La revista només està disponible per a subscriptors de el9nou o el +9.

Pots fer-te subscriptor o si ho prefereixes pots comprar aquesta edició per 1,99€

Contingut exclusiu per a subscriptors

Paper + Digital

EL 9 NOU cada dilluns i divendres a casa teva

Digital

Llegeix cada dilluns i cada divendres l’edició impresa d’EL 9 NOU en línia.

Digital EL 9 NOU + La Vanguardia

Accés il·limitat a tot el contingut digital d’el9nou.cat i de lavanguardia.com i a les edicions digitals dels dos diaris de paper.

Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't

+9 – N. 97

13/01/2025 - 17/01/2025

Diàlegs

Eva Comas-Arnal, amb el llibre 'Mercè i Joan'

"És trist pensar com d'òrfena es devia sentir la intel·lectualitat catalana a mitjans dels anys 40"

Entrevista a Eva Comas-Arnal

Jordi Vilarrodà

Una gran història d’amor entre dues de les figures més rellevants de la cultura catalana del segle XX s’ha convertit en novel·la de la mà de la filòloga, professora i editora Eva Comas-Arnal (Gavà, 1975). Els protagonistes són Mercè Rodoreda i Armand Obiols –nom artístic de Joan Prat– i el moment en què van començar aquesta relació no podia ser més complex, a l’exili, en una França que aviat seria envaïda pels alemanys. ‘Mercè i Joan’, escrita des del coneixement profund d’haver estudiat els fets de què parla, va guanyar la darrera edició del Premi Proa de Novel·la.

Tot i que havia escrit altres llibres és la primera incursió en la literatura. No podia haver començat millor.
És gairebé com un somni fet realitat. Havia publicat relats que van obtenir premis més petits, però aquest és dels més importants de la literatura catalana, i Proa és un dels segells editorials amb més història que d’aquí a quatre anys farà el centenari. A més, tant Rodoreda com Obiols hi havien col·laborat.

Vostè ja la coneixia, la relació entre ells dos, com a estudiosa i investigadora en literatura?
Me’n vaig enamorar des del moment que vaig començar a investigar sobre Rodoreda. Entre l’any 1939 i l’any 1948, podríem dir que la història en majúscules els passa per sobre, a tots els personatges que surten aquí, però sobretot a ells que estan vivint el seu amor. Té tants ingredients interessants! Amistats (i trencaments d’amistats), gelosies, guerra… i un triangle amorós! En mans de qualsevol altra cultura, de tot això ja se n’haguessin fet pel·lícules i sèries.

Ho veig: vostè creia que Rodoreda, la novel·lista, mereixia una novel·la amb ella mateixa com a protagonista?
Si hagués fet un assaig acadèmic hauria quedat un treball que llegirien els acadèmics. Si l’hagués fet més divulgatiu, potser el llegirien algunes persones més. Però fent una novel·la, això sí que pot arribar al públic. A més, tenia ganes d’imaginar i de passar-ho bé investigant, perquè hi ha molta investigació al darrere.

No podem entendre el que passa aquí sense el context. S’acaba la Guerra Civil, molts intel·lectuals catalans marxen a l’exili, a França. I en un lloc, en un chateau de Roissy-en-Brie (no gaire lluny de París) s’hi acaben trobant noms molt destacats. Com es va produir això?
Venien de passar primer per Tolosa. No diré que malvivien, però no hi van estar em bones condicions. Buscaven un lloc on fer un press camp, és a dir, coincidir periodistes i escriptors i des d’allà treballar per donar a conèixer al món el que estava passant després de la desfeta republicana a la Guerra Civil. I també el que succeïa en camps de concentració com el d’Argelers, Agde o Sant Cebrià. En aquell lloc, van coincidir-hi 20 intel·lectuals, periodistes o artistes catalans i 20 de castellans. Entre els catalans, ha quedat gairebé com un mite en la història col·lectiva i a mi em feia il·lusió posar l’ull al forat del pany i veure’ls. En canvi, els altres han passat sense gaire pena ni glòria en la història dels republicans castellans.

No només hi coincideixen Rodoreda i Obiols. Hi són (o hi passen un temps) Joan Oliver –Pere Quart–, Anna Murià, Domènec Guansé, Francesc Trabal, Pere Calders, Sebastià Gasch… i seguiríem. Era una mena d’oasi?
Però ells se’n queixaven! Deien que era avorrit, que no hi passava res. Volien demanar els permisos per poder anar a París. Però quan va començar la guerra –quan els alemanys van envair França– i van haver de deixar aquell lloc perquè el necessitava l’exèrcit, van construir un mite sobre el chateau de Roissy-en-Brie. Pensi que estava tot envoltat d’una vegetació esponerosa, amb una casa amb una gran xemeneia d’obra que, a més, era un dipòsit d’aigua.

Quina vida feien?
Dedicaven els matins a escriure cròniques, o bé poemes o relats, i a la tarda anaven a passejar fins al poble. He consultat tot el que van escriure allà.

Mercè Rodoreda i Armand Obiols ja es coneixien abans. Ella ha deixat enrere una filla, que està amb la seva mare. Ell també, però s’han quedat a Catalunya dona i filla…
Podríem dir moltes coses, però començo recordant el que va dir el poeta Enric Sòria en la presentació de la novel·la: hem de pensar que, per molt que fossin republicans tots, aquests intel·lectuals eren gent d’ordre. Pensi que les dones que no tenien parella, en el grup, cosien la roba dels homes. En aquest context, posem-hi una dona molt avançada al seu temps, Mercè Rodoreda. Portava escrivint des dels vint-i-pocs anys, s’havia separat del seu marit, que de fet era el seu tiet, i s’havia enamorat del polític Andreu Nin, de l’escriptor Francesc Trabal… és a dir, som davant d’una dona que no té por d’estimar, i no té por d’estimar un home que està casat. A més, tant Rodoreda com Obiols havien deixat la seva vida enrere.

