lizaran i Marco, el de Vilarasau, amb la nova incorporació d’Arquillué). Les sessions són a les 6 de la tarda i les 9 del vespre.
EL 9 NOU
Sis corals osonenques de gent gran participen diumenge en una nova edició del Canta Gran!, la iniciativa que convida persones de més de 60 anys que canten en formacions amateurs per preparar un repertori de concert amb músics professionals. El concert reunirà a l’escenari de la sala Ramon Montanyà, a partir de les 6 de la tarda, la coral de l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran, Les Veus del Ter i Serpencanta de Manlleu, la coral Bella Companyia de Seva, Les Veus de Calldetenes i les corals Cantanna i del Casal Mossèn Guiteras de Vic, totes sota la direcció de Montserrat Meneses, coordinadora musical del Canta Gran!, i Montserrat Roset.
El conjunt que els acompanyarà l’integren set músics. Sota el títol de La baguet i la rosa, es presentarà un espectacle basat en cançons franceses populars dels anys 60 i 70, d’artistes com Edith Piaf, Jacques Brel, Charles Trenet o Gilbert Bécaud.
EL 9 NOU
La simfònica dels herois, un projecte solidari amb pacients que han patit un tumor cerebral, arriba aquest dissabte a les 8 del vespre al Teatre Auditori de Llinars. El doctor Andreu Gabarrós, cap del Servei de Neurocirurgia de l’Hospital Universitari de Bellvitge i veí de Caldes de Montbui, és l’impulsor del projecte amb més de 70 artistes sobre l’escenari, amb el grup de rock Dorigen, convidats VIP de renom, l’Orquestra Ars medica del Col·legi de Metges, pacients, el Cor Gregal dels Lluïsos de Gràcia la i la Coral de Llinars del Vallès. En total seran dues hores de música i solidaritat. L’objectiu del projecte, que ja s’ha presentat en diversos escenaris, és fer un reconeixement a l’esforç de superació de les persones que han patit un tumor cerebral.
‘La Simfònica dels herois’. Teatre Auditori de Llinars. Dissabte 22 de febrer, 20h.
La companyia Txo Titelles, de Santa Maria de Palautordera, presenta ‘Cotó’ aquest diumenge a les 11 del matí al Cinema Edison de Granollers dins la Roda d’Espectacles Infantils. És un espectacle en què s’ensenya la importància de viure en la diversitat des del respecte. El protagonista és en Cotó, un conill que té una orella caiguda i que vol tenir les dues orelles ben dretes, com els seus amics. Amb l’ajuda d’una herbolària estrafolària que coneix al bosc, acabarà entenent que no passa res per ser diferent, s’acceptarà tal com és i serà feliç.
‘Cotó’. Txo Titelles. Roda d’Espectacles Infantils. Cinema Edison, Granollers. Diumenge 23 de febrer, 11.00.
La Growing Up Singing, el nou projecte produït per Tot Sona Records, oferirà un concert aquest diumenge a les 12 del migdia al Teatre Auditori de Llinars dins la celebració del 10è aniversari de l’equipament. La banda té un enfocament innovador que transcendeix les fronteres de la música infantil tradicional. Està formada per Leia, cantant i baixista; Julen, cantant i teclista; Adri, guitarrista, i Gloria, bateria. El seu espectacle en directe no només és un concert, és una experiència interactiva que combina música i dansa, i que transporta el públic a un món de creativitat i aprenentatge. En una part del concert, la banda comptarà amb la presència de Dàmaris Gelabert, a més de tres joves promeses de la dansa moderna, Yaiza, Max i Marc, sota la direcció de la reconeguda coreògrafa Clara Martínez.
Growing Up Singing. Teatre Auditori de Llinars. Diumenge 23 de febrer, 12h.
Sílvia Munt dirigeix ‘Les mans’, un muntatge que gira al voltant d’una història d’amor imperfecta que exposa una pregunta difícil: posaries en joc la teva vida sentimental per salvar el teu projecte somiat? Els protagonistes d’aquesta història són la Paula i l’Isaac, una parella que viuen apartats en una casa enmig de boscos i muntanyes. Ella és a punt de rodar la seva primera pel·lícula, que serà protagonitzada per ell, després d’haver estat retirat temporalment de l’ofici per problemes de salut mental. La producció ja comença a caminar i la parella ho viu amb una barreja d’entusiasme i vertigen. Però els primers dies d’assajos previs a la filmació, es fa evident el que la Paula, secretament, intuïa: l’Isaac no pot participar en la pel·lícula; és un perill per ell i pel mateix rodatge. El seu paper, basat en la seva persona i la seva difícil experiència, l’haurà de fer un altre actor.
