En l’acte es va destacar la llibertat creativa i el llenguatge propi de l’artista vigatà

Jordi Vilarrodà

Amb algun problema de veu però en plena vitalitat creativa als seus 85 anys, Josep Vernis va agrair el reconeixement de la Universitat d’Estiu de Vic, en l’acte inaugural de l’edició d’enguany. L’artista vigatà rebia el diploma simbòlic de mans de l’alcalde, Albert Castells, i del rector Josep Eladi Baños, i l’homenatge a l’artista es barrejava amb el del docent: el projecte universitari de Vic va comptar amb Vernis com a professor en totes les etapes des del seu inici com a Escola de Mestres d’Osona fins que es va jubilar ara fa 20 anys.

Llibertat creativa, llenguatge propi i versatilitat van ser tres de les característiques que va subratllar en el discurs d’encomi de l’homenatjat la crítica d’art i també professora Ana Palomo. Un repàs a més de mig segle de trajectòria des que un jove Josep Vernis va decidir “treballar, estudiar i viure com un artista”, cap allà als anys 60 i mentre compaginava els seus estudis artístics a Barcelona amb la vinculació a les iniciatives culturals de Vic i també als moviments polítics de la lluita antifranquista. Palomo va definir a partir de dualitats –que en el seu cas no han estat mai contradiccions– les coordenades de Vernis: figuració i abstracció, ordre i caos, forma i color. I, sobretot, un “compromís amb la contemporaneïtat” que no exclou el fet que Vernis hagi estat un creador “al marge de les perversions de la moda, sense cap hipoteca estètica ni condicionament comercial”.

Un artista radicalment lliure, que més enllà de la pintura per la qual se’l coneix ha trobat nous espais d’expressió en la pintura mural de grans dimensions (des de la sala de plens del Consell Comarcal fins a la façana d’un edifici de la rambla del Carme) a l’escultura pública, amb el seu Alat destacat, al carrer de Ramon d’Abadal. Des de l’estudi que ara ha habilitat a casa seva, a la plaça dels Màrtirs, Vernis –treballador incansable– continua creant.

Els grups i artistes disposaran de nou escenaris de la ciutat per triar on podran actuar els dissabtes

Jordi Vilarrodà

Vic posarà a disposició de grups i artistes durant tot l’any nou escenaris en espais públics perquè cada dissabte hi puguin actuar grups musicals. Amb el nom de Música al Carrer, el projecte es posa en marxa aquest cap de setmana impulsat des de l’Espai Lab Ausa de la Biblioteca Pilarin Bayés.

Fer música al carrer a Vic, fins ara, només era possible en els dies del Mercat de Música Viva. La idea de regularitzar-la fora d’aquest moment ja feia temps que existia. S’han analitzat els models d’altres ciutats com Barcelona o Girona, i l’existència del Lab Ausa amb els seus estudis, que s’ha convertit en un punt de trobada del sector musical, hi ha acabat de donar cos. “Tenim una estructura, i hem vist el potencial musical que passa per aquí”, explicava Ignasi Janer, coordinador de la Biblioteca Pilarin Bayés, en la presentació del projecte. Bet Piella, regidora de Cultura de l’Ajuntament, ho considera una oportunitat “de dinamitzar els espais públics”, per una part, i, per l’altra, de “donar una oportunitat a músics que tenen ganes de mostrar-se en públic”. La convocatòria és oberta a tothom, tant a grups de la ciutat com de fora, però es vol garantir en especial “que hi hagi un lloc per als alumnes i exalumnes de l’EMVic”. Amb aquesta iniciativa es vol consolidar la imatge de Vic associada a la música, “regularitzant-la i desestacionalitzant-la”.

