ELS 3 TAMBORS
‘Cançó del noi dels cabells llargs’
Belter, 1966
Els 3 Tambors va ser possiblement el primer grup de rock català. O el segon. Estava format per Jordi Batiste, veu i guitarra; el seu germà Albert Batiste, baix; Josep Maria Farran, guitarra, i Gabriel Jaraba, bateria. Van començar el 1964, encara adolescents, però no van gravar fins un parell anys després, el 1966, quan els va fitxar la discogràfica Belter. Però per desgràcia no va ser un disc de llarga durada, sinó aquest EP amb quatre cançons, que aleshores era un format molt utilitzat. I de les quatre cançons, una va triomfar molt: “Cançó del noi dels cabells llargs”.
Era un tema que havia compost Jordi Batiste amb només 17 anys i que, per a molts, era la primera cançó de rock que sentíem cantada en català. Una cançó entre trista i de protesta i, a més, una reivindicació del dret a portar els cabells llargs, llavors que ja havien sortit els Beatles i els Rolling Stones. L’altra joia del disc és “Romanço del fill de vídua”, una espectacular adaptació d’un tema de Bob Dylan, Tombstone Blues, que apareixia en el primer disc completament elèctric del músic nord-americà.
Però amb un canvi significatiu: la lletra, en comptes de traduir la cançó de Dylan, era el poema “Romanço del fill de vídua”, de Pere Quart. Els 3 Tambors no van tornar a gravar fins al 1968, un altre EP. I després van desaparèixer, però els germans Batiste van continuar en el món de la música.