Les mans’. Directora: Sílvia Munt. Amb Ernest Villegas i Raquel Ferri. Teatre Auditori Can Palots, Canovelles. Dissabte, 22 de febrer, 20h.
Joan Monné Quartet actuarà aquest divendres a les 8 del vespre al Casino de Granollers dins el 35è Festival de Jazz per presentar el seu últim disc, ‘New bottles, old wine’. En aquest nou treball, Monné ofereix un grapat de velles composicions, gravades en projectes anteriors, amb una nova formació de quartet sense bateria. El pianista i compositor estarà acompanyat de Santi de la Rubia, saxo tenor; Òscar Latorrem trompeta, i Rai Ferrer, contrabaix. És una formació on es troben la veterania de Monné i Ferrer amb la joventut de Latorre i de la Rubia, al servei d’una música on hi destaquen el lirisme i una manera de fer potser antiga, però que està sempre a la recerca de la bellesa.
Joan Monné Quartet. 35è Festival de Jazz de Granollers. Casino de Granollers. Divendres 21 de febrer, 20h.
Jordi Sunyer
BON BRAGUER
‘Hora de vestir el muló’
Darrere aquesta portada monumental s’hi amaga un dels millors discos de metal publicats el 2024 als Països Catalans. Es tracta d’una nova entrega del grup de la vall del Ges Bon Braguer que arrenca amb “Algoritme” i que segueix amb “Putes i misses”, una peça dedicada a la doble moral. Al disc també hi ha la típica cançó d’amor a la casa reial espanyola, “Borbons”, que dura només 27 segons i acaba amb el crit de “Mori el Borbó!”, càntics d’escolanets de Montserrat i per acabar una sorpresa: “El Prefaci Faci’l Fàcil”, un poema musicat d’Enric Casasses. Un tro.
REMEI DE CA LA FRESCA
‘L’ham de la pregunta’
Nascuts a Arbúcies l’any 2020, Remei de Ca la Fresca s’ha revelat en poc temps com una de les bandes més inquietes i alhora inclassificables del panorama musical nostrat. I just abans d’acabar el 2024, van publicar el seu segon disc a ritme de pop-rock amb lletres feréstegues, esmolades i poètiques fetes amb l’aire de l’infant que il·lustra la portada del treball: aparença d’angelet però ànima de murri i pillastre. I la seva música és igual: a primer cop d’ull pot semblar innocent i ingènua però de seguida queda clar que és lliure i salvatge.
ANNA FERRER
‘Parenòstic’
Fa 20 anys que l’ex-Ja T’ho Diré Cris Juanico va publicar Memòria, un disc on revisava en clau de pop i rock el cançoner tradicional de l’illa de Menorca. I dues dècades després arriba Parenòstic, el nou treball de la jove menorquina Anna Ferrer, on també passa pel seu sedàs el cançoner tradicional de l’illa versionant vuit peces populars a les quals hi ha afegit tres temes més escrits per ella mateixa. Una de les millors cançons, com passava també al disc de Cris Juanico, és “Na Cecília”. L’escoltes i se’t posa la pell de gallina.
Jaume Espuny
‘New York’
Sire, 1989
Els anys vuitanta no estava sent una bona dècada per a Lou Reed, un dels grans del rock. Gravava bons discos, però passaven mig desapercebuts. Fins que a les portes dels noranta, el 1989, es va despenjar amb aquest New York, una obra mestra inqüestionable, ple de guitarres dures que el va tornar a posar a la primera línia. Més de 30 anys després, aquest disc continua sonant igual de vigorós i rocker. Són un total de 14 cançons que parlen de la seva ciutat natal, Nova York, algunes de força depriments, com la més famosa del disc, “Dirty Blvd.”, que parla de brutícia i misèries familiars, amb un riff de guitarra impressionant. Altres temes destacats són “Romeo Had Juliette”, que obre el disc; la poètica “Halloween Parade”; “There Is No Time”, amb unes guitarres rabioses que fan mitja por; la subtil amb aires de jazz “Endless Cycle”, i la que tanca el disc, “Dime Store Mystery”, un homenatge a Andy Warhol, l’inventor de la Velvet Underground que Reed va liderar i que, segons va explicar ell mateix, es va inspirar en la pel·lícula L’última temptació de Crist, de Martin Scorsese. Curioses també “Xmas in February”, que parla de com passen Nadal els sense sostre, i “Endless Cycle”, sobre els abusos infantils. Com solia passar amb Lou Reed, l’alegria no és el punt fort de les cançons. La portada també és curiosa: el músic multiplicat per cinc.