Els grups podran disposar dels espais d’actuació tots els dissabtes en franges horàries de matí i tarda, des de les 11 del matí fins a les 2 del migdia, i des de les 5 fins a les 8. En cada franja poden haver-hi dues actuacions. Per tant, com a molt n’hi hauria quatre cada dissabte. Els escenaris es divideixen en dos tipus: els grans són les tarimes de la rambla del Passeig i la rambla de Josep Terradellas, al Remei, i els petits són a la plaça Major (a tocar del Merma i a l’entrada pel carrer Verdaguer), el Portal de la Rambla, la plaça del Canonge Collell, la plaça del Pes, la rambla de l’Hospital i la plaça de la Pietat. La inscripció es pot fer a través del mateix web de la Biblioteca Pilarin Bayés, en un formulari. Aquí se’ls demanarà un material en vídeo “per acreditar un mínim de formació i qualitat”, diu Marc Pérez, dinamitzador del Lab Ausa. I cadascú podrà triar el dia, el lloc i l’escenari on vulgui actuar. “Disposen de dues hores de temps, però no cal que l’omplin tot, això dependrà d’ells.”

Música al Carrer començarà ara “un període de prova durant l’estiu” per veure quina resposta té “i quina dinàmica va agafant” entre el món musical, que de fet és qui acabarà donant-hi forma. L’Ajuntament, a través de la biblioteca, facilita els espais i, en algun cas, un punt de presa de corrent. A partir d’aquí tot, inclosa la promoció, és a càrrec dels actuants. “També estarem atents a la resposta dels veïns de cada escenari”, remarca Bet Piella. Dissabte, hi haurà el primer test.

EL 9 NOU

Marco Mezquida i Chicuelo reafirmen la seva comunió artística amb ‘Del Alma‘, el seu tercer disc creat a quatre mans, tancant una trilogia de música nova i lliure, fruit de la forta connexió espiritual i musical entre ambdos intèrprets i creadors. Els dos músics, al costat del percussionista Paco de Mode, conviden a un viatge per temes que atrapen sons jazzístics, flamencs, del pop, clàssics i folklòrics. “Hem vingut a crear música nova amb el nostre estil i manera de ser. Una música clàssica, mediterrània, pop, de balades, jazz, floklòrica, amb improvisació i amb els pals del flamenc: la guajira, la soleá, la seguidilla, la rumba”, defineix Mezquida de ‘Del Alma’. Aprofundir en altres músiques és una condició vital de Mezquida com de Chicuelo, que segons el pianista català “entén la tradició i la modernitat; ell és clàssic i s’escapa al modern. Jo busco el mateix amb el meu piano”. I en el cas del flamenc, Chicuelo li va obrir la porta a Mezquida a un món per a ell desconegut. D’aquí va sorgir una gosada fusió amb el jazz que ha provocat l’entusiasme de la crítica dins i fora d’Espanya.

‘Del Alma’. Marco Mezquida i Juan Gómez ‘Chicuelo’. 14è Cicle de Jazz de l’Ametlla. Can Draper. Dissabte 14 de juny, 20h.

Música i tabalers al festival Balla Montornès

El Ball de Diables i Drac de Montornès del Vallès celebraran aquest dissabte la 31a edició del Festival folk Balla Montornès, que per primer cop inclourà una trobada de tabalers. La comitiva farà un recorregut a les 7 de la tarda que passarà pels carrers Major i Jacint Verdaguer fins a arribar a la plaça Joan Miró. Després de la trobada, cap a les 9 del vespre, començarà el concert del grup Dos a Trio, previ al ball del Fanalet. La nit acabarà a 2/4 d’11 del vespre amb l’actuació de Canya d’Or, amb entrada gratuïta. Durant el festival hi haurà sopar i servei de barra a preus populars.

Festival Balla Montornes. Carrers Major i Jacint Verdaguer, i plaça Joan Miró. Montornès del Vallès. Des de les 19.00 a les 22.30.

Lliçà de Vall celebra la 1a Mostra de Teatre Amateur

Moxtra, la primera mostra de teatre amateur de Lliçà de Vall, presenta aquest cap de setmana quatre obres de teatre de companyies amateurs, una de local i les altres de la resta de la comarca i del Vallès Occidental. A més, dissabte a les 11 del matí es farà un taller d’improvisació teatral a càrrec de Mònica Luchetti. L’escenari serà el teatre de la Biblioteca. La mostra començarà aquest divendres a les 8 del vespre amb el grup Tàndem de Santa Perpètua de Mogoda, que presentarà ‘La criada de dues mestresses’, una adaptació del text de Carlo Goldoni. Dissabte a les 8 del vespre serà el torn del grup local Xamba Teatre, que portarà a escena ‘Arsénico por compasión’, de Joseph Kesselring, i sota la direcció de Cinta Moreno. D’altra banda, diumenge a les 12 del migdia actuarà El Coverol, de Corró d’Avall, amb ‘Lorca, retrats d’un poeta’, escrita i dirigida per Noel Jiménez. Els encarregats de tancar la mostra seran Troca Teatre, de Sant Celoni, que, sota la direcció de Pep Duran, presentaran ‘Lava, de James Fritz.