Però ho vivien amb una sensació de provisionalitat. A la novel·la vostè diu, per boca de Rodoreda: “S’ensumava que quan tornessin a Catalunya cadascú se n’aniria a casa seva”. Ella, a Barcelona i ell, a Sabadell.
El que em sembla interessant de remarcar és que tots volien tornar a Catalunya, estaven preparats i feien gestions. Rodoreda fins i tot ficciona i fabula que potser la faran consellera de Cultura. Com tants d’altres, a mitjans dels anys 40 estaven convençuts que si queia Mussolini i Hitler, també cauria Franco. El precedent de dictadura que tenien en l’imaginari i que havien viscut era la de Primo de Rivera, que va durar set anys. Inconscientment, ja tocava que la de Franco s’acabés. És trist de pensar com d’òrfena es devia sentir la intel·lectualitat catalana enmig d’una Europa que havia patit una Segona Guerra Mundial horrible. I sense la possibilitat de reconstruir cap història familiar ni carrera professional. I el més important: no tenen públic, perquè el català està prohibit… per a qui escriuen?

Torno per un moment a Rodoreda i Obiols com a parella. Eren molt diferents, no? Ella, una dona d’una vitalitat desbordant, i amb una intel·ligència irònica.
En ella hi ha un entusiasme desbordant que en ocasions ratllava l’extravagància i que per a alguns podia resultar invasiva. Però devia ser molt simpàtica, al mateix temps que explosiva. I ell, fixi’s en la seva doble cara: tant Mercè Rodoreda com la seva dona, Montserrat Trabal, li diuen Joan, i per als altres és “l’Obiols”. La personalitat íntima i la màscara: Obiols se la va construir per ser antisentimental, per no caure en el victimisme i ser derrotat per les circumstàncies. Però sabem –perquè es veu a totes les cartes– que era un ploraner i que en realitat les coses li arribaven al cor. Per això s’enamora molt fort de Rodoreda.

No ens deixem un detall que acaba d’afegir complexitat a la trama: en el grup d’intel·lectuals hi havia també Francesc Trabal, que era amic… i cunyat! El germà de la seva dona.
Perdoni… i la seva sogra! També hi és, a Roissy-en-Brie. En el fons (i jo diu la veu narrativa de la novel·la), estan vivint el que significa ser perdedors. No podien abocar les ires contra qui els havia fet mal, els franquistes, i ho havien de fer contra qui podien: entre ells mateixos. Tot això acabarà produint un trencament absolut a l’anomenada Colla de Sabadell, que es partirà. Això ens pot portar a pensar en l’actualitat: molts catalans senten que han perdut, i en l’escenari polític no només hi ha batalles entre partits, sinó que dins mateix dels partits hi ha batalles intestines. Però hi ha una frase que es va repetint al llarg de la novel·la: que hi ha “una manera de guanyar”. I qui guanyarà serà Mercè Rodoreda.

Roissy-en-Brie va ser un oasi temporal. Van entrar els alemanys a França i en van haver de marxar. Obiols es va veure enquadrat en una organització de treball militaritzada dels nazis, i Rodoreda s’havia de deixar la vista cosint per guanyar-se la vida.
Quan els alemanys són a les portes de París, intenten marxar amb algun vehicle. No poden. Al final, han de posar tot el que tenen en un cotxet de criatura i marxar cap al sud. Afegint-se al que fan molts francesos, i belgues, i luxemburguesos… I què hi porten dins del cotxet, Rodoreda i Obiols? La gramàtica de Pompeu Fabra en la traducció al francès. Com si fos la llengua catalana que haguessin de salvar… en un cotxet, que també és metafòric. Arribaran a Llemotges i han d’anar a buscar la sopa de beneficiència a l’Ajuntament, perquè no els arriben recursos del govern a l’exili.

Hi ha hagut fins i tot un cert debat de si Armand Obiols, sense ser un col·laboracionista, havia acabat formant part de la zona grisa, un entremig. Trobant un lloc que li permetia conviure amb la situació.
Els alemanys el detenen, i el portaran a diversos grups de treball: en una pedrera, en un camp d’aviació… I el més dur és quan a ell i quatre-cents homes més se’ls emporten a Bordeus. Passarà tres mesos descarregant ciment, fusta i sorra… i s’escapa! En el tema de controvèrsia, no hi he posat nom, però he intentat reflectir tot el que he arribat a saber. Després d’investigar i de dormir al costat de la base de submarins i del camp Lindemann on va treballar. Ell va ser nomenat cap del buró, el quadre administratiu d’un camp, però al mateix temps tenia contacte amb els resistents comunistes. I sempre considerant que he fet una novel·la, que no vol dir que les coses haguessin anat exactament així.

La novel·la s’acaba l’any 1984. La relació entre ells dos, no.
Es va allargar fins l’any 1971, quan Armand Obiols va morir a Viena. Hauria pogut allargar el relat fins allà, però hauria necessitat mil pàgines. Vaig preferir agafar el moment en què començava el triangle amorós Rodoreda-Obiols-Trabal fins al moment en què es va acabar.

A fons

L’estat actual de les obres del Centre Obrer de Montesquiu

Montesquiu obrirà el teatre del Centre Obrer aquest trimestre

Els propers dies hi col·locaran les butaques

Guillem Rico

La imatge actual d’un teatre modern contrasta ara mateix amb la de fa uns mesos a l’antic Centre Obrer de Montesquiu, quan era un magatzem de la brigada municipal. Després de 24 anys les properes setmanes l’espai tornarà a tenir la funció de teatre com havia tingut des del 1920 i fins a l’any 2001. Les obres de reforma de l’espai ja estan a la recta final i els propers dies ja s’hi col·locaran les 130 butaques que tindrà la sala i només hi faltarà la part escenotècnica, és a dir, tots els elements relacionats amb el so o la il·luminació de l’espai. Aquestes dues darreres actuacions tenen un cost d’uns 110.000 euros que ja preveu el pressupost de l’Ajuntament d’aquest any i que com la resta també comptaran amb finançament extern de la Diputació, la Generalitat i el programa Leader, que són qui han fet front al mig milió d’euros que costa tot plegat.

L’alcalde, Carles Colomo (Som Montesquiu-Amunt), detalla la importància que va tenir aquest espai dins del moviment obrer, ja que també és “on es va coure la independència de Montesquiu” respecte a Sant Quirze. Des que el 2001 es va enderrocar l’antic galliner i les grades, el poble “tenia una mancança d’espais culturals on fer obres de teatre amb certa dignitat”, apunta Colomo, un fet que ara se solventarà amb una sala per fer espectacles de petit format que no tindrà “res a envejar a qualsevol altre teatre de la comarca”. De fet, ja tenen acordat amb Cine Xic i amb el Cicle Gaudí per fer programació estable durant tot l’any. De l’antic teatre, ara només se’n conserva l’arc de la boca de l’escenari.

