El restaurant de cuina catalana beu d’una llarga tradició familiar, inaugurada el 1952

Jaume Mollfulleda

L’any 1996, Julià Bellalta va inaugurar El Portal Vell, un restaurant annex a La Cruïlla, de Lliçà d’Amunt, el local familiar ubicat a la cruïlla entre la carretera de Caldes i el carrer Anselm Clavé. La setmana passada, després de gairebé 30 anys de servei, la guia Michelin va incloure’l per primera vegada entre els cinc millors del Vallès Oriental i els 249 de Catalunya.

El Portal Vell és un restaurant familiar amb 29 anys de vida i 73 d’història. La tradició dels Bellalta es remunta al 1952, quan la Roseta i en Miquel, avis d’en Julià, van muntar una petita barra. Venien begudes i queviures sota el nom El Crus. Després de 20 anys, el 1972, el seu fill Josep va agafar el relleu juntament amb la seva dona, la Teresina. Van afegir-hi una petita cuina i un menjador, i van actualitzar el nom, La Cruïlla. Oferien plats casolans i menús diaris amb l’ajuda dels petits de la família, la Rosa i el mateix Julià. Cap als 90, quan en Julià va sortir de l’escola d’hostaleria de Girona, centre pioner dels grans restauradors d’avui, va voler engegar un projecte complementari.

Mentre La Cruïlla continuava fent el que millor sap fer, esmorzars de forquilla i menús “de treballador” per al dia a dia, Bellalta va adequar la zona d’habitacions on antigament descansaven els clients que venien de lluny, que havia quedat en desús. Va bastir els fonaments d’El Portal Vell tot conservant l’estructura de l’edifici i, sobretot, la seva essència. Després de tres dècades, el local “encara fa goig”, perquè va en sintonia amb la manera de fer i la cultura culinària heretada. “No volia un menjador luxós amb coberts de plata.” L’establiment és molt conscient de les seves arrels. De fet, el seu nom fa referència al portal que hi havia a l’entrada de la propietat, i que Bellalta va fer replicar.

El menú costa 24 euros i la carta surt al voltant dels 42. També serveixen un menú de temporada, a 34,50 euros, i un altre d’íntegrament vegà, amb arrossos de camp o fideuada amb tofu. Sempre, amb productes de proximitat.

Bellalta coordina La Cruïlla i El Portal Vell, que comparteixen part de cuina. La Cruïlla continua sent un restaurant més econòmic, enfocat sobretot als centenars d’esmorzars de forquilla que elaboren cada matí entre 8 i quarts d’11. En canvi, El Portal Vell beu de la cuina tradicional de La Cruïlla, però l’eleva i la modernitza. Al llarg dels anys, han anat ampliant menjadors i també han afegit un nou obrador, que van inaugurar fa tan sols dues setmanes, per tenir més espai per confeccionar les postres. Alhora, La Cruïlla també ha evolucionat: el xef ha “potenciat” la cuina més “casolana i petita” dels seus pares.

L’entrada a la guia Michelin suposa un “reconeixement a la feina de tots aquests anys”. L’important és “fer les coses ben fetes”, sentencia. En Julià és la tercera generació del negoci familiar, però la quarta generació ja agafa responsabilitats entre la plantilla amb la incorporació d’en Marc Bellalta, fill del xef, besnet de la Roseta i en Miquel.

El Parc Màgic, que arrencarà dissabte, primer plat fort del Badanadal a Manlleu

Abril Sucarrat

Manlleu encara l’edició del Badanadal d’enguany amb el repte de consolidar-se com a ciutat de referència del turisme nadalenc català. Les tres grans cites del programa tornaran a ser la pista de gel, el Mercat de Nadal i el Parc Màgic, que l’any passat va rebre més de 9.000 visitants.

Serà el Parc Màgic, precisament, el que encetarà la nova edició del Badanadal, aquest dissabte. És el segon any consecutiu que es pot visitar aquest espai, situat als jardins i a la sala d’exposicions de Can Puget. En aquesta edició, des del consistori “s’intentarà saber d’on venen els visitants”, perquè Manlleu es vol posicionar com “la ciutat del Nadal de Catalunya”, segons remarca l’alcalde, Arnau Rovira.