Jordi Sunyer
Primer instrument que vas aprendre a tocar.
Un pot de detergent Colon. Després, la flauta dolça com tothom.
Primer grup del qual vas formar part.
Gual Permanent.
Primer disc que et vas comprar.
El single My Sharona, de The Knack.
Quants discos tens aproximadament?
Prop de 2.000.
Salva’n tres (de discos).
Grace, de Jeff Buckley; Rèquiem, de Mozart, i You Are Too Beautiful, de John Coltraine i Johnny Hartmann.
Grups o músics de capçalera.
The Beatles, Bob Dylan, Johnny Cash, Anthony and the Johnsons, PJ Harvey, Radiohead, The Police, RATM, Prince, Bach, Mozart…
Un concert (com a públic) per recordar.
Rufus Wainwright a Razzmatazz el 2005.
Jordi Vilarrodà
‘A l’altra banda de la por’
Marta Orriols
Ed. Proa
L’esperada nova novel·la de Marta Orriols. L’autora d’Aprendre a parlar amb les plantes o La possibilitat de dir-ne casa torna amb la història de la Joana. És conservadora de museu, ha acabat una relació amb el pare dels seus dos fills i els records li porten flaixos d’un amor fugaç del passat. La por és una remor de fons en la seva vida, i l’art del que s’ocupa, un ancoratge en el temps.
‘La campana’
Iris Murdoch
Ed. de 1984
La irlandesa Iris Murdoch és una de les grans figures literàries del segle XX. En traducció de Jaume C. Pons-Alorda ens arriba ara en català aquest relat que transcorre a la tranquil·la comunitat d’Imber Court, a la riba d’un llac a tocar d’una abadia. Tranquil·la fins que arriba el remolí de la Dora, dona d’un dels residents, mentre el líder espiritual es mou entre la moralitat i el desig.
‘Relats de St. Petersburg’
Nikolai Gógol
Ed. Clandestina
La mort va estroncar a mig camí la trajectòria de Gógol, un dels autors fundacionals de la gran narrativa russa moderna. A mitjan segle XIX es va traslladar a Sant Petersburg, llavors capital de l’imperi dels tsars, i va trobar en la imaginació i la mirada grotesca la millor manera de retratar la burocràcia absurda i les vides del que ell anomena “l’home petit”. Ho sintetitzen aquests cinc relats.
‘Viatge a Andròmeda’
Francesc Miralles
Fanbooks
L’art de comunicar-se no és el que més dominen els dos adolescents d’aquest relat, l’Andròmeda i l’Hèctor, cadascú immers en la seva galàxia. Fins que un fet inesperat els acostarà primer i els separarà després. Hauran de passar cinc anys fins que es retrobin i vegin que la seva relació pot anar més enllà. Un nou relat del conegut autor de llibres de creixement personal i literatura per a joves.
‘Humans a Auschwitz’
Joan Albert Vicens
Ed. Claret
Es compliran aquest 2025 els 80 anys de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz. El filòsof Joan Albert Vicens reflexiona sobre aquest límit de la condició humana que va significar Auschwitz, en un llibre que parteix dels testimonis de Primo Levi, Robert Antelme i Etty Hillesum, expresoners del camp, o també de Franz Stangl, comandant del camp de Treblinka.
Anna Tomàs Mayolas
ME’N RECORD
Autor: Emili Manzano
Editorial: Llibres Anagrama
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2024
Pàgines: 189
Me’n recordo que en el programa televisiu L’hora del lector el presentador, Emili Manzano, va parlar del llibre de Joe Brainard Me’n recordo (traduït per Màrius Serra, L’Avenç 2010), i diria, tot i que potser m’he fet la memòria a mida, que va expressar que algun dia ell faria el mateix exercici literari. El llibre de Brainard era una successió de records de l’autor sense ordre aparent ni fil conductor. Un llibre que ha creat escola.