L’alcalde confia que el nou teatre es pugui obrir durant aquest primer trimestre i ja avança que en la inauguració es podrà veure un documental sobre la història i el paper cabdal que ha tingut l’edifici per al poble.

A fons

Els integrants del grup de teatre en un assaig

Mai no s’és massa gran per fer teatre

Encara Hi Som de Calldetenes, format per actors de més de 70 anys, estrena ‘El somni d’una nit d’estiu’

Miquel Giol

El grup de teatre Encara Hi Som està a punt d’estrenar El somni d’una nit d’estiu, el clàssic de Shakespeare que arribarà a l’escenari de l’Auditori-Teatre de Calldetenes aquest dissabte. La història té lloc en un bosc màgic de l’antiga Grècia, on es donen quatre històries diferents que combinen amor i comèdia. El grup de teatre hi ha fet, però, algunes adaptacions, perquè en tenir més actrius que personatges femenins es puguin completar tots els papers.

En total a l’escenari hi pujaran una vintena d’actors i actrius que formen part del Casal de Calldetenes i que des de la primavera estan preparant l’obra, tots d’entre 70 i 83 anys. En aquest sentit, el director de l’espectacle, Joan Pujol, explica que el teatre és un bon exercici “per fer treballar la memòria”, i tot i que en aquesta ocasió són força les persones que s’estrenen a dalt de l’escenari, “hi ha nervis, però un cop hagi començat sortirà tot sol”, afegeix. Anna Casas, que interpreta Puck, el follet del bosc, defensa que “està molt bé que es facin aquestes iniciatives perquè així ens distraiem, ho passem bé, riem i ens ajuntem com una família”. És la tercera representació del grup, i de moment tindrà una única funció aquest dissabte a les 7 del vespre a l’Auditori-Teatre.

A fons

Aspecte actual del claustre inferior de la catedral de Vic, amb el sepulcre monumental de Jaume Balmes, que serà objecte d’una profunda remodelació

Osona i el Ripollès rebran més de 3 milions i mig de l’Estat per inversions en el patrimoni

La catedral de Vic, el Palau dels Comtes de Centelles, el monestir de Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes i les muralles de Camprodon, en les partides del 2% Cultural

Jordi Vilarrodà

La inversió d’1.784.000 euros a la catedral de Vic és la més important de les que el Ministeri de Cultura destina a Osona i el Ripollès dins dels pressupostos del 2% Cultural. L’actuació es farà a la part inferior del claustre i tancarà la darrera de les grans actuacions encara pendents al conjunt catedralici, que va començar ara fa 25 anys un procés de rehabilitació integral.

El projecte preveu una intervenció integral a totes les galeries inferiors del claustre, el pati central i la sala de la Canonja, pràcticament restaurada però sense haver-se posat en ús encara. Una vegada acabat, “es posarà en ús i es podrà obrir a la visita”, explica Dani Font, delegat de Patrimoni del Bisbat. Un detall no menor, sobretot si es té en compte que des del segle XIX no es feia cap ús d’aquesta part del claustre, “que a la pràctica es va acabar convertint en un magatzem”. La galeria gòtica superior, la que es va mantenir sempre en un cert ús, ja es va rehabilitar amb una altra actuació acabada l’estiu de 2023.

La part més important del projecte actual serà una adequació dels nivells de circulació del claustre, que serà accessible tant des de dins la catedral com des de la rambla del Bisbat. “Ha estat una de les parts del projecte que més ens han fet ballar el cap”, diu Font. Entre altres raons perquè la sala de la Canonja està situada a un nivell més baix. Aquesta sala romànica redescoberta fa pocs anys ja està rehabilitada en la part d’obra, però li falta adequar l’accés. Les excavacions que s’han hagut de fer prèviament també han permès descobrir les restes del primitiu claustre romànic i concretar-ne les dimensions i la ubicació exacta. “Sempre s’havia dit que era sota el claustre actual, i en part és cert però era més petit, aproximadament una quarta part.” Les seves restes s’integraran en el projecte. “El gran guany és que tot l’espai del claustre inferior s’obrirà a la ciutat”, amb un accés independent de la catedral. La conversió en zona de vianants de la rambla del Bisbat ho facilita.

L’actuació comportarà també el desmuntatge del gran pedestal del sepulcre de Jaume Balmes, la figura del qual –obra de l’escultor Josep Bover– quedarà molt més a prop del nivell de terra. El pedestal va ser aixecat en el moment en què les despulles del filòsof van ser traslladades del cementiri de Vic al claustre, l’any 1865. I es va fer justament perquè el monument fos més visible des de la galeria gòtica, perquè la inferior ja no s’utilitzava.

La quantitat que aporta el Ministeri a través del 2% Cultural representa un 73% del cost total del projecte, el màxim ajut que es podia aconseguir. El Ministeri va felicitar el Bisbat –que hi aporta la resta del pressupost– per la qualitat del projecte que havien presentat, amb atenció especial a aspectes com la total supressió de barreres arquitectòniques i l’accessiblitat de tots els espais. A banda de la rehabilitació del claustre inferior, quedarà pendent com a gran actuació al conjunt catedralici la restauració de les pintures de Josep M. Sert, que també finança el Ministeri de Cultura.

Completant el Palau dels Comtes de Centelles

Centelles tindrà nova biblioteca la propera tardor. El finançament del 2% Cultural amb una partida d’1.363.000 euros farà possible l’acabament de la part principal de la rehabilitació del Palau dels Comtes amb comoditat financera. L’Ajuntament té fins i tot una data pensada, que si no hi ha entrebancs podria ser el 24 d’octubre, coincidint amb el Dia Internacional de les Biblioteques. “Seria una bona manera de transmetre el valor que donem a aquest equipament cultural”, explica l’alcalde, Josep Paré.