Enguany, el Parc Màgic oferirà l’experiència anomenada “L’aventura del primer tió”. Es tracta d’un “circuit teatralitzat temàtic únic a Catalunya”, segons va explicar Joan Garrido, director artístic del parc, de la companyia Milnotes, durant la presentació. A més, s’han incorporat novetats respecte a l’any passat, com ara nous personatges i escenes, i espectacles gratuïts a les tardes a la zona dels jardins. Tant aquests actes com les visites al parc estaran disponibles fins al 23 de desembre. En un exercici de fer autocrítica i incorporar millores havent escoltat les crítiques del 2024, l’Ajuntament també ha reservat entrades gratuïtes per a tots els infants de 0 a 9 anys empadronats a la ciutat i un acompanyant.

L’oferta nadalenca la complementa la pista de gel i el mercat de Nadal, que se situaran a la plaça Fra Bernadí. Segons Maite Anglada, regidora de Comerç, “la pista de gel es consolida com a dinamitzadora del comerç local, i és un atractiu per a petits i grans”. Obrirà del 13 de desembre al 6 de gener, i s’acompanyarà de l’habitual tobogan gegant i del Mercat de Nadal, amb parades de gastronomia, productes artesans i regals. Aquesta és la segona edició del mercat, que es podrà visitar del 20 al 24 i del 27 al 31 de desembre.

Com a darrera novetat de la campanya, enguany s’escampen tres tions gegants a tres places de Manlleu: la de Gràcia, la de Dalt Vila i la plaça del mercat municipal, tres punts emblemàtics de la ciutat en què manlleuencs i visitants podran fer-s’hi fotografies, penjar-les i entrar en el sorteig de productes de comerç local.

Mònica Pagès

Les estacions d’esquí del Ripollès, Vallter 2000 i Vall de Núria, van encetar la temporada de neu aquest dijous, a les portes d’aquest cap de setmana llarg de la Puríssima. Les nevades dels darrers dies, les baixes temperatures i l’intens treball dels equips de les estacions han permès acumular suficient neu per obrir parcialment les instal·lacions ripolleses.

En el cas de Vallter, l’estació més oriental del Pirineu català, inicia la temporada amb el 21% obert i gruixos de fins a 35 centímetres de neu pols. També funcionarà la Pista de Trineus i el Club Fajol. A més, s’han programat algunes activitats especials per al pont, com ara els tallers de pintacares (dissabte) i el de xapes i imants (diumenge). Enguany Vallter celebra el 50è aniversari, amb propostes que s’aniran desplegant durant tota la temporada, com la Baixada de Torxes o el Tour Històric per reviure el passat de l’estació. Enguany s’ha optimitzat un nou sistema d’aparcaments i en la millora de la innivació.

Pel que fa a Vall de Núria, l’única que funciona tot l’any, inicia la temporada d’esquí amb gairebé el 30% de l’estació oberta, a més del Parc Lúdic i el Telefèric Coma del Clot. També hi ha activitats especials, com sortides amb màquines trepitjaneu, un passeig en telefèric o la renovació del parc lúdic. A més, estrenen un nou mirador accessible al costat del llac. Els punts de restauració obren de forma progressiva i a partir de dissabte estaran tots oberts al públic.

Una de les principals novetats de la temporada d’esquí és la posada en marxa del Flexipass, que permetrà accedir directament a qualsevol de les sis estacions de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que enguany s’han agrupat sota la marca Pirineu365. Es tracta d’una subscripció anual de només 15 euros que com més s’esquia, més s’estalvia, i a partir del dia 17 d’esquí es deixa de pagar. Aquest nou sistema funciona de manera molt senzilla amb càrrec directe a la targeta de crèdit o dèbit. D’aquesta manera, s’elimina la necessitat de comprar forfets amb antelació, s’estalvien cues i es facilita l’accés directe a pistes.

Miquel Erra

Hi ha uns dies a l’any que el nom d’Espinelves corre de boca en boca per tot el país. La culpable, la Fira de l’Avet, una de les cites més entranyables del calendari prenadalenc. Dissabte arrenca la 44a edició i durant els propers nou dies s’espera que passin pel poble més de 100.000 persones. Per dilluns al matí està prevista la visita el president de la Generalitat, Salvador Illa.