Moxtra. 1a Mostra de Teatre Amateur de Lliçà de Vall. Teatre de la Biblioteca. Dissabte 14 i diumenge 15 de juny.

El festival ven tot l’aforament de 44.000 entrades amb Els Catarres, Oques Grasses i La Raíz com a caps de cartell

Jordi Vilarrodà

Cinc anys de Cabró Rock han estat suficients per consolidar el festival de Vic com una de les grans cites d’estiu de la música en català en competència amb el Canet Rock. La prova d’això va arribar a principis de setmana, quan l’organització va confirmar que s’havien venut ja totes les entrades previstes per a aquesta edició. Entre divendres i dissabte, un total de 44.000 persones passaran pel recinte de la Zona Esportiva, que enguany ha ampliat la superfície. “La intenció d’arribar a aquest nivell hi ha estat des del primer moment, potser ha estat una sorpresa aconseguir-ho només en cinc anys”, explicava aquest dijous Oriol Planesas, responsable de Comunicació de Midnight Group, la promotora que organitza el festival.

El cartell continua en la línia de buscar l’equilibri entre noms avalats per una trajectòria, altres que s’han consolidat els últims anys i els que són apostes de futur. Entre els primers, uns Oques Grasses que han estat en totes les edicions del Cabró Rock i que el públic veurà amb la incògnita de si pot ser el seu darrer concert a Osona. Les notícies sobre un possible punt final a la banda que lidera Josep Montero –mai no confirmades per ells mateixos– afegeixen més càrrega emocional al concert que faran divendres. Aquest mateix dia hi actuen Els Catarres, en el primer concert a Osona del seu nou disc Paracaigudistes, estrenat a Girona encara no fa dos mesos. I l’endemà, sens dubte que un dels grans atractius és La Raíz. Els de Gandia, que es van retrobar després d’un llarg període de pausa, fan a Vic el segon i darrer concert a Catalunya de la gira. “Un objectiu que ens semblava difícil, d’aquelles propostes que fan únic el Cabró Rock”, explica Marc Sureda, project manager del festival i director de la sala La Cabra.

I per trajectòria, Els Pets seran un altre nom destacat de dissabte, ocupant un lloc de grup veterà que l’any passat va ser per a Love Of Lesbian. Gavaldà, Reig i Càceres celebren 40 anys als escenaris i la seva gira d’aniversari no podia deixar de banda un escenari com el de Vic. En aquesta categoria de veterans se situen també Los Manolos, referent de la rumba catalana, el mateix dissabte. El Cabró Rock treballa amb una visió oberta del seu públic objectiu, que vol abastar totes les edats: “Un festival que pot gaudir tota la família”, diu Sureda. Les apostes més joves vindran amb Mushka, que ja va ser l’any passat a Vic; amb The Tyets, que havien passat pel Cabró Rock fins i tot abans del seu esclat, o per Ginestà, ara mateix una referència absoluta del pop-rock d’autor.

Quan va sorgir la idea del Cabró Rock, els seus creadors pensaven “que no fos petit, anecdòtic” i que esdevingués la referència d’aquest tipus d’esdeveniments a la Catalunya Central. El cartell i el nombre d’espectadors ja el situa més enllà.

 NOUS APARCAMENTS

El creixement del Cabró Rock obliga a replantejar la logística, no només dins del recinte sinó més enllà. “Treballem de la mà de l’Ajuntament perquè volem que això segueixi a Vic”, diu Oriol Planesas. Al web del festival s’hi detallen els espais d’aparcament.