La primera fase de la rehabilitació del Palau dels Comtes, una vegada adquirit per l’Ajuntament, va consistir en la complexa consolidació de l’estructura i de la coberta, que es va dur a terme entre 2022 i 2023. L’Ajuntament ja havia posat en marxa la fase actual de les obres, la segona, gràcies al suport de la Diputació de Barcelona. “L’arribada del 2% Cultural allibera aquests recursos.” Aquesta fase consisteix en l’adequació definitiva dels interiors i les instal·lacions per deixar-los preparats, pendents només del mobiliari i equipaments. “Intentarem aprofitar, al principi, tot el que es pugui de la biblioteca actual”, diu Paré. L’alcalde es mostra satisfet del finançament que s’ha pogut obtenir d’altres administracions per a un projecte ambiciós com era el del Palau dels Comtes: “Es va comprar amb un 75% de subvenció, i la primera fase es va finançar en un 80%”.

La part que quedarà pendent seran alguns dels espais polivalents i la que l’Ajuntament vol destinar a la concessió d’un equipament d’hostaleria. Si bé un establiment de restauració és una possibilitat que crea un cert consens, l’oposició (L’Impuls per Centelles) s’ha manifestat repetidament en contra que una altra part serveixi per crear un allotjament hoteler. “En aquesta part de moment no hi entraríem, la prioritat és posar en funcionament la biblioteca”, explica l’alcalde. Paré remarca també la coincidència de l’obertura amb la commemoració dels 150 anys de la mort d’Ildefons Cerdà, que s’escaurà l’any 1926. “El projecte hi té molts vincles, la intenció és que el Palau dels Comtes sigui un punt important en la projecció de la figura de Cerdà.”

Al marge de les grans partides de pressupost, les actuacions a l’històric immoble han anat seguint amb altres de menors com la col·locació de nous tancaments que ja és visible i s’ha executat amb ajuts de la Generalitat. En tot cas, el 2% Cultural garanteix que l’any 2025 serà el de la recuperació d’un patrimoni simbòlic de Centelles i l’estrena de la biblioteca.

A fons

La festa de Sant Antoni a Caldes de l'any passat

Dies de Tres Tombs al Vallès Oriental

Caldes fa la ceelbració més grossa però els Tres Tombs també arriben a Sant Feliu i Canovelles. A les Franqueses, s'estrena un nou format

EL 9 NOU / Pol Purgimon

Festa grossa a Caldes

La festivitat de Sant Antoni Abat, patró dels animals, pagesos i traginers, és un dia assenyalat en vermell en els calendaris dels calderins i calderines. Caldes de Montbui sempre ha estat molt arrelat als seus costums, i per aquesta raó aquesta festa es viu amb molta passió per bona part del seu veïnat.

Els actes emmarcats en el programa de Sant Antoni Abat de Caldes ja van començar el dimecres 8 de gener, dia en què es van repartir els panets beneïts a les cases dels socis de la Facultat i al llarg de tota la setmana s’han dut a terme els assajos del Ball de Plaça al Casino de Caldes. Diumenge també es va dur a terme la Tronada d’inici de festa a la plaça Catalunya. A més, també va haver-hi el tradicional vermut de presentació dels portabanderes a la Casa dels Mestres i que ofereixen als seus familiars i amics.

Aquest divendres se celebra la missa de difunts, en el qual es guardarà un sentit homenatge a tots els desapareguts d’aquest any. Aquest dissabte l’activitat es concentrarà a la tarda. D’una banda, amb l’actuació del grup dansaire a la residència de gent gran de la Fundació Santa Susanna, que oferirà una mostra del Ball de Plaça a les persones que hi viuen. De l’altra, al punt de les 8 del vespre, es farà l’assaig general del Ball de Plaça, a la Sala Gran del Casino.

El diumenge, per als més matiners, hi haurà l’esmorzar del Traginer, que, com a novetat, serà obert per a tothom, no només als participants de la cercavila. Es farà a l’aparcament del Caprabo. A les 10 del matí hi haurà l’Ofici solemne a Sant Antoni, a càrrec de Mossèn Alejandro Cantero. A continuació, a la sortida, el repartiment de pans beneïts i la benedicció de carruatges, animals i vehicles agrícoles.

El final del recorregut de la cercavila a la zona del Tint. En arribar al parc de l’Estació, els portabandera obsequiaran amb carquinyolis i vi bo tots els presents. Cap a 2/4 de 5 hi haurà el tradicional Ball de Plaça a la plaça de la Font del Lleó amb totes les colles participants, que serà l’epicentre de totes les mirades. L’actuació serà del Grup Dansaire de la Facultat de Sant Antoni, amb la música de la dansa a càrrec de la Cobla Ciutat de Granollers.

El dia acabarà amb l’acompanyament en comitiva dels portabandera al Casino de Caldes. Allà es farà l’acte de fi de festa, que estarà amenitzat per l’Orquestra Rosaleda. En un petit acte en què se sortejarà la tradicional “rifa del porc” i s’entregaran les plaques commemoratives als abanderats de fa 25 (l’any 2000) i 50 (l’any 1975) anys. Els abanderats d’enguany faran el canvi de bandera als de l’any vinent.

Canvi de model a les Franqueses

La festa de Sant Antoni Abat de les Franqueses prescindirà aquest any dels tradicionals Tres Tombs, en què diferents carruatges passejaven pel municipi. De fet, els actes, que es faran aquest diumenge, presentaran una cara renovada. També en l’espai, que passa del centre de Corró d’Avall als exteriors del centre de recursos agraris de Can Ribas.

La presentació del nou format a les Franqueses
La presentació del nou format a les Franqueses / Griselda Escrigas

El programa d’activitats es va presentar dimarts al migdia al mateix emplaçament de Can Ribas, amb participació d’autoritats locals. “La festa havia perdut en certa manera el sentit amb el format que es feia, perquè la relació que tenim amb els animals ha canviat. Ja no són animals de treball, sinó que ho són de companyia”, va justificar sobre el canvi de format el regidor de Benestar Animal, Antonio Jiménez. “Ja fa anys que els carros venien de fora i depeníem de la seva disponibilitat per triar la data. Aquest any, com que no n’hi ha, podem fer Sant Antoni Abat poc després del 17 de gener, que és el dia d’aquesta festa”, va dir la regidora de Pagesia, Èlia Montagud.