La gran novetat d’aquest any va arribar com a prèvia. Va ser dissabte passat, amb l’escenificació d’una encesa de llums. L’acte, que va comptar amb la presència de la mediàtica iaia Angeleta, va ser un èxit. “No ens esperàvem tanta gentada”, reconeix l’alcalde, Antoni Tanyà, que ja ha anunciat que, vista la bona resposta, la iniciativa tindrà continuïtat. Tanyà es mostra molt satisfet de l’embranzida que ha fet la fira aquests últims anys. “Li hem donat una bona empenta”, es felicita. I una de les proves és que el nombre de parades continua creixent: enguany seran 125, cinc més que l’any passat. “Tothom vol repetir”, diu. D’aquestes, nou seran pròpiament d’avets, el gran protagonista del certamen –es calcula que se’n vendran més de 2.500 aquests dies.

La inauguració de la fira tindrà lloc aquest mateix dissabte, a partir de 2/4 de 5 de la tarda, amb la presència del televisiu cuiner Arnau París, que rebrà l’Avet d’Or. Pel que fa a la programació festiva paral·lela, la fira s’acompanyarà de tallers i jocs per a la mainada a la pista poliesportiva, i hi haurà xarangues itinerants pels carrers del poble, amb la participació d’Els Grallers del Montgrí (dies 6 i 7), Ministrers de l’Aixada (8), La Riverter (13) i Zampone Brass (14). A més, es podran visitar les exposicions de pintures de Jordi Rollán i d’escultures de ferro de Xicu Cabanyes.

La fira funcionarà els dissabtes, festius i el divendres dia 12 de 10 del matí a 8 del vespre; i els feiners i el diumenge 14, de 10 a 6.

Miquel Erra

Unes dates oportunes; un entorn patrimonial “propici”, en aquest cas l’entramat medieval del nucli antic; una posada en escena “acurada”, que inclou vetllar per l’ambientació de les parades per oferir una experiència “realment immersiva”; una bona gestió de les aglomeracions i les infraestructures bàsiques, “que també han de ser sostenibles”, o la capacitat per donar resposta a les incidències que una fira d’aquesta envergadura pot ocasionar als veïns. Són algunes de les claus que el Mercat Medieval de Vic hagi esdevingut, avui per avui, un certamen “amb un gran poder d’atracció i molta repercussió econòmica”. La reflexió la feia la gerent de Fires i Mercats, Sílvia Badosa, la setmana passada durant la celebració de la segona Trobada de Mercats Medievals. “400 parades no apareixen avui per demà”, advertia Badosa. En aquest cas, la fira arriba a la 29a edició. L’any que ve tocarà celebrar la trentena.

El calendari festiu ha volgut que el Mercat Medieval repeteixi, per segon any consecutiu, el format curt de tres dies: de dissabte a dilluns. El programa no presenta novetats destacades. L’esforç s’ha centrat, sobretot, a “mantenir-ne l’essència” tot incorporant “millores que reforcen la sostenibilitat i la qualitat de l’experiència”, destacava en la presentació la regidora de Fires i Mercats, Bet Piella.

Les més de 400 parades i els 200 espectacles de carrer programats tornaran a revestir de pàtina medieval bona part del nucli antic i les rambles –malgrat les obres a la rambla dels Montcada, aquest espai mantindrà parades i espectacles per garantir la continuïtat del recorregut–. Els visitants també hi trobaran quatre grans zones gastronòmiques i dos socs àrabs. El que no hi haurà enguany seran ni burros ni aus rapinyaires, una de les parades que acostuma a generar més expectació, com a “mesura de responsabilitat” i a indicació del Departament d’Agricultura de la Generalitat, per evitar la propagació de la dermatosi nodular. Tot i així, sí que hi haurà passejos amb ponis i les demostracions que requereixen cavalls.

Entre les múltiples propostes d’animació, menció especial per a les titelles gegants Nagitaluk, de la companyia francesa CIE Bric à Brac, o Sarruga, de Kréma, amb grans estructures mecàniques en forma de drac que desfilaran tant de dia com de nit entre fum i bengales. La plaça del Bisbe Oliba tornarà a ser un dels epicentres emblemàtics, amb tallers i demostracions d’antics oficis medievals, mentre que el sector de les Adoberies es convertirà en l’entorn més familiar del mercat, amb un Campament Medieval, tallers, mostres d’esgrima i d’armes o l’estrena d’una Escola de Cavallers, amb l’activitat “Vestir el cavaller”, un taller interactiu per aprendre sobre armadures i indumentàries de l’època. Ben tornats a l’edat mitjana.

