Al final del recorregut per l’exposició “La biblioteca fantàstica de les bèsties”, el visitant arriba a una gran sala immersiva de 300 metres quadrats. A les parets, al terra i en una cúpula al sostre, prenen vida els animals tal com se’ls representava a l’època medieval. Un darrere l’altre, hi desfilen la sirena, l’anyell, l’abella, l’elefant o el centaure… perquè en la mentalitat de l’home del segle XII tan reals eren aquells que veia cada dia al camp com els que no havia vist mai i creia que habitaven els confins del món. Inclosos els que només eren fruit de la imaginació.
Aquest és un dels objectius de la mostra, que des de dilluns passat es pot visitar al Centre d’Art Amatller: traslladar l’espectador fins a mil anys enrere amb el suport tecnològic, i explicar que els animals “donaven lliçons sobre el bé i el mal, les virtuts i els pecats, i indicaven com comportar-se”. Ho explicava Judit Verdaguer, comissària de l’exposició original al MEV juntament amb Marc Sureda. Va ser l’originalitat d’aquesta proposta i l’èxit que va tenir, amb quasi 21.000 visitants que van passar pel MEV, allò que va cridar l’atenció de l’estudi Layers of Reality. Especialistes en creació d’espais de realitat augmentada, impulsors de l’Ideal a Barcelona i ara integrats en el Grup Godó, han fet “la primera col·laboració entre un espai d’art digital i un museu que té una col·lecció única al món”, segons el seu director, Jordi Sellas. “S’han compartit els continguts i també la creativitat”, deia Oriol Picas, director del MEV.
Tota la part baixa del Centre d’Art Amatller és ara el regne de les bèsties, en deu sales que graduen un crescendo d’emocions. El contingut es divideix en apartats. L’entrada s’ambienta en una biblioteca, amb passadissos i portes secretes, i explica com la simbologia de les bèsties ve de molt antic i és present en totes les cultures. En la medieval, es veu com passa des dels llibres –els bestiaris– fins a totes les manifestacions de l’art. Hi ha espais dedicats específicament al dimoni, o bé a les bèsties híbrides, meitat humanes i meitat animals com el centaure, “a les quals sovint se les considera malignes”. Quan el visitant ja s’ha situat en el context, hi ha una sala en què es posa ulleres de realitat virtual de tecnologia VR360, i volar damunt d’una au fènix per sobre de paisatges com els que hi ha als llibres de bestiaris medievals, veure criatures fantàstiques que van apareixent i fins i tot baixar a un infern inspirat en Dante. Al final de tot, després de la gran sala immersiva, es convida a la participació: els més petits poden dibuixar les bèsties que han vist i, immediatament, veure-les vives, integrades en una pantalla. Sellas apunta cap a un objectiu de públic familiar “que buscarà aquests dies propostes que deixin pòsit”.
■ LA CASA AMATLLER
El Centre d’Art Amatller s’ubica a la casa modernista del mateix nom, que té una vinculació especial amb Vic. Construïda per Puig i Cadafach, la va encarregar l’industrial xocolater Antoni Amatller, que tenia mossèn Josep Gudiol, director del Museu Episcopal, i després el seu nebot Josep Gudiol i Ricart com a assessors en qüestions d’art. Marc Sureda, fins fa poc conservador del MEV, és ara el director de l’Institut Amatller d’Art Hispànic.