La festa d’aquest diumenge, a més a més, posarà en valor el paper de la pagesia local i èmfasi en la relació entre humans i animals. Durant la jornada, hi haurà una fira d’entitats, a més a més d’una concentració de tractors, una exposició d’eines del camp, una gimcana i un taller amb ponis sobre interacció respectuosa, entre altres coses.

Tot i les novetats que es presenten aquest any, Sant Antoni Abat de les Franqueses tindrà alguns dels ingredients de sempre, com la benedicció dels animals, a les 12 del migdia. Les activitats començaran a 2/4 d’11 amb un esmorzar de forquilla. I després de la benedicció, a 2/4 d’1, hi haurà una exhibició de la unitat canina de la Policia Local de les Franqueses. La jornada acabarà amb una demostració de balls tradicionals i del Ball de l’Espolsada.

També a Sant Feliu i Canovelles

Aquest divendres Sant Feliu de Codines es vesteix de gal·la per celebrar la festa local de Sant Antoni Abat, que al municipi es va començar a celebrar sobre l’any 1728.

La cercavila de l’any passat a Sant Feliu / Ajuntament de Sant Feliu de Codines

La jornada arrencarà de matinada, amb les torrades amb all i barreja, a la plaça. A les 10 del matí, les autoritats aniran cap a l’església, on s’hi celebrarà una missa solemne i, posteriorment, es realitzarà la benedicció dels animals, carruatges i cavalleries a la plaça Josep Umbert Ventura.

La cavalcada dels Tres Tombs transcorrerà en forma de cercavila fins a les cases dels dos administradors de la festa, que conviden tothom a coca, figues i vi bo. Seguidament, hi haurà la tradicional Dansa de Sant Antoni amb la Cobla Contemporània. A la tarda hi haurà concert i ball de gala al Centre Cívic La Fonteta amb l’Orquestra Selvatana i a la nit, una sessió de DJ Carrera.

La Comissió Sant Antoni Abat de Canovelles organitza aquest dissabte diverses activitats amb motiu de la festa de Sant Antoni Abat.

La desfilada pels carrers de Canovelles de l’any 2024 / Griselda Escrigas

Els participants en la passada es reuniran a la plaça Margarida Xirgu a partir de 2/4 de 10 del matí per l’esmorzar popular. Poc després, actuarà la Colla bastonera de la Comi. A les 11 tindrà lloc la benedicció dels animals, que donarà pas a la passada pels carrers del municipi. El recorregut serà idèntic a l’edició passada, amb inici al carrer Barcelona i el final a prop de l’escola Congost. La festa acabarà amb el sopar de gala i el ball de fi de festa.

Anem-hi

Roserona

Socunbohemio i Roserona obren el festival Tastautors a Cardedeu

EL 9 NOU

El Tastautors al Teatre Auditori Cardedeu començarà aquest dissabte a 2/4 de 10 del vespre, amb un segell molt cardedeuenc. El cap de cartell serà Socunbohemio, que presentarà el seu últim treball, ‘Cotxe gas tu i jo’. Entre les seves files hi ha Biel Colomer, de Cardedeu, que és el productor del projecte, i el guitarrista Gerard López, de Granollers. El grup es completa amb el cantant i compositor Artur Viñas i Oscar Acon a la bateria. Aquest projecte musical va néixer el 2018, però va ser a partir del 2020, amb la publicació de l’EP Les coses que no et diré mai, que van començar a guanyar adeptes, amb milions d’escoltes acumulades a plataformes de streaming i una base de seguidors cada cop més àmplia. El seu disc de debut va ser Contes de les Quatre Estacions, amb el qual ja es van convertir en una de les formacions amb més projecció de l’escena catalana. Abans de Socunbohemio actuarà la cantant i compositora Roserona, també de Cardedeu, convertida en una de les veus més sorprenents del moment. Roserona ha entrat a l’escena actual amb ‘Caro diario’, que es presenta com el primer avançament del seu nou projecte, que veurà la llum molt aviat. La cantant i compositora combina l’anglès i el català, i ofereix un estil pop d’autor, influenciat per estàndards de jazz. La nit acabarà amb una festa amb DJ a càrrec de Massaviu.

Socunboemio i Roserona. Tastautors. Teatre Auditori Cardedeu. Dissabte 18 de gener, 21.30.

‘Los perros’, dansa contemporània amb Led Silhouette i Marcos Morau, al Teatre Auditori de Granollers

La companyia de dansa navarresa Led Silhouette i el coreògraf Marcos Morau ofereixen aquest divendres a les 8 del vespre i al Teatre Auditori de Granollers, un encreuament de temps i llenguatges, que s’estrena per primera vegada a Catalunya en la seva versió de sala. Els dos intèrprets treballen per La Veronal, que ja va meravellar el públic de Granollers amb l’espectacle ‘Sonoma’, i en aquesta nova peça del seu projecte personal utilitzen el seu cos com si fossin gossos ambulants sense amo. Un cos transformat que els permet bordar i ballar per reproduir la capacitat de resistència de l’animal davant qualsevol adversitat. Un ball per expressar empatia, vulnerabilitat, compassió, generositat, alegria, dolor i sobretot rebel·lia a través de l’amor. Ballar amb tota la passió —fins a arribar a l’encanteri— per sobreviure en temps convulsos i canviants.

‘Los perros’. Led Silhouette i Marcos Morau. Teatre Auditori de Graollers. Divendres 17 de gener, 20h.

‘Los perros’

El Pot Petit omple dues funcions al Teatre Auditori de Granollers

El Pot Petit emprèn un nou viatge amb la gira ‘El gran salt!’, que arriba aquest diumenge al Teatre Auditori de Granollers. L’espectacle, després de 15 anys de començar aquesta aventura, porta noves històries, nous personatges i vells amics en aquest nou viatge. La sessió de les 6 de la tarda serà una funció accessible amb ajuda auditiva i bucle magnètic, i servei de llengua de signes.

‘El gran salt!’. El Pot Petit. Teatre Auditori de Granollers. Diumenge 19 de gener, 12 i 18h.

El Pot Petit

Marcel Tomàs i Cascai Teatre porten ‘Un tal Quixot’ a Canovelles

‘Un tal Quixot’, un espectacle delirant on els protagonistes d’aquesta novel·la atraparan els espectadors, arriba aquest divendres a les 8 del vespre al Teatre Auditori de Can Palots de Canovelles de la mà de Marcel Tomàs i Cascai Teatre. El protagonista mostra d’una manera totalment delirant el personatge de Don Quixot de la Manxa, totalment esbojarrat, les seves històries i la seva manera de veure la vida, tot jugant a ser un heroi.