Jordi Sunyer

‘Obesisme il·lustrat’ Música Global, 2011

Aviat farà 15 anys del debut discogràfic d’Obeses amb un àlbum espectacular que encara avui està a anys llum del llistó on podríem col·locar la majoria de propostes musicals que s’editen al país. Tot i no ser el millor treball del quartet osonenc, van començar molt forts amb una obra ambiciosa que va descol·locar la crítica ja que no sabien com catalogar un disc on hi havia clàssica, rock, cabaret, balades i divertimentos que encaixarien al repertori de La Trinca. El que uneix aquest ventall estilístic enorme que és l’univers Obeses, però, no és cap etiqueta sinó l’actitud. Una actitud rockera, sí, però també desacomplexada i lliure de faixes i cotilles. I també la qualitat. Ara mateix a Catalunya no hi ha cap banda amb músics que tècnicament s’acostin a la solvència sonora que facturen junts els talents d’Arnau Tordera I, Arnau Burdó, Jaume Coll i Maiol Muntané. I a Obesisme il·lustrat hi ha de tot. Des de les declaracions d’intencions fundacionals de “Tan afortunats” o “Per què hi ha Obeses?” fins a les exhibicions vocals de “L’Aria du l’Hermafrodite” o del “Dueto buffo di due gatti” de Rossini. O la mítica “Pa amb tomàquet”, feta de Queen, cançó francesa, flamenc i stornelle palangani. Per cert, totes les peces d’aquest treball es podran escoltar divendres que ve a Vic en un bolo per celebrar el 15è aniversari d’Obeses. Tant de bo en vinguin, com a mínim, 15 més. El món, i sobretot un país vençut com el nostre, els necessita.

Teresa Costa-Gramunt

Les plantes en l’obra de Jacint Verdaguer
Autora: M. Carme Barceló i Martí (selecció de textos i fitxes botàniques)
Fotografies: Maria Carme Barceló i altres autors
Editorial: Edicions de la Universitat de Barcelona
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2023
Pàgines: 408

La professora de Botànica M. Carme Barceló i Martí (Vilanova i la Geltrú, 1952), vinculada al món excursionista i ànima de l’Agrupació Excursionista Talaia, sempre ha sabut harmonitzar cultura i natura, ciència i sensibilitat poètica. El resultat d’aquesta feliç conjunció és la publicació d’un llibre destinat a ser de referència en el seu camp: Les plantes en l’obra de Jacint Verdaguer (Edicions de la Universitat de Barcelona).
En l’obra poètica de mossèn Jacint Verdaguer la natura no hi és com a ornament sinó com a veritable protagonista per com el poeta de Folgueroles –ben segur el més important de la Renaixença catalana– veia i sentia Déu en la natura. Per aquest motiu la natura en la manifestació de les seves diverses formes vegetals: flors, plantes i arbres, tenen una gran presència en els seus versos.
Amb Les plantes en l’obra de Jacint Verdaguer som davant una joia científica i literària sorgida a partir de l’atenta, minuciosa i enamorada lectura de l’obra completa de Jacint Verdaguer per part de la professora M. Carme Barceló en què hi trobem “inventariat un catàleg de 437 fitòmens populars corresponents a 307 espècies de plantes” que inclou, en cada cas, una fotografia de la planta i la seva fitxa botànica juntament amb un o més textos verdaguerians que hi fan referència.
Jacint Verdaguer, que com sabem va ser un gran excursionista, viatger i home curiós en els seus passejos i descobertes per la muntanya, va convertir-se en un gran coneixedor de les plantes que anava trobant per camins i dreceres: “Duia sempre una llibreta a punt, i tota herba o flor camperola que se li oferia a la vista, la collia i posava entre els fulls de la llibreta, i en ésser al poble o masia que primer li sortia al pas, anava demanant el nom, virtuts i tradicions de totes les herbes i flors que duia recollides”, va escriure Valeri Serra i Boldú a Biografia de mossèn Jacinto Verdaguer (1924). I així, de la mateixa manera que els medievals transferien a les virtuts d’arbres, flors, plantes i matolls la seva correspondència espiritual, trobem escrit, per exemple, de les populars flors margaridoia i angèlica: “La margaridoia /, que és flor de la ignocència / brot de la paciència / remei de tot mal; / l’angèlica pura / que és flor sense espina, / la perpetuïna /, que és flor immortal”.

