‘Chichonera’s Cat’
Òliba/Edigsa, 1975
Ia Batiste és un dels duets més rellevants que hi ha hagut mai al món de la música popular catalana. Van debutar en directe el 1972 i a finals d’aquell any ja van publicar Un gran dia, un disc de psicodèlia, folk i surrealisme que va passar desapercebut. Com que a Ia Batiste els costava arribar a final de mes i aleshores van entrar a formar part de les bandes de Sisa i també Serrat en directe. I gràcies a Serrat, que hi va posar el seu segell (Òliba), van poder gravar el seu millor disc, Chichonera’s Cat, una obra d’art on també hi van participar patums com Max Sunyer (guitarres), Jordi Clua (baixista i germà d’Ia), Francis Rabassa (bateria), Kitflus (piano) i altres invitats. L’àlbum arrencava amb “Bon dia, Lluna”, una peça de poesia delicadíssima amb una instrumentació progressiva de primera divisió, després venia “Ocell”, d’aire hippie, i altres joies com “Cançó per a no sentir-se sol” o “El Gessamí i la Rosa”, de pell de gallina. Tot el disc és excepcional. El duet va tocar al primer Canet Rock aquell 1975 però abans d’acabar l’any es van separar. Una llàstima. Als anys 90 van reaparèixer fugaçment i van treure un parell de discos però ja no era el mateix. El 2008 Picap va reeditar en CD Chichonera’s Cat i semblava que això podria fer revifar el duet però tres anys més tard Clua va morir. Batiste, en canvi, a la seva bola, encara li continua fotent.