‘Un tal Quixot’. Marcel Tomàs / Cascai Teatre. Teatre Auditori Can Palots, Canovelles. Divendres 17 de gener, 20h.

Marcel Tomàs

Sons

El clàssic | Oriol Tramvia

Jordi Sunyer

‘Bèstia’ Zeñeste/Edigsa, 1974

Alguns historiadors i algunes enciclopèdies parlen del Bèstia! d’Oriol Tramvia com el primer disc de punk publicat a la península Ibèrica i el primer cantat en català. És evident que l’afirmació és exagerada, perquè si posem l’àlbum al costat del que un parell d’anys més tard facturaria Sex Pistols no s’assemblen en res. I el 1974 la paraula punk ni tan sols era al diccionari de Tramvia. Però en actitud i altres detalls sí que va ser del tot transgressor. La peça que dona nom al disc comença al crit de “Bakunícese” (en referència a un dels pares de l’anarquisme) i hi deixa anar frases com “qui tingués un misto per tal del món cremar”. Quan era al Grup de Folk –allí va començar la seva carrera– ja feia gala de la seva irreverència i davant l’estupefacció dels seus companys en algun bolo fins i tot havia cantat “cuando yo era pequeño me cagaba en un barranco y ahora que soy mayor me cago en Francisco Franco”. Allò era el 1968 i per molt menys d’altres havien acabat a la garjola. Però ell era així. Sense filtres i sense pèls a una llengua on cabien temes com “Bèstia!” al costat de versos de Joan Salvat-Papasseit per fer la cançó “Venedor d’amor”. Ah! I el disc es va gravar en directe perquè Tramvia (que en realitat es diu Oriol Pons i Mir) no volia entrar a un estudi. Un personatge curiós però del tot imprescindible.

Sons

Novetats discogràfiques

Jordi Sunyer

SOPA DE CABRA
‘Ànima’

Sidonie, Santi Balmes, Triquell, Beth, Clara Peya, Xarim Aresté, Pol Batlle, Anaïs Vila i l’osonenca Yolanda Sey són els artistes amb qui Sopa de Cabra ha compartit Ànima. I és que aquest no és el típic disc de col·laboracions i artistes convidats sinó que les vuit peces s’han creat a dues (o sis) mans entre el tàndem Thió-Quintana i el músic seleccionat. El millor tema és “Temps de sega”, on els gironins canten amb la Beth, a qui han fitxat de corista per a una gira de presentació que a principis de l’any que ve farà parada a Vic.

BLAUMUT
‘Abisme’

El passat mes d’abril els barcelonins Blaumut (reforçats amb el bateria osonenc Toni Pagès des de ja fa unes quantes temporades) van publicar en EP amb cinc temes als quals ara n’hi han afegit cinc més per configurar Abisme, el seu sisè llarga durada. Tot i evolucionar, la banda continua mantenint el segell clàssic que els caracteritza, amb arranjaments de violí i violoncel a tots els temes. Això els fa inconfusibles enmig d’una selva pop cada vegada més homogènia tímbricament. I és clar, també es nota que hi ha ofici.

CAI GODAYOL
‘Reflex’

El panorama musical osonenc és com la bota de Sant Ferriol. Mai para de rajar. I una de les darreres sorpreses és l’estrena de Cai Godayol (el cognom no enganya, és fill d’en Gudi, de Karda Fàstik), que ha debutat amb un disc preciós amb 12 temes de pop on canta i toca excepcionalment el piano. La producció ha anat a càrrec dels vigatans Jordi Casadesús (La Iaia) i Núria Graham, una garantia. És evident que caldrà seguir-li els passos, perquè a jutjar per com de bé ha arrencat tenim Cai per anys. I de talent n’hi sobra.

Soc així

El test | Laia Sellarès

Jordi Sunyer

Primer instrument que vas aprendre a tocar. El clarinet.

Primer grup/coral del qual vas formar part. Vaig cantar a Nàiades Cor de Noies i el primer grup van ser Les Tietes Queques.

Primer concert en directe. Recordo especialment els concerts amb l’Orquestra Segle XXI.

Primer disc que et vas comprar. No sé si els vaig comprar jo, però Ara Va de Bo i Xesco Boix.

Quants discos tens aproximadament? Uns quants… Van i venen.

Salva’n tres (de discos). Escapistes, d’Inspira; Graceland, de Paul Simon…

Grups o músics de capçalera. Giora Feidman, Martin Fröst, Imogen Heap.

Un concert (com a públic) per recordar. Ben Harper al Cruïlla, fa molts anys.

Lletres

Novetats editorials

Jordi Vilarrodà

‘Actes humans’
Han Kang
La Magrana

Una de les grans novel·les de Han Kang, la guanyadora del Nobel de literatura d’enguany. L’escriptora sud-coreana pren com a punt de partida la revolta que l’any 1980 van protagonitzar els estudiants a la ciutat de Gwangju contra la dictadura militar de Jeon Duhwan. Del noi que busca el cadàver d’un amic, la història concreta, al retrat coral que parla de la llibertat, el perdó i la memòria.

‘Prosa completa’
Joan Maragall
Ed. Proa

Continua el projecte de publicació de l’Obra Completa de Joan Maragall impulsat des de la fundació que porta el seu nom. Després d’un primer volum sobre la seva poesia, que va sortir l’any 2020, arriba ara un estoig amb tres volums que recull tota la seva prosa, editada per Ignasi Moreta i Lluís Quintana. Quedarà encara un tercer volum, el dedicat a les traduccions.

‘El tel de l’elegia’
Toni R. Juncosa
LaBreu Ed.

La novena edició del Premi Francesc Garriga, que va consolidant el seu prestigi com a plataforma de promoció d’autors encara inèdits, ha distingit aquest professor i escriptor badaloní. El jurat el considera, en el veredicte, “un poemari colpidor pel seu contingut i ritme, que aconsegueix la sintonia amb el lector, i conquereix espais de nosaltres que són adormits i ens incomoden”.