EL 9 NOU

El conegut Lluís Soler protagonitza ‘Impossible’, d’Erri de Luca, aquest divendres a les 8 del vespre al Teatre Auditori Can Palots de Canovelles. L’obra és un intens interrogatori d’un jove fiscal a un vell revolucionari acusat d’assassinat que remou ideals, lleialtats i traïcions. Soler estarà acompanyat de Bernat Quintana i Guillem Albasanz, i dirigits per Ramon Simó. Els tres protagonitzen un intens diàleg tens i punyent, però no mancat d’humor, escrit pel reconegut autor italià erri de Luca. És una història que combina filosofia, política, memòria i resistència.

‘Impossible’. Erri de Luca. Teatre Auditori Can Palots. Canovelles. Divendres 5 de desembre, 20h.

Fel Faixedas i Carles Xuriguera representene ‘Mares’ a Can Rajoler de Parets

Els humoristes Fel Faixedas i Carles Xuriguera arriben aquest diumenge a 2/4 de 7 de la tarda al Teatre Can Rajoler de Parets per presentar-hi ‘Les mares’. En l’espectacle, els dos artistes parlen de les seves mares, o les seves mares parlen d’ells, en un muntatge on es fusionen la tendresa, l’emoció, l’humor negre, les llàgrimes i els somriures. El resultat és un espectacle profund i sincer.

‘Les mares’. Fel Faixedas i Carles Xuriguera. Teatre Can Rajolers, Parets. Diumenge 7 de desembre, 18.30.

‘Els bons’, amb Ramon Madaula i Jordi Boixaderas, a l’Ametlla

Paco Mir dirigeix aquesra tragicomèdia. S’acosta Nadal, dos amics han quedat a 2/4 de 8 del vespre al Cercle Artístic del seu municipi. Allà fa anys que interpreten respectivament l’arcàngel Sant Miquel i Satanàs en els Pastorets locals. El que interpreta Satanàs aquest any no podrà: acaba de perdre un recurs d’apel·lació, li toca complir pena de presó. Li demana a l’amic que el substitueix. A l’amic, però, li costa ser dolent. El veterà li ensenya els ressorts que cal activar perquè aflori la maldat necessària per ser un bon Satanàs.

‘Els bons’. Paco Mir. Amb Ramon Madaula i Jordi Boixaderas. Teatre Municipal de l’Ametlla. Diumenge 7 de desembre. 18h.

Jordi Vilarrodà

Quan semblava que ja s’havia acabat el fenomen Oques Grasses, quedava encara un cartutx per gastar. Dilluns el grup va anunciar un concert de comiat osonenc, a la sisena edició del festival Cabró Rock que es farà a Vic els dies 12 i 13 de juny de 2026. “Això no es podia acabar sense un últim concert a casa”, deia el missatge, acompanyat d’un vídeo d’Oques Grasses tocant en acústic Deixa que t’agafi el vent des de Muntanyola.

L’anunci va fer efecte, i al cap de pocs dies d’haver venut quatre concerts a l’Estadi Olímpic de Montjuïc, el públic es va bolcar en la proposta del Cabró Rock. En una hora es van vendre 25.000 entrades d’un festival que l’any passat va reunir a la zona esportiva de Vic prop de 30.000 espectadors. En aquests moments s’han exhaurit no només la majoria d’entrades per al divendres 12 de juny, data de l’actuació d’Oques Grasses, sinó també els abonaments de dos dies del festival. Aquest divendres es posaran a la venda les darreres. Aquesta allau de vendes quan encara falta mig any per al festival, i encara sense haver arribat als dies forts de la campanya de Nadal i Reis, quan se’n solen vendre moltes com a regal, és un fet que l’organització ha qualificat com a “històric” i que posa el Cabró Rock al capdavant dels festivals de música en català.