La cartellera dels principals cinemes

EL 9 NOU

Joan Millaret i Valls

El destí del món en un parpelleig

S’ha estrenat en cinemes l’anunciada última entrega de la cèlebre nissaga d’acció, aventures i espionatge Misión: imposible, la qual va iniciar la seva singladura el 1996. L’arribada als cines de Misión: Imposible. Sentencia final de Christopher McQuarrie es produeix després de la seva projecció, fora de competició, en caràcter de preestrena mundial al 78è Festival Internacional de Cinema de Canes. L’efemèride va comptar amb la presència de Tom Cruise al capdavant, qui es torna a posar en la pell d’Ethan Hunt, però també en la seva faceta com a productor. Aquesta darrera aventura ha estat escrita pel mateix director Christopher McQuarrie i Erik Jendresen sota patrocini dels estudis Paramount. L’actor americà assistia per tercera vegada a Canes després de fer-ho l’any 1992 per la presentació de la pel·lícula de clausura Un horitzó molt llunyà (Ron Howard) i, després, el 2022 per l’estrena mundial de Top Gun: Maverick (Joseph Kossinski), una seqüela de l’èxit Top Gun (1986, Tony Scott), a part de recollir una Palma d’Or Honorífica.
Aquesta represa de les aventures al límit de l’agent Ethan Hunt al costat del seu equip deixa un regust agredolç. Una nissaga que ens ha deixat grans moments cinematogràfics i ara ens trobem davant d’una pel·lícula menor, un entreteniment discret, un passatemps fluixet. Aquesta Sentencia final està farcida de subratllats i redundàncies, i posa el retrovisor manta vegada en entregues passades, a la manera d’una recopilació de millors moments. Aquesta superproducció està mancada d’atmosfera, d’encant, de tensió, i sembla pensada només per a dues bones i vertiginoses seqüències d’acció. Una té lloc en el gèlid mar de Bering en un submarí rus abandonat, que acaba rodolant pel fons marí, i l’altra en una persecució amb avioneta cap al final. Ambdues són protagonitzades per un Tom Cruise a qui sempre li agrada esprémer-se al màxim en aquests rodatges, posant-se en risc sovint, imprimint a les escenes una fisicalitat i una versemblança que sovint no s’aconsegueix a base únicament d’efectes especials. Tot i que Ethan Hunt és l’heroi determinant, indispensable, el protagonisme també recau en el col·lectiu que envolta Hunt, que encomana una sensació de camaraderia grupal, abans de fondre’s en les ombres de la ciutat. El repartiment es completa amb Hayley Atwell, Ving Rhames, Simon Pegg, Esai Morales, Pom Klementieff, Henry Czerny, Mariela Garriga o Angela Bassett com a presidenta dels Estats Units.

La instagramera de Sant Vicenç publica un segon llibre de receptes per cuinar en família

Miquel Erra

La cuina és més molt més que simple alimentació. Pot arribar a ser “una manera de viure, de fer vincles i de crear records”. Ho defensa Myrto Kalle, la santvicentenca d’origen grec que, després de l’èxit de Sopars a la fresca (Rosa dels Vents, 2023), acaba de publicar el seu segon llibre de receptes, Receptes i jocs per cuinar en família, amb la mateixa editorial. Dimecres en va fer la primera presentació a la llibreria Vuk, de Torelló, acompanyada per Laura Ferret, professora de Geografia i Història de l’institut Cirviànum.

Kalle, apassionada per la cuina i especialista en màrqueting, va arribar a Osona el 2019 i, arran de la pandèmia, va començar a compartir receptes fàcils i saludables a través d’Instagram; avui ja té més de 40.000 seguidors. Ara, amb tres fills a casa convertits en els seus “petits grans crítics gastronòmics”, s’ha animat a publicar un segon volum de receptes pensades, precisament, per “cuinar a casa”. Es tracta d’una seixantena de propostes, que van des dels esmorzars fins a les postres, “en les quals els més petits hi podran participar, aprendre i connectar amb vosaltres”. Per això, el llibre també té un vessant lúdic. “No vull donar la impressió que cada dia cuino amb els fills. La logística familiar no sempre és fàcil, per això recomano reservar un moment específic cada setmana per cuinar junts”, apuntava dimecres.