‘La Penya Rhin, el RACC i la fórmula 1
J. Viaplana, V. Fradera i J.M. Miret
RACC

Un llibre que entusiasmarà els aficionats al motor. El recull d’una història de més d’un segle de competició, des de les primeres que la Penya Rhin organitzava al circuit de Terramar (després a Montjuïc i Pedralbes) fins l’actual campionat de Fórmula 1 al Circuit de Catalunya. De Franco Nuvolari a Max Verstappen, una relació amb el món del motor que forma part de la identitat del país.

‘L’aventura del Pare Noël’
Pilarin Bayés
Ed. Mediterrània

Dues Lectures és una col·lecció que presenta en cada llibre dues històries en forma capicua. En aquest, Pilarín Bayés hi reuneix L’aventura del Pare Noel i La màgica nit del Reis d’Orient com dues cares de la mateixa moneda nadalenca. Històries en què el Pare Noel, el tió i els Reis, que acaben descobrint que no són competència i junts fan feliços els infants. Ideal per a primers lectors.

Lletres

La força de la brevetat

Anna Ruiz Mestres

‘SAFRÀ’
Autor: Marta Pérez Sierra
Editorial: Viena Edicions
Lloc i any d’edició: Barcelona. 2024
Pàgines: 62

Safrà ha guanyat el XLIII Premi de poesia 25 d’Abril Vila de Benissa 2023. Un honor ben merescut per a la poeta Marta Pérez Sierra. El llibre consta d’un bell pròleg de Laia Llobera. L’obra és intensa, íntima, i profunda. Ho veiem ja en els títols dels poemes, que solen constar d’un sol mot (vet aquí la força de la brevetat!) que obrirà i tancarà el poema. Queda clar, doncs, que cal un lector atent, per esprémer l’encís de la poètica de l’obra.
La bellesa i la intencionalitat dels epígrafs que encapçalen molts poemes mostren el seu lligam amb el text que els precedeix, però també hem de fixar-nos en el ventall d’autors que inspiren i colpeixen l’autora.
Els grans temes de la lírica universal hi són ben presents, com l’amor o la passió, però la Marta viu arrelada al seu temps i els matisa, (amors adolescents, perduts, torturadors, cruels, incestuosos…) junt amb la presència constant de la reivindicació que la dona pugui viure aquest sentiment com vulgui. S’hi respiren multiples imatges d’infidelitat posades al dia, lluny d’allò a què estem acostumats. Temes ancestrals com la violència de gènere, el suïcidi, la grassofòbia…dona bàscula, dona descremada… la por al dolor, la mort… Hi haurà la llum dels àngels després?… la guerra, bateguen fort dins el vers.
No podem oblidar la quotidianitat feta poesia… la mà aferrada al tremp d’aixecar-se cada dia… ni la presència de l’ou de cosir, de les mans clivellades, calloses, de tant de treballar… lligats a les dones senzilles i humils de totes les generacions que ens han precedit, treballadores silenciades, i sargidores incansables d’existències.
Cal parlar del seu delicat erotisme, que com enaltres llibres passa pel pit, però en aquí apareix la lactatio de Maria, maternitat que alimenta cos i esperit, com hem vist mantes vegades en meravelloses obres d’art que parlen d’aquest tema, des de l’edat mitjana fins als nostres dies. Pensem en les pintures de Lippa Memmi, Van Eyck, Michelangelo, Rubens, Renoir, Picasso… i tants d’altres. Tot com un triangle on en cada vèrtex hi ha vida, art, i amor.
Altres elements eterns amaren els seus versos, com la lluna, les flors, sovint plenes de simbolisme, (frèsies, gladiols, roses, botonets liles…) que acoloreixen els poemes, les serps, les ungles… sal a les ungles… els cabells… tanquen un poemari d’una força que et passeja pel trànsit i l’enigma, i que s’acomiada de tu, lector, amb un adeu de plecs d’acordió, on la música i la força del vers et gronxen l’esperit.

Pantalles

La semilla de la higuera

Quines pel·lícules podem veure?

EL 9 NOU

Pantalles

‘Ciudad de asfalto‘ de Jean-Stéphane Sauvaire

Joan Millaret i Valls

Paramèdics en estat de guerra

Després de participar en la Secció Oficial del Festival de Canes del 2023, la pel·lícula Ciudad de asfalto de Jean-Stéphane Sauvaire arriba tardanament als nostres cinemes. El director de Johnny Mad Dog (2008) o Una oración antes del amanecer (2017) adapta al cinema el llibre Black Flies de Shannon Burke de la mà dels guionistes Ben Mac Brown i Ryan King. Es tracta d’una pel·lícula efectista, per moments histèrica, al voltant de l’equip de dos paramèdics, el jove i inexpert Ollie Cross (Tye Sheridan), i l’experimentat paramèdic d’emergències Rutkovsky (Sean Penn), els quals es dediquen a salvar vides en situacions d’emergència amb la seva ambulància medicalitzada pels carrers de Nova York. Un cru i intens retrat de metges en situacions extremes, crítiques, dotat d’un missatge redemptorista, subratllat amb imatges simbòliques d’ales salvadores i retrats d’àngels, associat al torturat i expiatori personatge d’Ollie.
La pel·lícula transmet la tensió i l’estrès dels metges de primers auxilis, però també encomana el brogit i la violència de la nit novaiorquesa, amb un enfocament proper al thriller i, en concret, al cinema de parelles de policies, les buddy movies, on els dos sanitaris semblen agents uniformats que patrullen per una ciutat en convulsió constant i en risc permanent. Aquesta pel·lícula d’estètica cridanera i hiperbòlica i d’atmosfera rugent i tremendista sovint sembla una pel·lícula de guerra canviant el front bèl·lic pels ferits i morts en batusses i assassinats als carrers d’una ciutat infernal. Tot i la seva tendència a l’excés en força moments, la seva visió resulta hipnòtica i addictiva. El repartiment, encapçalat per la figura carismàtica de l’actor, director i productor Sean Penn, i secundat per Tye Sheridan, es completa amb l’exboxador Myke Tyson i els actors Michael Pitt, Katherine Waterston i la boxadora Kila Rais, que s’estrena en cinema.