L’anunci de la banda de Josep Montero ha vingut acompanyat d’altres confirmacions de primer nivell en el cartell. Una d’elles la de Joan Dausà, que farà a Vic el segon dels concerts de presentació del seu nou disc, Immortals (el primer serà a l’abril a Girona en el festival Strenes). També hi seran els Figa Flawas, en una gira especial que han batejat com a “L’última arrencada” i que constarà només de vuit concerts (el de Vic, el primer) amb el grup acompanyat per una quinzena de músics i ballarins, que tancarà el recorregut del disc La calçotada. Els Buhos actuaran al Cabró Rock en una altra gira significativa, la dels 20 anys de la banda, que acaba de publicar el seu setè disc, Sempre dempeus. I Els Amics de les Arts també celebraran dues dècades de vida amb el públic del festival de Vic.

Jordi Sunyer

FILOMENA
‘Tra tra tro’
Filomena és un ambiciós grup de música tradicional adreçat al públic més menut –però apte per a tota la família, en dono fe– que és un autèntic tro. El projecte compta amb un equip artístic jove però de primera línia on destaquen Gemma Gonzalez (veu i guitarra) i Laia Glück (gralla i veu), la mà dreta d’Arnau Tordera a La renaixença. I sí, Tordera també té un paper important al disc, ja que s’ha fet càrrec de la composició, els arranjaments i de posar-hi algunes guitarres. També apareix atipant-se al videoclip de Panxa plena. Humor i festa assegurada.

VALIER
‘No m’ho puc creure’
Els barcelonins Valier són una banda de pop-rock formada per tres amics de tota la vida que finalment han decidit estrenar-se discogràficament i autoeditar-se el primer àlbum. Per gravar-lo, però, no s’ho han fet sols sinó que han comptat amb la col·laboració a la producció de la majoria de peces de Jordi Bastida (Sidonie, Alizzz, Els Pets, Trau…), una garantia. I les cançons, totes en català, es mouen en la confluència entre el pop, el rock i l’indie amb reminiscències de bandes com The Strokes, Oasis o U2. Un disc de contrastos, modern i clàssic alhora.

JOEL CARRO
‘L’instant únic’
Joel Carro (Barcelona, 1994) és un músic i creador inquiet que ha crescut tastant estils, disciplines i experiències artístiques diverses. Després de projectes com Més enllà (2021) o les sessions en directe Live Human Festival, ara publica un disc amb 10 peces gravades en viu en format de trio on obre les portes a un univers particular on es troben el folk, la psicodèlia i l’espiritualitat. Una de les propostes més singulars del panorama independent català gravat, a més, als estudis Fonderola de Centelles amb Jordi Casadesús.

Jordi Sunyer

‘Horses’
Arista Records, 197

El 10 de novembre farà mig segle del debut discogràfic de Patti Smith amb un àlbum antològic on va aconseguir casar com ningú el món de la poesia i el rock’n’roll. Tot va començar uns anys abans amb una poetessa enamorada del rock que per fer els seus primers recitals va fitxar Lenny Kaye per tal que l’acompanyés amb la guitarra elèctrica formant un duet únic i original. I com que aquell invent funcionava, aviat van decidir formar una banda i gravar un disc que s’obria amb Gloria, una versió de Van Morrison –escrita pel grup Them– que Smith va fer seva donant-li un nou significat. “Jesus died for somebody sins, but not mine (Jesús va morir pels pecats d’algú però no pas els meus)”, així començava una peça que ja és eterna al costat d’altres tracks com Redondo Beach, Free Money o Kimberly, inspirats en la família de Smith, o d’altres com Break It Up o Elegie, que parlen dels seus ídols.

Al disc hi ha vuit cançons i totes són imprescindibles. Per cert, la portada és una fotografia feta per Robert Mapplethorpe amb llum natural i sense trampes ni cartrons. La companyia discogràfica, però, hi va voler fer uns quants retocs i sobretot volia fer desaparèixer el petit bigotet de Smith. Ella, però, s’hi va negar en rodó amb la mateixa actitud i seguretat que encara transmet avui als 78 anys a dalt dels escenaris. El setembre passat, per exemple, encara la vam poder veure en bona forma omplint dues vegades l’Auditori de Girona.