Me’n recordo que fa anys vaig llegir el primer llibre d’Emili Manzano, Pinyols d’aubercoc (L’Avenç, 2007), i em va enamorar la seva prosa. Me’n recordo que se’m va fer molt curt i vaig desitjar que tornés a publicar ben aviat.
Me’n recordo, sobretot perquè fa pocs dies que vaig llegir en alguna banda que Llibres Anagrama publicava Me’n record d’Emili Manzano, i que vaig córrer a una llibreria a buscar-lo.
I us he de dir que m’ha semblat tan deliciós com Pinyols d’aubercoc i que continua seduint-me la seva prosa. Quasi dues-centes pàgines de records diversos que ens van passejant per la seva vida, des de menut fins adult, des de Mallorca fins a la Xina. Records familiars, vivències amb amics, memòries íntimes.
Records, els de l’autor, plens de literatura, d’escriptors, de referències, d’aforismes, de profunditat i de lleugeresa. Una lectura que provoca ganes de llegir i rellegir, tal com ho feia quan conduïa L’hora del lector. Una veu que atrapa, embolica i condueix per diversos racons, per diversos temps. Un català ric, plenament mallorquí, que et convida, de tant en tant, a mirar el diccionari i agrair el regal de tanta riquesa lèxica.
Un llibre que m’arriba també com un homenatge a l’amistat, ple de celebracions, ple de vida, i alhora ple de pèrdues i dols. Una ruta per la memòria del seu autor, desordenada i que, com una illa, no té fronteres, només horitzó. Diu que se’n recorda dels llocs on va ser feliç i que una vegada va sentir que les coses passen a qui les sap explicar. Emili Manzano les sap explicar.
Una lectura que us recomano molt, que es llegeix en un sospir, i que provoca efectes immediats, no només incrementa les ganes de seguir llegint, sinó que també activa de manera automàtica la memòria, i els records comencen a caure un darrere l’altre i cal corre a buscar una llibreta per iniciar l’exercici literari de Brainard que tan bé ha executat el senyor Manzano.
Isaac Muntadas
Llum verda als personatges, llum vermella als jocs i al factor sorpresa
456 participants carregats de deutes i un premi de 45.600 milions de wons sud-coreans per al guanyador del joc del calamar. Un joc de supervivència de sis proves infantils, però macabres i mortals alhora, dividides en sis dies. La sèrie sud-coreana de Netflix, que va estrenar la primera temporada el setembre del 2021, s’ha fet esperar més de tres anys per continuar la història de Seong Gi-hun. Aquest exaddicte a les apostes de curses de cavalls torna a participar al joc després d’haver-lo guanyat. Des del 26 de desembre ja hi ha disponibles els set episodis de la segona temporada d’una sèrie que va causar furor el 2021. És la més vista de la història de la plataforma en qualsevol idioma amb 265 milions de visualitzacions. Una salvatjada. Una espera de tres anys que he saciat en només dos dies.
El juego del calamar 2 parteix de la negativa de Gi-hun d’agafar un avió per anar als Estats Units amb la seva filla. Tot i ser multimilionari, decideix que ha arribat l’hora que els creadors del sàdic joc del calamar paguin tot el mal que han fet. Per això, s’alia amb l’usurer que li feia préstecs i el seu equip perquè busqui la persona que el va reclutar. Mentrestant, Hwang Jun-ho, el policia que s’infiltra a l’illa, acaba disparat pel seu propi germà (líder del joc) i cau al mar, sobreviu de miracle i combina la feina d’agent de trànsit amb la de buscar l’illa on es van fer els jocs. Dos anys després, la recerca del primer dona fruits.