Cuidem-nos

Usos del carbó activat

Eva Remolina / AMIC

El carbó activat és un material porós que destaca per la seva capacitat d’absorbir substàncies químiques, toxines i impureses. Es fabrica a partir de materials rics en carboni, com ara fusta, closques de coco o carbó mineral, que es tracten a altes temperatures en presència de gasos per crear una estructura amb milions de porus microscòpics. Aquesta estructura li atorga una superfície específica enorme, cosa que el fa extremadament eficient com a absorbent.El carbó activat té múltiples aplicacions, tant en l’àmbit industrial com en el domèstic i mèdic:

  1. Filtració d’aigua:
    És un dels usos més comuns. S’utilitza per eliminar impureses, clor, productes químics i mal gust de l’aigua potable, assegurant una millor qualitat per al consum.
  2. Tractament d’intoxicacions:
    En medicina, el carbó activat s’administra per via oral en casos d’intoxicació aguda, ja que pot atrapar toxines i prevenir la seva absorció pel sistema digestiu.
  3. Purificació d’aire:
    Es fa servir en filtres d’aire per eliminar olors, fums i contaminants químics en entorns domèstics o industrials.
  4. Cura personal:
    Recentment, el carbó activat es troba en molts productes cosmètics, com ara màscares facials, pastes de dents i sabons, gràcies a les seves propietats desintoxicants i netejadores.
  5. Aplicacions industrials:
    S’utilitza en processos químics, com la recuperació de dissolvents i la purificació de gasos, així com en la indústria alimentària per decolorar líquids com el sucre o els olis.

Tot i els seus beneficis, el carbó activat no és efectiu contra tots els tipus de toxines i no substitueix sistemes de purificació més avançats en entorns crítics. A més, el seu ús excessiu en cosmètics o suplements pot causar irritacions o desequilibris.

Teca

Llobarro

El llobarro: Beneficis que ens aporta

Eva Remolina / AMIC

El llobarro (Dicentrarchus labrax) és un peix blanc molt valorat a la dieta mediterrània per la seva textura delicada i el seu sabor suau. A més de ser un aliment deliciós, el llobarro ofereix nombrosos beneficis per a la salut gràcies a la seva riquesa en nutrients essencials.

  1. Font de proteïnes de qualitat: El llobarro és una excel·lent font de proteïnes d’alt valor biològic, necessàries per a la construcció i reparació dels teixits del cos.
  2. Baix en greixos i calories: Aquest peix té un contingut molt baix en greixos saturats i és ideal per a persones que segueixen dietes hipocalòriques o busquen mantenir un pes saludable.
  3. Riquesa en àcids grassos omega-3: Tot i ser un peix blanc, el llobarro conté una quantitat significativa d’àcids grassos omega-3, que contribueixen a la salut cardiovascular, redueixen la inflamació i milloren la funció cerebral.
  4. Alt contingut en vitamines: Es ric en vitamines del grup B (B6 i B12), essencials per al sistema nerviós, i vitamina D, que ajuda a mantenir els ossos forts i millora l’absorció de calci.
  5. Minerals essencials: També conté minerals com el fòsfor, el seleni i el potassi, importants per al funcionament muscular, la salut cel·lular i la prevenció de l’estrès oxidatiu.

Les propietats nutricionals que més destaquen en aquest peix, són:

  • Proteïnes: Aporta al voltant de 18-20 grams de proteïnes per cada 100 grams.
  • Calories: Té unes 90-100 calories per cada 100 grams, depenent de la forma de preparació.
  • Greixos: Conté aproximadament 2 grams de greixos per cada 100 grams, amb una proporció equilibrada d’omega-3.

El llobarro és molt versàtil a la cuina i es pot preparar de moltes maneres: al forn, a la planxa, a la brasa o en papillota. Per mantenir-ne les propietats nutricionals, es recomana evitar fregits i optar per mètodes de cocció saludables.

Teca

Pastís de tres llets

Pastís de tres llets

Eva Remolina / AMIC

Ingredients

Per al pa de pessic:

  • 5 ous
  • 200 g de sucre
  • 200 g de farina de rebosteria
  • 1 culleradeta de llevat químic o pols de coure
  • 1 culleradeta d’extracte de vainilla

Per a la mescla de tres llets:

  • 400 ml de llet evaporada
  • 400 ml de llet condensada
  • 200 ml de nata per muntar

Per a la cobertura:

  • 200 ml de nata per muntar (ben freda)
  • 2 cullerades de sucre glaç
  • Canyella en pols (opcional)

Preparació

1. Preescalfar el forn i preparar el motlle
Preescalfa el forn a 180 °C. Engreixa un motlle rectangular o rodó amb mantega i enfarina’l lleugerament.

2. Preparar el pa de pessic

  • Separa els rovells de les clares dels ous. Munta les clares a punt de neu i reserva-les.
  • En un bol gran, bat els rovells amb el sucre fins que aconsegueixis una mescla cremosa i blanquinosa. Afegeix l’extracte de vainilla.
  • Tamisant, incorpora la farina i el llevat químic, remenant amb suavitat per evitar grumolls.
  • Finalment, afegeix les clares muntades a la mescla, integrant-les amb moviments envoltants per mantenir l’aire.

3. Coure el pa de pessic
Aboca la massa al motlle preparat i cou-la al forn durant 25-30 minuts, o fins que un escuradents surti net. Quan estigui fet, deixa’l refredar completament.

4. Preparar la mescla de tres llets
En un bol, barreja la llet evaporada, la llet condensada i la nata per muntar fins que estiguin ben integrades.

5. Impregnar el pa de pessic
Quan el pa de pessic estigui fred, punxa’l suaument amb una forquilla o un escuradents per tota la superfície. Aboca la mescla de tres llets a poc a poc, assegurant-te que s’impregni bé. Deixa reposar el pastís a la nevera durant almenys 2 hores.

6. Preparar la cobertura
Munta la nata amb el sucre glas fins a obtenir una textura ferma. Estén-la sobre el pastís fred i, si vols, empolvora amb canyella en pols per donar-li un toc aromàtic.

Contraportada

Presidenta: Beth Codina

Director editorial: Agustí Danés

Coordinació i redacció: Carles Fiter

Edició: Premsa d’Osona SA
Plaça de la Catedral, 2
Vic

Carrer Girona, 34 -1r pis
Granollers