La majoria de receptes que proposa –des d’una crema de llenties vermelles fins al pastís de carn (kreatipika), passant per peix al forn amb crosta d’ametlles, crispetes de cigrons, amanida grega en versió nens o mousse de xocolata– són “fàcils, ràpides i molt versàtils”, assegura. L’objectiu, que cadascú es “personalitzi” aquest llibre: “S’assembla més a un quadern amb què grans i petits podeu adaptar les receptes al vostre gust i al vostre rebost mentre jugueu i apreneu junts”, defensava. Al final, inclou retallables o un espai per fer la llista de la compra. Això sí, sense imatges dels plats: “Em semblava un punt romàntic presentar receptes sense fotos, perquè tothom pugui veure si el resultat és com se l’ha imaginat”.

Aquest caràcter juganer del receptari també és un dels actius que va posar en valor Laura Ferret. “Es presenta com un viatge amb moltes possibilitats.” Un viatge culinari farcit d’anècdotes i d’apunts autobiogràfics –les referències a l’àvia i a la mare gregues hi tornen a ser molt presents– fins al punt que arriba a prendre tot un aire “novel·lat”, que és “allò que no t’esperaries trobar en un llibre de receptes”, va remarcar Ferret.

La Coca de Folgueroles rep un dels guardons de la setena edició del concurs La coca de Sant Joan 2025

Miquel Erra

La Coca de Folgueroles, marca que elabora i comercialitza la família Pascuet Puigseslloses, se serveix actualment a alguns dels millors restaurants de tot el món. Tot i que molts no ho saben. Ara, una de les seves especialitats, la de xocolata, els acaba de donar visibilitat: ha estat guardonada a la setena edició del concurs a La millor coca de Sant Joan 2025, que organitza l’agència gastronòmica Sr. y Sra. Cake amb la col·laboració de la Federació de Gremis Flequers de Catalunya i el Gremi de Pastissers de Girona. En total s’hi van presentar 270 coques d’arreu del país.

El certamen presentava premis en cinc categories: la coca tradicional, la de crema i pinyons, la de llardons, la creativa i la de xocolata. És en aquesta última en la que es va imposar La Coca de Folgueroles. El jurat en va valorar, entre d’altres, que es tractés d’“un bon brioix i una xocolata de qualitat, sense gaires experiments”. El millor experiment és una manera de fer innegociable: “Partim sempre d’uns ingredients de qualitat i naturals, sense additius ni conservants”, destaca Marc Pascuet, tercera generació, juntament amb el seu germà Dídac, d’una nissaga de forners del poble que avui comanden al costat del seu pare, el mestre artesà Josep Pascuet, i la seva mare, Dolors Puigseslloses. L’altre actiu de La Coca de Folgueroles és el caràcter artesanal de la producció. “Ens ho fem tot nosaltres”, remarca; i el ritme el marquen el treball “pacient” i les fermentacions lentes. Aquest era el tercer cop que es presentaven a aquest concurs. I a la tercera ha estat la vençuda. L’any 2022 també va ser guardonat el forn de Cal Parra, d’Olost, que es va imposar en la categoria de coques de crema i pinyols.

La Coca de Folgueroles va tenir el seu primer obrador al carrer Puigmal i, inicialment, només servien comandes per a restaurants. L’any 2018 van traslladar la producció al polígon, al número 16 del carrer del Camí Vell de Vic, on també van obrir un modern punt de degustació, restauració i botiga.

Un dels seus valors ha estat l’especialització. “No som un forn de pa, només fem coques; i això ens permet cuidar tot el procés al detall, perquè la coca és un producte molt delicat”, explica Pascuet. Actualment, a més de la seva especialitat estrella, la coca de pa –que alguns cuiners de renom han exportat per restaurants de tot el món–, també elaboren la tradicional coca de forner –amb sucre i anís, i amb xocolata o sense– i, en dates assenyalades, les clàssiques coques de brioix de crema, de fruita o de xocolata, com la que ara ha estat premiada. Arran del premi, precisament, aquesta coca de xocolata “s’incorporarà a l’assortiment habitual de la botiga”, avança Pascuet. Els clients ja l’esperen.

Presidenta: Beth Codina

Director editorial: Agustí Danés

Coordinació i redacció: Carles Fiter

Edició: Premsa d’Osona SA
Plaça de la Catedral, 2
Vic

Carrer Girona, 34 -1r pis
Granollers