‘Willy and the Poor Boys’
Fantasy, 1969
Els sis discos que van gravar els Creedence Clearwater Revival en els seus cinc anys de vida han quedat com un monument del rock. Han passat més de 50 anys i els discos de la banda es poden continuar escoltant com si els haguessin gravat ahir. Willy and the Poor Boys, del 1969, és el quart i tan bo com els tres primers i els dos últims. La cosa comença molt bé, amb l’alegre “Down on the Corner”, que va ser un gran èxit, i continua encara millor amb “It Came Out of the Sky”, amb una demostració guitarrera excepcional i la poderosa veu del líder John Fogerty, guitarra solista, cantant, compositor i productor. Ell era l’ànima dels Creedence, un dels grans de tots els temps que continua en actiu. Altres temes destacats són “Don’t Look Now”, una mena de rockabilly espiritual, la tradicional “The Midnight Special” i la llarga i insistent “Effigy”, amb la veu de Fogerty a punt de trencar-se. I per sobre de totes, “Fortunate Son”, una cançó de protesta com les dels primers temps de Bob Dylan, però amb guitarres elèctriques a tot drap. Fogerty estava enrabiat per la guerra del Vietnam, on només van a morir els nois de famílies pobres, segons la lletra de la cançó, que es va convertir en un dels himnes definitoris del moviment pacifista. De fet, en moltes de les pel·lícules sobre la guerra del Vietnam que s’han filmat a Hollywood, en un moment o altre sona “Fortunate Son”.