Jordi Sunyer

Primer instrument que vas aprendre a tocar. La guitarra, amb 12 anys. I sempre autodidacta.

Primer grup del qual vas formar part? Ombres, amb tres noies de Taradell.

Primer concert en directe? Amb Òbits quan tenia 16 anys.

Primer disc que et vas comprar? So Far So Good de Bryan Adams.

Quants discos tens aproximadament? Molts! Salva’n tres (de discos). Guerres dolcíssimes d’Ivette Nadal, Qui em donarà rock’n’roll de Supervivents i l’últim del Replà dels Ignorants.

Grups o músics de capçalera. Marc Scibilia, Livehouse, Daughter, Hollow Coves, Ocie Elliott.

Un concert (com a públic) per recordar. Bryan Adams al Palau Sant Jordi.

Joan Cuscó i Clarasó

Filosofia en flames
Autor: Xisca Homar
Editorial: Sembra
Lloc i any d’edició: Gandia, 2025
Pàgines: 105

Filosofia en flames és el segon llibre recopilatori dels articles que Xisca Homar va publicant a l’Ara Balears des de l’any 2018. El primer, a la mateixa editorial, va ser Filosofia salvatge (2023). Homar va estudiar a la Universitat de València, actualment és professora de filosofia a Batxillerat i assagista.
El llibre comença amb una afirmació contundent i, encara avui, no exempta de debats, segons la qual la filosofia és literatura i no pas “el saber dels sabers” i, afegeix Homar, que, en conseqüència, la filosofia necessita lectors i, sobretot, lectors intel·ligents (o bons lectors) i no pas deixebles. I és que el rol del pensament filosòfic és fer pensar i ajudar a pensar, ja que la seva lectura (individual i/o compartida) és una experiència que transforma (o que ho hauria de fer).

De fet, ella mateixa concep que la seva col·laboració mensual a l’Ara Balears també li serveix (i amb l’ajuda de pensadors com Nietzsche, Zambrano, Deleuze, Foucault, Llevadot, Mercadé, Garcés…) per pensar, comprendre i viure millor en el present. I afegeix que el simple fet d’aturar-se per pensar o per llegir filosofia ja és un acte filosòfic. Que l’actitud és fonamental, sobretot en el món en què vivim, en què l’acumulació fetitxista i l’acceleració dels ritmes vitals de treball i de consum són danes difícils de contenir.

També és un acte de resistència ja que la tendència actual és, com bé diu ella, treure hores de filosofia de l’àmbit educatiu i fer que tota la vida vagi molt ràpida i accelerada. Per això, escriure, llegir, compartir clubs de lectura i fer classes són actituds imprescindibles i necessaris actes de resistència (que ella practica). I és que, afegeix, en tots aquests àmbits hi descobreix que hi ha molt d’interès per la filosofia.

Donar als articles el format de llibre, però, mostra certes desigualtats entre ells. També, que hi ha temes que es repeteixen. És cert que hi ha capítols molt bons i amb idees que ens obliguen a aturar la lectura. Com ha de ser, perquè el ritme de lectura ha de respirar adequadament. I l’autor ens ha de conduir cap a una respiració adequada. De tota manera, l’editor (i els editors d’assaig filosòfic en català en general, sobretot pels llibres que hem vist del 2025) hauria de ser conscient que el llibre té una vida més llarga que un article, que el lector hi dedica més temps i que cal guiar l’autor per evitar reiteracions i, sobretot, perquè pugui ampliar aquells aspectes que per les limitacions de l’article periodístic han quedat només esbossades, que en aquest cas n’hi ha un munt i Homar ho hauria fet perfectament bé.

Anna Ruiz Mestres

El desig de la paraula
Autor: Josep Lázaro
Editorial: Edicions Trípode
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2024
Nombre de pàgines: 74

El nou llibre de Josep Lázaro és un pas endavant en la consolidació de la seva poètica. En ell s’endú el lector vers la mítica Esparta i esdevé la veu d’Helena, però des de dins del mite fa un salt endavant per fer-nos sentir el dolor, la por, la solitud de la bella dona i ens ofereix una nova mirada al mite i a ella mateixa.