Els dos primers episodis són més lents, però necessaris per preparar la trama i ubicar a tots els personatges. La temporada no agradarà als que esperaven un reguitzell de jocs mortals. Espòiler! Només n’hi ha tres (de grans) pels sis de la primera temporada, però estigueu tranquils. El final és obert i ja s’ha confirmat una tercera temporada per aquest 2025. Com no podia ser d’una altra manera, el primer joc és Luz roja, luz verde, amb la mítica nina diabòlica. En Gi-hun pot tirar d’experiència per ajudar els seus companys, però les novetats el superaran a poc a poc. Les relacions entre els personatges estan més cuidades i n’hi ha que es coneixen d’abans. Un fill i una mare, un raper sonat i l’inversor de criptomonedes que el va estafar, que alhora hi té la seva exparella embarassada; una soldat que treballava en un parc d’atraccions, igual que un pare que ha entrat al joc per curar la seva filla amb leucèmia o el mateix Gi-hun, que hi troba un amic. Sense deixar de banda l’actuació revelació d’una dona trans militar i del sempre misteriós (o no tant) número 001.
De l’episodi 3 fins al final, la divisió entre els que volen quedar-se jugant i els que no (després de cada joc fan votacions per decidir si continuen) és un dels punts forts de la trama. Votacions ajustades, morts sanguinàries, baralles entre els jugadors per la tensió i un episodi final carregat d’acció fan que la temporada vagi in crescendo, però, com dèiem, la sèrie necessita un final amb urgència. Es nota inacabada i més previsible. No és tan rodona com la seva predecessora, però t’atrapa igualment.
Fitxa tècnica
Plataforma: Netflix
Gènere: Suspens, distòpia i supervivència
Llengua original: Coreà
Català: No. Doblada al castellà.
Capítols: 7 episodis (16 comptant la primera temporada)
Creador: Hwang Dong-hyuk
El cuiner osonenc vol “tancar el cercle” amb la carn de les vaques que té a Vilanova de Sau
Miquel Erra
Nandu Jubany no para. El cuiner i empresari osonenc ja té embastat un nou projecte gastronòmic. I en aquesta ocasió, a tocar de casa i per testimoniar el seu suport a la pagesia i als productes de proximitat. Obrirà a la plaça Major de Vic un doble local: un serà hamburgueseria i l’altre, gelateria. Es diran Vacanal i Vacanal Dolça, i la intenció és exportar la marca a d’altres ciutats catalanes.
El repte de fer hamburgueses és una manera de “tancar el cercle” de la cria, engreix i elaboració de la carn que hi serviran. Tot arrenca fa tres anys quan Nandu Jubany, juntament amb el ramader Santi Tona, comencen a criar un ramat de 150 vaques en una finca de 160 hectàrees de Vilanova de Sau. Fruit d’un procés de recerca, aposten per un encreuament de les races llemosina i angus, “que ens ofereix una carn molt bona”, apunta Jubany, que ja l’ha anat cuinant i servint als seus restaurants. Per donar-li més rendiment, ara ha apostat per fer hamburgueses d’autor. “Calen fórmules perquè al pagès li surti a compte i alhora fer sostenible l’explotació”, defensa Jubany, decidit a mostrar l’aposta pel sector primari: “Es tracta de portar el productor a taula”. En aquest sentit, la majoria de productes que acompanyaran les hamburgueses també seran de proximitat.
El Vacanal ocuparà el local que fa cantonada entre la plaça Major i el carrer dels Argenters –històrica seu de la pastisseria Casals-Català–. A banda d’oferir servei de take away, les reduïdes dimensions del local han animat Jubany a buscar-li un complement dolç: una gelateria. Serà a quatre passes, al número 36 de la plaça Major –el que aquest Nadal hi havia una pop-up de la Pilarin–. Així, tots dos establiments podran compartir les places de terrassa exterior disponibles. El Vacanal Dolç servirà tota una gamma de gelats soft inspirats en la carta de postres de Can Jubany, tant en terrina com amb cornet, que també es faran ells.
Tot i que l’objectiu inicial era obrir el doble establiment pel Mercat del Ram, el ritme de les obres fa preveure que, finalment, no serà fins just després de Setmana Santa. Les marques Vacanal i Vacanal Dolça no es quedaran a Vic. La intenció del cuiner és estendre-les en d’altres poblacions com Barcelona, Girona, Manresa o Olot, a més de rodar-la en format de food trucks. Jubany torna a donar gas.
Presidenta: Beth Codina
Director editorial: Agustí Danés
Coordinació i redacció: Carles Fiter
Edició: Premsa d’Osona SA
Plaça de la Catedral, 2
Vic
Carrer Girona, 34 -1r pis
Granollers
