‘Born to Run’
Columbia, 1975
Aquest 2025 farà mig segle del Burn to Run, el tercer disc de Springsteen i un dels millors de tota la seva trajectòria. L’àlbum només té vuit cançons i dura menys de 40 minuts però no hi ha palla. S’aprofita absolutament tot. L’homònima “Born to Run” és poderosa i brutal com també ho són “Thunder Road”, “Backstreets” o “Jungleland”, amb el saxo de l’inolvidable Clarence Clemons. Però altres temes més reposats com “Night”, “She’s the One” o “Meeting Across the River” també són excel·lents. La producció és sensacional i segurament és un dels primers discos de la història pensat per sonar bé en grans estadis. A més, Springsteen va aprendre que si volia ser gran s’havia d’envoltar de bons músics i en aquest treball és on neix l’E Street Band. Si Bruce és el cos, la banda és l’ànima d’un disc que va servir per llançar el Boss a l’estrellat i a la glòria eterna. I el millor de tot és que el disc continua vigent i que Bruce encara tira. I aquest 2025, com no, tornarà a tocar a la península. De moment no hi ha data a Barcelona però per Sant Joan serà a Donosti. Ah! I la icònica imatge de la portada és d’Eric Meola. Quan portaven tres hores de sessió de fotos cap agradava i Bruce va decidir fer un kit-kat. Va endollar la guitarra, es va posar a tocar i en un moment es va recolzar a l’espatlla de Clarence Clemons. Meola va fer clic i ja la van tenir.