A cada vers ens arriba una dona diferent del tòpic que tots tenim al cap. En el mite, Helena, de nena ja la va violar Teseu, els nobles d’Esparta se la juguen a sorts i guanya Menelau. Els homes i la seva bellesa aniran marcant la seva vida, bellesa que fa de moneda de canvi. Les deesses tampoc l’estimaven, és Afrodita que l’entrega a Paris… en fi. I és des dels versos de Lázaro que la seva veu ens parla i el llibre esdevé una reivindicació de l’etern silenci femení. De fet, Homer no la fa parlar gaire en el seu llarg poema, i quan ho fa les seves paraules mostren una gran humanitat i també el patiment personal que l’aclapara.

Lázaro mostra la sororitat entre mare i filla quan els seus versos diuen: “… ma filla que em besà / temperada d’humanitat… quan ha de deixar-la sola a Esparta… No sé pas qui instruirà el teu món”.M’agrada imaginar que el vestit blau que porta Helena s’inspira en obres d’art que han plasmat el seu rapte, com és el cas de Raffaello, Genga, Reni, Giordano… Com si l’autor amb la seva alta sensibilitat omplís d’art la crua realitat de la protagonista. Les prunes i les mores configuraren la vegetació mediterrània. Tots dos fruits són símbol d’humilitat, d’abundància, de dificultat, d’esperança, que bé es poden identificar en alguns dels durs aspectes de la vida d’Helena.

La fúria masculina que ha de suportar el seu cos en un món d’homes guerrers i empeltats de salvatgia és cruel. “Repiquen les llances / en el replec d’una sola veu / fins que s’ascla l’estuc / de la raó”. Perduda la dignitat arriba la vergonya, però l’Helena de Lázaro és forta, “… sacsejo el vestit blau i / penso tant de bo no sigui la vergonya de tants segles”.

Estem davant d’un capgirament de 180 graus en la mirada mítica, històrica i deixeu-me dir hollywoodiana d’Helena. Marcada per l’abús de poder, ella, intel•ligent com és, s’enlaira enmig de tanta mediocritat, bella, sàvia, digna, xopa de venjança, exiliada i “amb dits a vessar / d’anells sense compromís”. Una mirada aguda, renovada, trencadora, que Lázaro, amb sensibilitat poètica, ens fa arribar de manera emocionant i colpidora.

Jordi Vilarrodà

‘Els tres mons’
Santiago Posteguillo
Rosa dels Vents
Son legió els lectors de Santiago Posteguillo, també en català, on s’han traduït els seus grans èxits anteriors com Roma soc jo i Maleïda Roma. Ara completa la seva trilogia dedicada a Juli Cèsar amb la narració d’una de les gestes més grans que va emprendre, la conquesta de les Gàl·lies. Els seus adversaris, però, estan convençuts que és un objectiu massa ambiciós i que serà la seva tomba.

‘Escolta, Sepharad’
Alfred Bosch
Ed. 62
En el rerefons d’aquesta novel·la històrica hi ha la Hagadà. Són uns llibres de la comunitat jueva que recollien narracions orals i altres textos que expressen aquesta cultura. La hagadà de la novel·la passa de mà en mà entre generacions de jueus sefardites, des de l’època romana fins a la Còrdova dels califes. I conté una profecia que només una dona, la Míriam, serà capaç de portar a terme.

‘L’estret camí de l’interior’
Matsuo Basho
Ed. de 1984
Tenim la sort que hi ha editorials que es preocupen de traslladar al català grans clàssics de la literatura universal. És el cas d’aquesta obra del japonès Matsuo Basho (1644-1694), un diari de viatge que es considera un clàssic d’aquella cultura. El de Basho és un recorregut físic i espiritual, buscant els poetes que han escrit abans que ell. La traducció de Jordi Mas va rebre el Premi Vidal Alcover.

‘Jordi Sargatal.
L’home que seguia els ocells’
Antonio Cerrillo / Icaria
Ara és secretari de Transició Ecològica del Govern, però si per alguna cosa és conegut Jordi Sargatal és per la seva passió per l’ornitologia i la seva militància per la conservació dels espais naturals. Aquest llibre de converses amb ell és una revisió a la lluita pel medi ambient a Catalunya, amb èxits i també fracassos, des que amb 19 anys, el 1976, Sargatal va liderar la dels aiguamolls de l’Empordà.

‘Guia de les criautures fantàstiques catalanes’
J.D. Prats i M. Padilla / Comanegra
No pot ser que coneguem què és un elf –procedent de la mitologia germànica i nòrdica– i no les nostres pròpies criatures fantàstiques. Perquè n’hi ha, i estan repartides per tots els Països Catalans. Un autor de narrativa i una il·lustradora col·laboren per explicar-los en un llibre per fer volar la imaginació, cada un amb la seva fitxa. El podeu dur a la motxilla… per si en trobeu algun.

EL 9 NOU

Isaac Muntadas

L’humor negre està ben viu a la funerària Torregrosa i amb la plantilla més estrafolària

De petit, recordo haver fet un tour al Tanatori-Crematori Ripollès situat entre Ripoll i Campdevànol, que ara està gestionat per Áltima. Faltava poc per a la inauguració oficial del 2006 i el vaig veure en primícia pel meu vincle familiar amb l’amo d’aleshores, el meu tiet, ara feliçment jubilat i carregat d’anècdotes per escriure diverses novel·les. La mort continua essent un tema tabú i costa parlar-ne obertament. Una funerària i un tanatori són espais seriosos que busquen reconfortar els familiars afligits que han perdut un ésser estimat. Fer-ne humor negre pot semblar arriscat, però la comèdia negra de situació Muertos S.L. ho borda. La sèrie espanyola produïda per Contubernio Films va passar desapercebuda en el seu inici a Movistar Plus+ (abril de 2024). Al gener, es va estrenar la segona temporada, però fins que no va passar a ser propietat de Netflix no es va donar a conèixer. L’estrena de la tercera temporada (agost) ha tingut més èxit i una major repercussió.
Muertos S.L. comença amb la mort sobtada de Gonzalo Torregrosa, el propietari i fundador de la funerària Torregrosa. La seva viuda, Nieves Torralba (Ascen López), es fa càrrec de l’empresa familiar amb 70 anys i sense tenir un mínim d’experiència en el negoci. Aquí entra en escena el personatge principal: Dámaso Carillo, interpretat per Carlos Areces. Era la mà dreta del propietari i tenia coll avall el seu ascens a director. Carillo és un home gris, pessimista, un perdedor i fracassat de manual que encara viu amb la mare i no té sort amb l’amor. No té escrúpols a l’hora de trepitjar els seus subordinats i utilitzar males arts per obtenir els seus propòsits. Aplica al màxim allò que el fi justifica els mitjans. Ho fa amb estratègies recargolades i fent-se passar per una bona persona.
El punt fort de Muertos S.L. és un ventall de personatges secundaris (de facto, principals) que tenen defectes i personalitats molt marcades. Tenim una recepcionista insegura, hipocondríaca i xafardera, un encarregat del crematori que s’està a punt de jubilar, un aprenent eclipsat per en Dámaso que frega el llepaculisme, dos tanatopràctics: una noia feminista que lluita per causes justes i amb uns alts valors ètics, i un altre que és reservat, molt treballador i que parla sense filtres (amb trets autistes). Els dos millors són el conductor del cotxe fúnebre, en Nino, un borratxo gandul que amb prou feines passa la pensió a les exdones, i el gendre de la Nieves, en Chemi (Diego Martín), que recorda el mític Carlos d’Aquí no hay quien viva, un fracassat (que es creu el nou deixeble de Steve Jobs) i que encapçala el departament de màrqueting amb idees estrambòtiques com crear una línia low cost d’enterraments o passar anuncis de comerç local durant els vídeos de record als difunts.
La sèrie té situacions surrealistes relacionades amb els morts. Un que s’ha de maquillar com un pallasso a la vetlla, un altre que era part d’una banda de motoristes, el transport d’un difunt amb obesitat mòrbida o la instal·lació del nou forn crematori després que s’espatlli l’anterior. Es compon d’una vintena de capítols divertits i àgils de mitja hora de durada. Paradoxalment, la sèrie està ben viva.

Presidenta: Beth Codina

Director editorial: Agustí Danés

Coordinació i redacció: Carles Fiter

Edició: Premsa d’Osona SA
Plaça de la Catedral, 2
Vic

Carrer Girona, 34 -1r pis
Granollers